Reclamación de una regidora contra el Ayuntamiento de Ribera d’Ondara por denegación de acceso a decretos de alcaldía y relaciones de gastos, resuelta con estimación

Resolució 472/ 2021, de 28 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 278/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Ribera d’Ondara Informació reclamada: Decrets d’Alcaldia i relació de despeses. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L'Ajuntament de Ribera d’Ondara no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió per dues vegades, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Per tant, per imperatiu de l’article 164.2 i 4 TRLMRLC, les persones regidores tenen dret a accedir, directament i sense formalitzar una sol·licitud prèvia, a la informació relacionada amb els assumptes a tractar al Ple o a un altre òrgan col·legiat per part d’un membre, i els serveis municipals han d’atendre sempre aquesta petició i facilitar-ne la consulta amb antelació suficient a la celebració del la sessió en què s’hi tractaran, perquè l’accés a la informació sobre la què s’han de pronunciar és un dret inherent a l’exercici de les funcions representatives dels electes que forma part del seu dret fonamental a la participació política, i no resta subjecte a l’autorització de l’Alcalde. A banda del règim d’accés directe a la informació, la legislació de règim local regula un procediment per a l’accés de les persones electes a qualsevol informació de la corporació àgil i reforçat, que s’inicia amb la sol·licitud de la persona regidora i que s’ha de resoldre abans dels 4 dies hàbils següents, tenint el silenci efectes estimatoris i preveient unes causes per denegar-lo molt més restrictives (article 164.3 TRLMRLC). En el marc d’aquest procediment d’accés, aquesta Comissió pot actuar en garantia del dret dels electes, d’acord amb el fonament jurídic primer, i la resolució de la sol·licitud d’informació, expressa o presumpta, pot ser revisada per aquesta Comissió aplicant, en aquest cas, el règim especial d’accés dels electes previst a la normativa de règim local, i supletòriament l’LTAIPBG, tal i com preveu la seva disposició addicional primera.2. I de conformitat amb aquest règim especial d’accés, la informació que ara es reclama va quedar estimada 4 dies hàbils després de la formalitzar-se sol·licitud el 12 de març de 2021, sense que jurídicament es pugui justificar l’obstaculització a l’accés i la manca de diligència mostrada per l’Ajuntament tant en el procediment previ de sol·licitud, com en aquest procediment de reclamació, per atendre la petició de la persona reclamant i col·laborar de manera activa a la seva satisfacció. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Decrets. Factures. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Accés directe. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 de març de 2021 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública (GAIP) la Reclamació 278/2021, presentada per una regidora de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara contra aquesta corporació, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de març la persona reclamant entra al registre un escrit demanant còpia dels Decrets d’Alcaldia números 125/2021. 120/2012, 129 bis /2021, 130/2021, 131/2021, 133/2021, 138/2021, 140/2021, 141/2021, 142/2021 més la relació de despeses número 29, 143/2021, 144/2021, 145/2021, 146/2021, 147/2021, 149/2021, 152/2021. El 18 de març de 2021, la regidora reclamant entra un escrit al registre municipal en el què s’identifica com a membre de la Comissió de Comptes, exposa que havia rebut la relació de decrets que ja havien passat pel Ple, invoca amb base a l’article 164.5 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya que li reconeix el dret a obtenir còpia de la documentació, i sol·licita “el contingut dels decrets i la relació de despeses que NO se m’han facilitat”. 3. L’escrit de reclamació indica que no hauria rebut resposta de l’Ajuntament. Fa constar que s’havia personat, juntament amb una altra regidora de l’Ajuntament de Ribera d’Ondara demanant poder consultar expedients relacionats amb documents que sortiran al Ple del dia 15/3/2021 i no les havien permès consultar-los. Que també han demanat fotocòpies de decrets i relacions de despeses que s’han de ratificar per Ple i no li han facilitat, i que ho han demanat per escrit i no n’han rebut resposta, i annex còpia de les dues instàncies indicades a l’antecedent anterior, 4. L’1 d’abril de 2021 la GAIP notifica a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara la presentació d’aquesta reclamació i el requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella i que li remeti còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva . 5. El 17 de maig, vist que l’Ajuntament no ha donat resposta al requeriment anterior, la GAIP reitera la petició perquè faciliti amb caràcter immediat l’informe i l’expedient, i l’adverteix que, en tot cas, el procediment continuarà fins a finalitzar-se encara que l’Ajuntament no hi comparegui. