Solicitud de copia de acta policial y resolución por pérdida de objeto

Resolució 374/2020, de 16 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 280/2020 Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat Informació reclamada: Còpia d’una acta policial. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment (no li pot facilitar l’acta solꞏlicitada perquè es veu que no existeix, però sí que li facilita un informe raonablement ampli de la incidència indicada). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Actes. Policia. Mediació. Conflictes veïnals. Reclamació contra silenci. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 280/2020, presentada contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de juny de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament del Prat de Llobregat còpia de l’acta que varen aixecar els agents que el 8 de juny del 2020 a les 10:30 hores s’haurien presentat a casa de la persona reclamant, a petició seva, arran del succés que va tenir lloc amb el promotor d’unes obres adjacents, el qual hauria manifestat haver tallat la xemeneia de la casa de la persona reclamant. 3. El 12 de juny de 2020 l’Ajuntament va contestar a la persona reclamant indicant que, en la data i hora de la solꞏlicitud, quatre agents, identificats pel seu TIP, s’haurien presentat a casa seva, per tal de mediar amb el promotor de les obres adjacents, coneixedors de la relació conflictiva existent amb la persona reclamant des de l’inici de les obres. 4. La Reclamació presentada el 15 de juny de 2020 indica que l’Ajuntament no facilita la informació solꞏlicitada per la persona reclamant. 5. El 22 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 6. El 2 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Indica que amb motiu de la incidència assenyalada a l’antecedent 2 els agents de la Policia Municipal del Prat de Llobregat que varen acudir al domicili de la persona reclamant no varen aixecar cap acta, perquè les característiques del servei no ho requerien. Dos agents identificats amb el seu TIP varen redactar un informe sobre la incidència indicada, informe que ha estat revisat i ampliat amb motiu del requeriment de la GAIP i que l’Ajuntament facilita a la Comissió. 7. El 3 de juliol del 2020 la GAIP trasllada els informes municipals a la persona reclamant, tot indicant-li que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la solꞏlicitud d’informació. 8. El 8 de juliol de 2020 la GAIP rep còpia del justificant d’un escrit que la persona reclamant hauria presentat a l’Ajuntament el 15 de juny de 2020, en el qual insisteix en demanar una acta que reflecteixi la incidència indicada a l’antecedent 2, així com també el fet que s’hauria retirat un element d’amiant de la xemeneia veïna. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment (no li pot facilitar l’acta solꞏlicitada perquè es veu que no existeix, però sí que li facilita un informe raonablement ampli de la incidència indicada). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 280/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.