Acceso a listados nominales de percepciones por complementos de productividad del personal del Ayuntamiento de Sabadell

Resolució 254/2018, de 14 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 280/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Sabadell Informació reclamada: Abonaments de productivitat al personal municipal. Sentit de la Resolució: Estimació Resum:. Hi ha un interès públic evident en l’accés a les dades sol·licitades (llista nominal de percepcions del complement de productivitat); en primer lloc, perquè són necessàries i pertinents per poder controlar socialment l’aplicació de recursos públics, que és un dels fins preponderants de la legislació de transparència; més, també s’ha de tenir en compte que els complements de productivitat són d’assignació essencialment discrecional per part de l’Administració, i la necessitat de poder controlar l’ús que l’Administració fa de les seves potestats discrecionals sens dubte reforça l’interès públic per poder accedir a la informació relativa al seu exercici. Per una altra banda, el perjudici que pot causar la difusió de la informació sol·licitada a les persones afectades és poc significatiu, gairebé insignificant: el complement de productivitat, per si sol, no revela circumstàncies personals de qui el percep, ni proporciona una imatge dels seus ingressos econòmics o del seu poder adquisitiu, ja que és una part minoritària del salari; a més, l’Ajuntament ja ha tingut que donar una certa publicitat a l’assignació del complement de productivitat, en aplicació del mandat establert per l’article 172.3 del Reglament del personal dels ens locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, de manera que la divulgació d’aquesta informació a l’entitat reclamant (que és un sindicat, a qui el precepte que s’acaba de citar reconeix expressament el dret a conèixer-la) no sembla que hagi de causar cap perjudici a unes dades personals que ja haurien d’haver estat difoses. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Retribucions. Complements retributius. Productivitat. Reclamació contra silenci. Ponderació. Límits. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de juliol de 2018 de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 280/2018, presentada per la secció sindical municipal de Comissions Obreres (CCOO) contra l’Ajuntament de Sabadell, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de novembre de 2016 la Secció sindical reclamant presenta un escrit al registre municipal que, després d’indicar que necessita informació sobre l’abonament del complement de productivitat al personal de l’Ajuntament per exercir les seves funcions representatives i d’invocar l’LTAIPBG, demana: “1. Un llistat nominal i amb el càrrec que ocupen cada treballador/a, on constin totes les quantitats que sota el concepte de productivitat s’estiguin abonant a l’Ajuntament de Sabadell amb caràcter permanent. “2. Llistat nominal i amb el càrrec que ocupen cada treballador/a de les productivitats que s’hagin abonat durant l’any 2016 i que no tinguin caràcter permanent”. 3. La Reclamació presentada el 16 de juliol de 2018 indica que la Secció sindical reclamant no ha rebut resposta municipal a la seva sol·licitud i reitera que necessita la informació demanada per a l’exercici de les seves funcions representatives. 4. El 30 de juliol de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sabadell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que ha de representar l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat pel sindicat reclamant. 5. El 21 d’agost de 2018 l’Ajuntament de Sabadell tramet a la GAIP el seu informe sobre la Reclamació, que adjunta còpia d’un correu electrònic de 2 d’agost de 2018 amb el que es lliuraria la informació sol·licitada (relativa als anys 2016, 2017 i 2018) al sindicat reclamant, així com també còpia d’un altre correu de la mateixa data del sindicat reclamant, fent el corresponent acusament de rebuda. 6. El 4 de setembre de 2018 el sindicat reclamant al·lega a la GAIP que un cop comprovada la documentació rebuda es constata que, si bé cobreix un lapse temporal més ample que el sol·licitat el 21 de novembre de 2016 (perquè el mateix sindicat, davant la manca de resposta de l’Ajuntament, va presentar una sol·licitud posterior demanant la mateixa informació per als anys 2016, 2017 i 2018), es limita a proporcionar una relació general de les quantitats globals abonades per concepte i servei, sense indicació del nom i càrrec (o lloc de treball) dels perceptors i les perceptores. Fonaments jurídics 1. