Desestimada 06/05/2022 · 42 días en resolverse

Reclamación sobre el acceso al listado de facultativos de la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles y desestimación por inexistencia de la información en poder de la Administración

Se solicitó al Departament de Salut el listado de facultativos de la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles. El reclamante alegó que el Decret 256/2013 obliga a divulgar dichos datos. La GAIP desestimó la reclamación porque la Administración no posee la información solicitada al estar el Registro de Profesionales en actualización y ser la clínica una entidad privada.

Puntos clave de la argumentación

1 La información pública se define como aquella elaborada por la Administración o que esta tenga en su poder como consecuencia de su actividad.
2 El derecho de acceso a la información pública se proyecta sobre un elemento fáctico; si la Administración no posee la información, es procedente la inadmisión de la solicitud.
3 La GAIP carece de capacidad jurídica para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de publicidad activa o de la normativa específica sobre profesionales de la salud.
4 No es posible derivar la solicitud a la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla ya que es una entidad privada y no forma parte del sector público.

Texto completo

Resolució 358/2022, de 6 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 276/2022 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Facultatius que treballen a la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: No es qüestiona per aquesta Resolució que amb la manca de lliurament de la informació sol·licitada al Registre de Professionals s’estigui incomplint l’ordenament jurídic vigent, però la GAIP no té capacitat jurídica per garantir el compliment d’obligacions de publicitat activa i, menys encara, per garantir el compliment de la normativa en matèria de professionals de la salut. El dret d’accés a la informació públic es projecta sobre un element fàctic, com és la informació en poder de l’Administració. Si no es dóna aquest requisit, i així s’argumenta de forma convincent, com s’ha fet en aquest cas, cal concloure que és procedent la inadmissió de la sol·licitud i, en conseqüència, s’ha de desestimar la Reclamació, perquè té per objecte una actuació administrativa adequada a l’ordenament jurídic. Paraules clau: Generalitat. Salut. Registre de professionals. Dades identificatives dels professionals. Reclamació contra silenci. Informació pública. Publicitat activa. Informació en poder de l’Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 276/2022, presentada contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de gener de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al web de transparència de la Generalitat de Catalunya: “En virtut del DECRET 256/2013, de 26 de novembre, pel qual es crea el Registre de professionals sanitaris de Catalunya i s'estableixen els criteris generals i requisits mínims dels registres públics de professionals sanitaris en l'àmbit de Catalunya Sol·licito el llistat actualitzat de facultatius amb nom, la titulació, l’especialitat, la categoria i la funció de cada professional que treballi per compte propi o d’altri a la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles, dades esmentades dels professionals sanitaris han de ser d’accés lliure als ciutadans per mitjans electrònics”. 3. La resolució de 25 de febrer de 2022, del Departament de Salut, inadmet la sol·licitud en base a les següents consideracions: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que en el moment de la sol·licitud el Registre de Professionals es troba en actualització i no es troben disponibles les dades de tots els Centres, entre d’elles les que fan referència al Centre objecte de la sol·licitud. El que comporta que no pugui facilitar-se des d’aquesta Administració, la informació sol·licitada. D’altra banda la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla no forma part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya ni del seu Sector Públic, ni de qualsevol altre administració pública, no essent factible fer-ne la derivació”. 4. La Reclamació presentada el 25 de març de 2022 invoca el Decret 256/2013, que obliga divulgar els professionals de la sanitat, tant públics com privats. 5. El 5 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 6 d’abril de 2022 el Departament de Salut indica a la GAIP que la documentació tramesa amb el requeriment d’informe és incompleta i no hi consten tots els arguments de la persona reclamant i els requereix per poder valorar degudament la Reclamació. 7. L’11 d’abril de 2022 la GAIP comunica al Departament de Salut la suspensió del termini de 15 dies per confegir l’informe sobre la Reclamació, tot advertint que aquest termini no és suspès pel que fa a la resta d’objectes requerits. 8. L’11 d’abril de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant la motivació completa de la Reclamació, dins del termini de 5 dies. 9. El 3 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe del Sistema de Salut de Catalunya i còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació pública. L’informe reitera i desenvolupa les consideracions exposades per l’antecedent 3, en el sentit que la informació sol·licitada no té la condició d’informació pública perquè no es troba en poder de l’Administració, ja que el Registre de Professionals no disposa de les dades relatives a la Clínica Salus Infirmorum. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La Reclamació ha de ser desestimada Els antecedents posen de manifest que el Departament de Salut ha inadmès motivadament i fonamentadament la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, perquè no té en el seu poder la informació sol·licitada, motiu pel qual no té la consideració d’informació pública. També té raó el Departament quan en el seu informe posa de manifest que, al ser la Xarxa Santa Tecla una entitat privada, no li pot derivar la sol·licitud fent aplicació de l’article 30 LTAIPBG. No es qüestiona per aquesta Resolució que amb la manca de lliurament de la informació sol·licitada al Registre de Professionals s’estigui incomplint l’ordenament jurídic vigent, però la GAIP no té capacitat jurídica per garantir el compliment d’obligacions de publicitat activa i, menys encara, per garantir el compliment de la normativa en matèria de professionals de la salut. El dret d’accés a la informació públic es projecta sobre un element fàctic, com és la informació en poder de l’Administració. Si no es dóna aquest requisit, i així s’argumenta de forma convincent, com s’ha fet en aquest cas, cal concloure que és procedent la inadmissió de la sol·licitud i, en conseqüència, s’ha de desestimar la Reclamació, perquè té per objecte una actuació administrativa adequada a l’ordenament jurídic. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 276/2022 perquè l’actuació administrativa impugnada és adequada a l’ordenament jurídic. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 276/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.