Solicitud de información sobre el marco jurídico y administrativo del Espai Jove de la Festa Major de Barberà y resultado por pérdida de objeto

Resolució 375/2019, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 279/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barberà del Vallès Informació reclamada: Dades jurídiques sobre l’Espai Jove de la Festa Major de Barberà. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Joventut. Festes. Participació ciutadana. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de maig de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 279/2019, presentada contra l’Ajuntament de Barberà del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de febrer de 2019, després d’invocar diversos preceptes de l’LTAIPBG, la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Barberà del Vallès la informació següe nt: quin és el marc administratiu i jurídic de la comissió d’organització de l’Espai Jove de la Festa Major de Barberà. Així mateix, que s’enumerin als actes administratius que donen fonament legal al reconeixement, per part de l’Ajuntament de Barberà, a l’esmentat òrgan participatiu, cas que existeixi com a tal. Que se m’informi de quins són els canals, les vies i/o el procediment establert per tal que una entitat en pugui ser membre o participar-hi. Demana rebre la informació per notificació electrònica. 3. El 26 de març de 2019 la persona reclamant presenta una nova instància a l’Ajuntament, on fa referència a l’anterior sol·licitud, argumenta que no hauria estat contestada, amb la conseqüent producció de silenci administratiu positiu i, per tant, demana que se li lliuri materialment la informació sol·licitada, d’acord amb el previst pels articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG. 4. La Reclamació adjunta també la resposta municipal a la sol·licitud de l’antecedent 2 (sense que hi consti la data), que després de citar algunes disposicions sobre participació dels joves i de fer referència a què l’Ajuntament hauria instat a la Comissió de l’organització de l’Espai Jove de Festa Major com a Grup de Joves estables i associats perquè redactessin un document sobre normes de participació d’aquest espai, a títol consultiu, per a la seva aprovació per l’Ajuntament, conclou el següent: La Comissió d’organització de l’Espai Jove de la Festa Major de Barberà del Vallès és una agrupació d’entitats i joves impulsada pel Programa Municipal de Joventut i que s’agrupen i reuneixen per gestionar i programar l’Espai Jove de Festa Major. L’organitzador i responsable de la Festa Major i de l’Espai Jove és l’Ajuntament, i és voluntat seva que la Comissió de l’Espai Jove tingui un paper protagonista en la gestió i programació d’aquest espai, per tal de fomentar la participació de la joventut. El document de gestió de l’Espai que surti redactat de la Comissió de l’Espai Jove de la Festa Major serà un document a tenir en compte pels serveis tècnics de joventut i només serà a títol consultiu i podrà servir per seguir millorant els espais de participació. En quant a les competències i funcions de la Comissió d’organització de l’Espai Jove de la Festa Major de Barberà del Vallès són les pròpies de l’Ajuntament en els termes i condicions que s’han exposat. 5. La Reclamació presentada el 2 de maig de 2019 indica que la resposta municipal no esmenta els fonaments jurídics i administratius de la comissió participativa, ni enumera els actes administratius que fonamenten i reconeixen l’òrgan participatiu, ni informa dels canals, vies o procediments establerts perquè una entitat pugui participar-hi. 6. El 7 de maig 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barberà del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el proced iment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 31 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que estima la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i sembla facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. 8. El 5 de juny la GAIP notifica a la persona reclamant l’informe municipal, tot indicant-li que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud d’informació i es procediria a finalitzar la Reclamació. Havent transcorregut aquest termini, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 279/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.