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (llistat nominal, amb indicació del càrrec o lloc de treball, de les quantitats percebudes pel personal municipal en concepte de productivitat, permanent i no permanent) és sens dubte informació pública, atesos els termes en els que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG (informació que és a mans de l’Administració). Per tant, de conformitat amb el previst pels articles 18 i 20 de la mateixa Llei, com a principi general cal pressuposar que ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació. A més a més, el sindicat reclamant també assenyala que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, motiu pel qual s’hauria produït silenci administratiu, amb els efectes presumptament estimatoris previstos per l’article 35 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que puguin impedir el lliurament de la informació sol·licitada. En aquest cas hi concorre el límit de la protecció de dades personals, ja que la sol·licitud demana un llistat nominal, és a dir, amb els noms i cognoms. Els articles 23 i 24 LTAIPBG regulen l’aplicació dels límits relatius a la protecció de dades personals a les sol·licituds d’informació pública. Aquests preceptes preveuen tres tipus de dades personals, des del punt de vista de la intensitat de la protecció que els correspon: les dades personals especialment protegides (que són les definides per l’article 23 LTAIPBG, i no poden ser facilitades; en aquest cas no concorre cap d’aquestes dades); les dades personals merament identificatives del personal que intervé en l’activitat administrativa (que com a principi general es poden donar, ja que preval en relació amb elles el dret d’accés, segons l’article 24.1 LTAIPBG; en aquest cas, les dades personals afectades no són merament identificatives, ja que, a més a més del nom, també es demana el que percep cada persona en concepte de productivitat) i la resta de dades personals (article 24.2 LTAIPBG; aquest és el cas de les dades personals que ens ocupen: no són merament identificatives, ni especialment protegides), que poden ser facilitades en compliment del dret d’accés a la informació pública, després de ponderar els interessos en joc. Hi ha un interès públic evident en l’accés a les dades sol·licitades. En primer lloc, perquè són necessàries i pertinents per poder controlar socialment l’aplicació de recursos públics, que és un dels fins preponderants de la legislació de transparència. A més, també s’ha de tenir en compte que els complements de productivitat són d’assignació essencialment discrecional per part de l’Administració, i la necessitat de poder controlar l’ús que l’Administració fa de les seves potestats discrecionals sens dubte reforça l’interès públic per poder accedir a la informació relativa al seu exercici. Per una altra banda, el perjudici que pot causar la difusió de la informació sol·licitada a les persones afectades és poc significatiu, gairebé insignificant. El complement de productivitat, per si sol, no revela circumstàncies personals de qui el percep, ni proporciona una imatge dels seus ingressos econòmics o del seu poder adquisitiu, ja que és una part minoritària del salari. A més, l’Ajuntament ja ha tingut que donar una certa publicitat a l’assignació del complement de productivitat (l’article 172.3 del Reglament del personal dels ens locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, estableix que “les quantitats que percep cada funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic, tant dels altres funcionaris de la corporació, com dels representants sindicals”), de manera que la divulgació d’aquesta informació a l’entitat reclamant (que és un sindicat, a qui el precepte que s’acaba de citar reconeix expressament el dret a conèixer-la) no sembla que hagi de causar cap perjudici a unes dades personals que ja haurien d’haver estat difoses. Ateses les anteriors consideracions, la ponderació entre els interessos favorables a l’accés a la informació sol·licitades i els vinculats a la protecció de les dades personals afectades s’ha de resoldre en benefici del dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, s’ha de concloure declarant el dret d’accés del sindicat reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2, inclosa la relació de noms i cognoms i càrrecs o llocs de treball de les persones perceptores dels complements permanents i no permanents de productivitat abonats durant l’any 2016. S’ha de tenir en compte que si bé l’Ajuntament ha facilitat al sindicat reclamant, en resposta a una sol·licitud d’informació posterior a la indicada a l’antecedent 2, informació sobre complement de productivitat dels anys 2016, 2017 i 2018, i el sindicat reclamant a les seves al·legacions referides per l’antecedent 6 demana la relació nominal i càrrec dels perceptors per a aquestes tres anualitats, la present Reclamació va ser formulada en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 i, d’acord amb el principi de congruència, aquesta Resolució únicament es pot pronunciar sobre el demanat per ella. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de setembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 280/2018 i declarar el dret d’accés del sindicat reclamant a (i) un llistat nominal i amb el càrrec que ocupen cada treballador/a, on constin totes les quantitats que sota el concepte de productivitat s’estiguin abonant a l’Ajuntament de Sabadell amb caràcter permanent i a (ii) un llistat nominal i amb el càrrec que ocupen cada treballador/a de les productivitats que s’hagin abonat durant l’any 2016 i que no tinguin caràcter permanent. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sabadell que lliuri al sindicat reclamant la informació indicada a l’apartat anterior dins del termini de quinze dies i n’informi tot seguit a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 280/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 14 de setembre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.