Solicitud de información sobre el procedimiento de reparación de vehículo particular utilizado en servicios públicos y resultado de estimación parcial e inadmisión parcial

Resolució 386/2019, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 283/2019 Administració reclamada: Consell Comarcal del Segrià Informació reclamada: Procediment per aconseguir la reparació del vehicle particular utilitzat per prestar serveis públics. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Si la informació demanada existeix en poder del Consell Comarcal, és informació pública, atès el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, i qualsevol persona té dret a accedir-hi (i la reclamant de manera especial, ja que n’ha acreditat un dret o com a mínim un interès legítim), atès el que estableixen els articles 18 i 20.1 LTAIPBG, perquè no és plausible que hi concorrin límits que justifiquin denegar-hi l’accés. Si el Consell Comarcal no té en el seu poder la informació sobre el procediment que han de seguir els seus empleats per demanar la reparació del seu vehicle, en aplicació del previst per l’article 32 del Conveni col·lectiu, llavors ho ha d’indicar expressament. Paraules clau: Consell Comarcal. Conveni col·lectiu. Ajuts al personal. Reclamació contra silenci. Manca parcial d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 283/2019, presentada contra el Consell Comarcal del Segrià, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de març de 2019 la persona reclamant, després de manifestar que, tot utilitzant el seu vehicle propi per exercir les seves funcions d’arquitecta del Consell Comarcal a l’Ajuntament d’Almacelles, hauria patit uns desperfectes en el cotxe, i d’invocar que l’article 32 del Conveni del personal del Consell Comarcal preveu per a aquests casos uns ajuts del Consell per fer la reparació, demana la reparació a càrrec de l’Administració comarcal, el més aviat possible i que se l’informi per escrit de quin és el procediment que ha de seguir per tal de procedir a la reparació del vehicle. 3. La Reclamació presentada el 4 de maig de 2019 indica que el Consell Comarcal no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 9 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal del Segrià i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Consell Comarcal en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 31 de maig de 2019 la GAIP rep còpia d’un escrit del Consell Comarcal del Segrià a la persona reclamant, on argumenta diverses causes (manca atestat de la policia local, només hi ha una valoració del cost estimat de la reparació, els danys podrien ser deguts a una negligència) per les quals considera que no pot assumir la responsabilitat derivada dels desperfectes ocasionats en el vehicle de la persona reclamant. 6. El 4 de juny de 2019 la GAIP trasllada l’informe del Consell Comarcal a la persona reclamant, per al seu coneixement. 7. El 22 de juny de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que no està interessada en el procediment de mediació i li comunica les seves al·legacions a la resposta municipal indicada a l’antecedent 5. Explica que no ha pogut aportar un informe de la policia local perquè estava de baixa i per aquest motiu no el va poder emetre i subsidiàriament va aportar l’únic document emès per l’Ajuntament d’Almacelles; assenyala que no aporta factura de la reparació, sinó només un pressupost, perquè encara no ha fet la reparació; indica també que el conveni del Consell Comarcal no deixa clar en quins casos es fa càrrec de les reparacions i que en tot cas els danys no són deguts a una negligència. Reitera que demana la informació sobre el procediment que ha de seguir per procedir a la reparació del vehicle, perquè l’informe del Consell Comarcal no es refereix a aquesta qüestió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés objecte de la Reclamació La sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació demana tres objectes diferents. El primer i el tercer (que el Consell Comarcal es faci càrrec de la reparació d’un vehicle, amb la major brevetat possible) no demanen informació pública, sinó prestacions diferents a l’Administració, de manera que no són manifestació del dret d’accés a la informació pública. L’article 33.2 RGAP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és procedent inadmetre aquestes parts primera i tercera de la Reclamació. L’altra part de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana el procediment que ha de seguir la persona reclamant per tal de procedir a la reparació del vehicle, és de suposar que amb càrrec a l’ajut previst per l’article 32 del Conveni col·lectiu del personal del Consell Comarcal. Aquesta petició certament és d’informació i pot ser objecte del dret d’accés a la informació pública en la mesura que existeixi, com a tal informació, en poder del Consell Comarcal. Si la informació demanada existeix en poder del Consell Comarcal, és informació pública, atès el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, i qualsevol persona té dret a accedir-hi (i la reclamant de manera especial, ja que n’ha acreditat un dret o com a mínim un interès legítim), atès el que estableixen els articles 18 i 20.1 LTAIPBG, perquè no és plausible que hi concorrin límits que justifiquin denegar-hi l’accés. Si el Consell Comarcal no té en el seu poder la informació sobre el procediment que han de seguir els seus empleats per demanar la reparació del seu vehicle, en aplicació del previst per l’article 32 del Conveni col·lectiu, llavors ho ha d’indicar expressament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 283/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a ser informada per escrit del procediment a seguir per a la reparació del seu vehicle o, si aquest procediment no existeix, a què així li sigui notificat. 2. Inadmetre les altres pretensions de la Reclamació, perquè no tenen per objecte l’accés a informació pública. 3. Requerir al Consell Comarcal del Segrià que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir al Consell Comarcal del Segrià a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 283/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interpos ar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directamen t a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.