Solicitud de horas extras y fichajes de un miembro de la policía local de Sant Just Desvern y resultado de desistimiento

Resolució 387/2020, de 23 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 281/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern Informació reclamada: Hores extres i fitxatges d’un membre de la policia local. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’article 68 LPAC estableix que si una sol·licitud d’iniciació d’un procediment administratiu no reuneix els requisits establerts legalment, és procedent que l’Administració en requereixi la presentació, tot atorgant 10 dies per a la seva esmena i si la persona interessada no corregeix la mancança dins del termini indicat, s’entendrà que desisteix de la seva pretensió. En aquest cas la persona reclamant no presenta formalment la Reclamació, ni en determina l’objecte material. Se li ha donat el termini suficient per esmenar aquesta mancança i no ha contestat. En conseqüència, és procedent declarar el desistiment de la seva iniciativa. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Horaris. Hores extres. Requisits de la reclamació. Esmena. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de juny de 2020 la GAIP enregistra com a Reclamació 281/2020, tot i que no es presenta amb el formulari adequat, la documentació presentada per la persona reclamant, que consisteix en una petició adreçada a la Presidència de la Generalitat i un escrit a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en els que sol·licitava el següent: “les hores extres i fitxatges corresponents i relacion ats amb les mateixes, del lloc de treball L196 (Sergent de la policia local de Sant Just Desvern) en les dates compreses entre el 7 de gener de 2015 i el 7 de gener de 2019, ja que tinc indicis que presumptament hi ha irregularitats respecte a les hores extres d'aquest lloc de treball”. 2. El 22 de juny de 2020 la GAIP notifica el següent a la persona reclamant: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia 15 de juny de 2020 i s’ha assenyalat amb el número d’expedient 281/2020, us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Concretament, cal que aporteu el formulari de reclamació que us trametem adjunt i que identifiqueu quin és l’objecte de la vostra reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Havent vençut el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 68 LPAC estableix que si una sol·licitud d’iniciació d’un procediment administratiu no reuneix els requisits establerts legalment, és procedent que l’Administració en requereixi la presentació, tot atorgant 10 dies per a la seva esmena i si la persona interessada no corregeix la mancança dins del termini indicat, s’entendrà que desisteix de la seva pretensió. En aquest cas la persona reclamant no presenta formalment la Reclamació, ni en determina l’objecte material. Se li ha donat el termini suficient per esmenar aquesta mancança i no ha contestat. En conseqüència, és procedent declarar el desistiment de la seva iniciativa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 281/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Su perior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.