Acceso a información sobre efectos del Covid-19 en residencias de la comarca del Barcelonès

Resolució 409/2020, de 6 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 286/2020 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Diversa informació en relació amb els efectes de la Covid-19 de totes les residencies de la comarca del Barcelonès. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: A la vista de què no existeix una decisió administrativa prèvia, expressa o tàcita, limitadora o restrictiva del dret d’accés de la persona reclamant, tal i com requereix l’article 39.1 LTAIPBG, que hagi perjudicat a la persona reclamant legitimant-la per interposar la reclamació, d’acord amb l’article 30 RGAIP. Ben al contrari, l’administració ha estimat l’accés a la informació de què disposa i l’ha notificat a la persona reclamant prèviament a la iniciació d’aquest procediment. I la persona reclamant no ha acreditat, ni tan sols projectat un dubte raonable, de què la informació desestimada per inexistent a mans de l’administració pogués ser materialment lliurada a la persona reclamant, del què es desprèn que la reclamació no té per objecte la informació sol·licitada i prèviament, tal i com exigeix l’article 33.2 RGAIP, motiu el qual ha de ser inadmesa. Paraules clau: Generalitat. Salut. Residencies. Covid-19. Millora. Reclamació contra estimació parcial. Informació inexistent. Informació pública. Objecte de la reclamació. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 25 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 286/2020, presentada contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de maig de 2020 la persona reclamant sol·licita la següent informació al Departament de Salut: “ Incidència amb xifres exactes efectes Covid19 de totes les Residencies de la comarca del Barcelonès. Especialment al grup DOMUSVI i en concret sobretot residència DOMUSVI BONANOVA. Voldria conèixer les persones contagiades de Covid19 detallada per a cada residencia: - Persones residents contagiades en total - Persones derivades a hospitals - Persones amb decés (dins la residencia o un cop derivades a hospital) - Situació actual de les persones residents amb Covid19+ (estiguin a la residencia o derivades a hospital en espera evolució: retorn a residencia o decés) - La mateixa informació per els empleats de les residències”. També demana que les dades estiguin disponibles i accessibles al Portal de Dades Obertes. 3. Segons ha acreditat l’Administració durant la tramitació del procediment, el 30 de maig la persona reclamant va accedir a la notificació de la resolució d’estimació parcial de la sol·licitud d’informació, que duia adjunta la informació, i que s’expressava en els termes següents: - Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 16/05/2020 per la persona sol·licitant. - L’estimació parcial de la sol·licitud d’accés esmentada es justifica per no disposar de la totalitat de les dades que es demanen (les relatives al personal que treballa als centres residencials, ja que no es recullen de manera sistematitzada) i la referència a la publicació de la informació sol·licitada en dades obertes, part de la qual es publica diàriament en un comunicat del Departament de Salut; tot i això en prenem nota. - Subministrar la informació en el format que es va demanar d’acord amb l’article 36.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que consta a l’annex d’aquesta resolució” 4. La reclamació, presentada el 25 de juny de 2020, indica que l'Administració no ha facilitat la informació sol·licitada a la persona reclamant, només un correu electrònic d’admissió a tràmit. 5. El 29 de juny de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant la millora de la sol·licitud, als efectes d’aportar còpia de l’admissió a tràmit que la Generalitat va enviar el 25 de maig de 2020. 6. El mateix 29 de juny de 2020, la persona reclamant aporta a la GAIP el correu electrònic del Departament de Salut, de 25 de maig, d’admissió provisional a tràmit de la seva sol·licitud, indicant que l’òrgan responsable de la seva tramitació es és Direcció General de Planificació en Salut i informant de la suspensió del termini per resoldre la sol·licitud derivada de la vigència de la disposició addicional 3a del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. 7. L'1 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella , així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 6 de juliol de 2020 la GAIP rep l'informe del Departament de Salut, que indica que: “4. Segons l’article 9 del Reial Decret 537/2020 de 22 de maig, el còmput de terminis administratius suspesos en virtut del Reial 463/2020 de 14 de març es reprèn des de l’1 de juny de 2020. Per tant, el termini per resoldre la sol·licitud K5N8PXCWF-1 acaba l’1 de juliol de 2020. 