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració amb la GAIP L'Ajuntament de Ribera d’Ondara no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per aquesta Comissió per dues vegades, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les administracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada, i tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Tenint això en compte, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci pertinaç de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Ribera d’Ondara, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre l’objecte de la reclamació La reclamació és presentada per una persona regidora en relació amb la petició d’informació indicada l’antecedent 2. En l’escrit de reclamació es fa referència també a que l’Ajuntament tampoc hauria atès una petició de documentació formalitzada per una companya regidora, i n’aporta una còpia, però tanmateix aquella petició d’informació no es podrà tenir en compte en aquest procediment, perquè la legitimació activa per presentar una reclamació, d’acord amb l’article 30 RGAIP, correspon a la que sol·licita la informació i no l’obté, i per tant, la persona reclamant ha de ser la mateixa persona que va realitzar la sol·licitud, o ha d’acreditar tenir-ne la representació jurídica, i no és el cas, tot això sens perjudici del dret de l’altra regidora a presentar vàlidament una reclamació davant d’aquesta Comissió per la seva sol·licitud d’informació, si encara no ha estat atesa. La informació objecte de la reclamació, doncs, és la demanada en l’escrit de la mateixa reclamant de 12 de març de 2021, i reclamada posteriorment al mateix Ajuntament el 18 de març de 2021: els Decrets d’Alcaldia números 125/2021. 120/2012, 129 bis /2021, 130/2021, 131/2021, 133/2021, 138/2021, 140/2021, 141/2021, 142/2021 més la relació de despeses número 29, 143/2021, 144/2021, 145/2021, 146/2021, 147/2021, 149/2021, 152/2021. La manca de diligència de l’Ajuntament en l’atenció del dret a la informació de la persona regidora reclamant és persistent, si tenim en compte que, segons manifesta a l’escrit de reclamació, prèviament a sol·licitar-ho per escrit ja hauria intentat la consulta presencial d’aquesta documentació, incorporada a l’ordre del dia del Ple municipal. Aquella petició d’accés directe d’informació relacionada amb els assumptes inclosos al Ple es configura a la legislació de règim municipal com un dret d’accés directe i autònom, que no requereix de sol·licitud escrita prèvia a l’Alcalde ni queda supeditat a la seva autorització per resolució dins dels 4 dies següents, sinó que s’exerceix demanant directament la informació als serveis municipals. Efectivament, l’article 164 TMRLC, disposa que: “ 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. (...) 4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat.” Aquesta previsió establerta amb caràcter general per a tots els òrgans col·legiats a l’article 164.4 TRLMRLC es reprodueix en relació amb la preparació de les sessions plenàries, a l’article 46.2.b de la Llei 7/1995, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que disposa que: “b) Les sessions plenàries s’han de convocar, almenys, amb dos dies hàbils d’antelació, llevat de les extraordinàries que ho hagin estat amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals amb aquest caràcter ha de ser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos a l’ordre del dia, que hagi de servir de base al debat i, si s’escau, votació, ha d’estar a disposició dels regidors o diputats, des del mateix dia de la convocatòria, a la secretaria de la corporació.” Pràcticament en els mateixos termes s’expressa l’article 98.b TRLMRLC. Amb una variant que concreta la possible operativa a seguir l’article 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglamento d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF) : “Toda la documentación de los asuntos incluidos en el orden del día que debe servir de base al debate y, en su caso, votación deberá estar a disposición de los miembros de la Corporación desde el mismo día de la convocatoria en la Secretaría de la misma. Cualquier miembro de la Corporación podrá, en consecuencia, examinarla e incluso obtener copias de documentos concretos que la integren, pero los originales no podrán salir del lugar en que se encuentren puestos de manifiesto”. Certament, aquests preceptes no obliguen a l’Ajuntament a adjuntar a la convocatòria còpia de tota la documentació relativa als assumptes a tractar, però sí permetre’n l’accés presencial dels membres del Ple a la informació directament als serveis municipals. Per tant, la petició que va fer la persona regidora d’accedir a Decrets i relació de despeses que s’incloïen a l’ordre del dia del Ple havia d’haver estat atesa pels serves municipals sense entrebancs ni necessitat de sol·licitud escrita ni d’autorització de l’Alcalde, d’acord amb l’article 164.2 i 4 TRLMRLC. Però no havent estat atesa, la persona reclamant va haver de fer ús de la via d’accés a la informació indirecta, prevista a l’article 164.3 TRLMRLC, la desatenció de la qual pot ser reclamada davant d’aquesta Comissió, d’acord amb el fonament jurídic primer. Es tracta d’una via d’accés a la informació no inclosa en l’ordre del dia del Ple o d’un òrgan col·legiat, o no relacionada amb les funcions delegades de la persona regidora, subjecta a un procediment simplificat i abreujat. Que requereix només de la formalització de la sol·licitud d’informació i de l’autorització de l’Alcalde, que s’entén atorgada si transcorregut quatre dies des de la presentació no s’ha justificat la denegació de la informació en algun dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC. Així es regula a l’article 164 TRLMRLC: “1.Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. (...) 3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. 5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6 Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” De l’anterior es conclou que la legislació reconeix a les persones electes un dret d’accés directe i autònom a la informació relacionada amb els assumptes a tractar pels òrgans col·legiats que no requereix la petició concreta i expressa de la informació, ni l’autorització prèvia de l’Alcalde o esdevenir autoritzada per silenci, sinó que es configura com una obligació de qui convoca l’òrgan col·legiat de lliurar o posar a disposició dels seus membres, d’ofici i des del mateix moment de la convocatòria, els expedients que s‘hi ha de tractar per tal que la puguin consultar autònomament, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 164.4 TRLMRLC abans transcrit. I cal recordar a l’Ajuntament que el dret a la informació dels electes, en la mesura en què està vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23 CE, ha de ser preservat i garantit escrupolosament, tal i com ha assenyalat la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional en manifestar que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a demanar informació com a obtenir-la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). Per tant, per imperatiu de l’article 164.2 i 4 TRLMRLC, les persones regidores tenen dret a accedir, directament i sense formalitzar una sol·licitud prèvia, a la informació relacionada amb els assumptes a tractar al Ple o a un altre òrgan col·legiat per part d’un membre, i els serveis municipals han d’atendre sempre aquesta petició i facilitar-ne la consulta amb antelació suficient a la celebració del la sessió en què s’hi tractaran, perquè l’accés a la informació sobre la què s’han de pronunciar és un dret inherent a l’exercici de les funcions representatives dels electes que forma part del seu dret fonamental a la participació política, i no resta subjecte a l’autorització de l’Alcalde. A banda del règim d’accés directe a la informació, la legislació de règim local regula un procediment per a l’accés de les persones electes a qualsevol informació de la corporació àgil i reforçat, que s’inicia amb la sol·licitud de la persona regidora i que s’ha de resoldre abans dels 4 dies hàbils següents, tenint el silenci efectes estimatoris i preveient unes causes per denegar- lo molt més restrictives (article 164.3 TRLMRLC). En el marc d’aquest procediment d’accés, aquesta Comissió pot actuar en garantia del dret dels electes, d’acord amb el fonament jurídic primer, i la resolució de la sol·licitud d’informació, expressa o presumpta, pot ser revisada per aquesta Comissió aplicant, en aquest cas, el règim especial d’accés dels electes previst a la normativa de règim local, i supletòriament l’LTAIPBG, tal i com preveu la seva disposició addicional primera.2. I de conformitat amb aquest règim especial d’accés, la informació que ara es reclama va quedar estimada 4 dies hàbils després de la formalitzar-se sol·licitud el 12 de març de 2021, sense que jurídicament es pugui justificar l’obstaculització a l’accés i la manca de diligència mostrada per l’Ajuntament tant en el procediment previ de sol·licitud, com en aquest procediment de reclamació, per atendre la petició de la persona reclamant i col·laborar de manera activa a la seva satisfacció. En conseqüència, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a còpia dels Decrets d’Alcaldia números 125/2021. 120/2012, 129 bis /2021, 130/2021, 131/2021, 133/2021, 138/2021, 140/2021, 141/2021, 142/2021 més la relació de despeses número 29, 143/2021, 144/2021, 145/2021, 146/2021, 147/2021, 149/2021, 152/2021. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 278/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia dels Decrets d’Alcaldia números 125/2021. 120/2012, 129 bis /2021, 130/2021, 131/2021, 133/2021, 138/2021, 140/2021, 141/2021, 142/2021 més la relació de despeses número 29, 143/2021, 144/2021, 145/2021, 146/2021, 147/2021, 149/2021, 152/2021. 2. Requerir a l’Ajuntament de Ribera d’Ondara a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i a informar dins d’aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució i de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 278/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.