La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Bausen información detallada sobre el control de colonias felinas y protección animal. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, ya que no concurren límites legales al derecho de acceso y el Ayuntamiento no presentó alegaciones ni colaboró en el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al estar relacionada con competencias municipales en protección animal según el Decreto Legislativo 2/2008.
2
El derecho de acceso a la información pública no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La GAIP no aprecia de oficio la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso y el Ayuntamiento no alegó obstáculo alguno.
4
La falta de colaboración de la Administración en la remisión de informes no impide la resolución de la reclamación por parte de la Comisión.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información.
Texto completo
Resolució 560/2024, de 2 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 280/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Bausen
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les
previsions de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així
mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar
prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que
ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament -
atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest procediment- tampoc ha
al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Associació. Benestar animal. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 27 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 280/2024, presentada per l’entitat
Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra
l’Ajuntament de Bausen en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
En data 22 de desembre de 2023 la fundació reclamant sol·licita a l’Ajuntament de
Bausen la informació següent: “-Quines actuacions està portant a terme des de
l’Ajuntament per controlar les colònies felines. - Si estan promovent la creació de
colònies controlades, sol·licitem que ens informin amb quina entitat ho tenen concertat i
quan temps fa que estan actuant. - Quants gats ferals/comunitaris i colònies s’han
calculat que hi han al terme municipal? - El nombre de gats esterilitzats durant els últims
5 anys, i quantes colònies del municipi ja estan controlades. - Quina partida
pressupostaria s’ ha destinat al control de colònies de gats els anys 2019,2020, 2021,
2022, 2023. - Si des de l’Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/Ministerio
de Derechos Sociales y Agenda 2030 ajudes/subvencions per la gestió de colònies de
gats comunitaris/ferals durant els anys 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023?- Amb quin
centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gats de
companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal. - Quants gats
abandonats/perduts s’ han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’ acollida s’han
portat. - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels
gossos abandonats/perduts al seu terme municipal. - Quants gossos s’han recollit l’any
2019 i centre d’ acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’ any 2020 i
centre d’acollida on s’ han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’any 2021 i centre
d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’any 2022 i centre d’acollida on
s’han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’ any 2023 i centre d’acollida on s’ han
portat. - Si l’Ajuntament disposa d’ una instal·lació temporal municipal per allotjar els
animals amb condicions de seguretat i benestar, fins la seva recollida pel centre
d’acollida. - Quina partida pressupostaria s’ha destinat a la recollida i acollida de gossos
els anys 2019, 2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de l’ Ajuntament s’han sol·licitat a la
Generalitat/ Diputació/ ajudes/subvencions...”.
La Reclamació presentada el 27 de febrer de 2024 indica que l’Ajuntament no ha
respost la sol·licitud d’accés a la informació, ni ha facilitat la informació demanada.
El 6 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 6 de març la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bausen i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre
la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Ajuntament.
En data 17 d’abril de 2024 depassat àmpliament el termini, la Comissió reitera a
l’Ajuntament de Bausen que informi sobre els antecedents, l’expedient complet i la
identificació de terceres persones afectades si n’hi ha. Transcorregut el termini de set
dies concedit per contestar de nou el requeriment l’Ajuntament no aporta cap informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la
informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas
concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió
dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La
informació sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi, competència
municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008,
de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és
informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en
què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més,
l’Ajuntament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a
la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de
tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal
recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a
qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir
en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una
motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les
previsions de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així
mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar
prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que
ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament -
atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest procediment- tampoc ha
al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació
sol·licitada. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la
resposta que cal fornir a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta
resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de
gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i
instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització,
per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la
implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació
i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de
conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i
immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la
normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients
electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que
contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la
integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i,
quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el
format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir,
sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de
les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de
les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la
informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació
documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha
de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de
documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català
que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre
altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència
de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats
autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència
estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de
documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i
accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme
aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la
documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de
l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a
eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12)
degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular
dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés.
Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació
municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre d’animals domèstics (codi
0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia (altes, baixes i canvis de
dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del pressupost (codi
077), sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de partides pressupostàries;
Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell Subvencions (0099) i sèrie
Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30
del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la
incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 2 de maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 280/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Bausen que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Bausen a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 280/2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per
la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no
s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb el previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un
procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta
acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat
formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.