9. En data 30 de maig de 2020, dins del termini de resolució, s’envia notificació a la sol·licitant de la resolució estimatòria parcial signada per la Directora General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat (annex 4) així com de la informació sol·licitada (annex 5). 10. El mateix 30 de maig de 2020, la sol·licitant accepta la notificació efectuada (annex 6) per la qual cosa donem per tancat el seu expedient”. 11. L’informe de la Direcció General l’Autonomia Personal i la Discapacitat de conclou que: “Atesa l’exposició dels fets, entenem que aquesta Direcció General en cap cas ha incomplert amb els terminis establerts per la llei 19/2014, ha estimat la sol·licitud i ha lliurat la informació demanada”. 12. El 20 de juliol de 2020 la GAIP notifica a la persona reclamant la informació facilitada pel Departament de Salut, i li indica que, a la vista de que l’Administració ha acreditat haver lliurat ja la informació i si la persona reclamant no feia al·legacions que ho contradiguessin dins del termini de cinc dies, es tindria satisfeta la sol·licitud. Depassat àmpliament aquest termini la persona reclamant no s’ha manifestat al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2. b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió de la reclamació L’article 33 RGAIP disposa, en relació amb l’admissibilitat de les reclamacions, el següent: 1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. 2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant. D’acord amb això, a més dels requisits formals i temporals, la reclamació ha de tenir materialment per objecte l’accés a la informació pública, prèviament sol·licitat a l’administració i prèviament limitat o restringit per una decisió administrativa, expressa o tàcita, tal i com disposa l’article 39.1 LTAIPBG transcrit al FJ anterior, o bé obstaculitzat per la manca de lliurament material de la informació estimada per resolució administrativa. Coherentment amb això, l’article 30 RGAIP condiciona la legitimació per interposar una reclamació a què la persona que ha sol·licitat la informació hagi estat prèviament perjudicada per una decisió administrativa expressa o tàcita que limiti el seu dret d’accés, o no li hagi estat lliurada materialment la informació tot i haver obtingut una resolució estimatòria. Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat la informació de què disposava en relació amb la sol·licitud que porta causa d’aquest procediment el 30 de maig, dins del termini per resoldre atesa la suspensió determinis derivada del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i en tot cas 25 dies abans, de la presentació de la reclamació, tot indicant que no disposava de la informació del personal que treballa en els centres residencials. La reclamació, doncs, només podria tenir per objecte l’accés a la informació desestimada o no lliurada, cas que es pogués desacreditar l’al·legació de l’administració en el sentit de què no disposava d’aquella informació. Però la reclamació no indica que aquesta informació parcialment desestimada en sigui l’objecte, sinó que la refereix a la totalitat de la seva sol·licitud, i això porta a la seva inadmissibilitat, ja que la informació ja lliurada no pot ser objecte de reclamació, com tampoc ho pot ser la informació inexistent a mans de l’Administració. Pel que fa a la petició de publicació de la informació en format obert i reutilitzable, es també aliena a aquest procediment, que només pot tenir per objecte l’obtenció per part de la persona reclamant d’informació pública prèviament denegada, i no pas l’exigència de pràctiques de bon govern, de transparència o de foment de la reutilització de la informació que, tot i ser molt adients als objectius de l’LTAIPBG, no resulten exigibles en el marc d’aquest procediment i rauen fora de l’àmbit de revisió d’aquesta Comissió. Per tant, a la vista de què no existeix una decisió administrativa prèvia, expressa o tàcita, limitadora o restrictiva del dret d’accés de la persona reclamant, tal i com requereix l’article 39.1 LTAIPBG, que hagi perjudicat a la persona reclamant legitimant-la per interposar la reclamació, d’acord amb l’article 30 RGAIP. Ben al contrari, l’administració ha estimat l’accés a la informació de què disposa i l’ha notificat a la persona reclamant prèviament a la iniciació d’aquest procediment. I la persona reclamant no ha acreditat, ni tan sols projectat un dubte raonable, de què la informació desestimada per inexistent a mans de l’administració pogués ser materialment lliurada a la persona reclamant, del què es desprèn que la reclamació no té per objecte la informació sol·licitada i prèviament, tal i com exigeix l’article 33.2 RGAIP, motiu el qual ha de ser inadmesa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 d’agost de 2020, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment de Reclamació 286/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.