Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Deltebre información sobre la ocupación de un terreno privado. El ciudadano alegó falta de respuesta administrativa. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque el Ayuntamiento ya había entregado la información solicitada antes de la interposición del recurso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La legitimación para interponer una reclamación requiere que el solicitante haya sido perjudicado por una decisión administrativa limitadora o que no se haya materializado la entrega de la información estimada.
3
La reclamación es inadmisible cuando el objeto de la solicitud ya ha sido entregado por la administración previo al inicio del procedimiento ante el consejo de transparencia.
4
El derecho de acceso de los electos locales se rige por la normativa de régimen local, siendo la LTAIPBG de aplicación supletoria.
Texto completo
Resolució 386/2020, de 23 de juliol
Número dexpedient de la reclamació: 276/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Deltebre
Informació reclamada: Informació sobre locupació directa dun terreny privat del municipi de
Deltebre.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: A més dels requisits formals i temporals, la reclamació ha de tenir materialment per objecte
laccés a la informació pública, prèviament sol·licitat a ladministració i prèviament limitat o restringit
per una decisió administrativa, expressa o tàcita, tal i com disposa larticle 39.1 LTAIPBG transcrit al
FJ anterior, o bé obstaculitzat per la manca de lliurament material de la informació estimada per
resolució administrativa. Coherentment amb això, larticle 30 RGAIP condiciona la legitimació per
interposar una reclamació a què la persona que ha sol·licitat la informació hagi estat prèviament
perjudicada per una decisió administrativa expressa o tàcita que limiti el seu dret daccés, o no li hagi
estat lliurada materialment la informació tot i haver obtingut una resolució estimatòria. Els antecedents
posen de manifest que lAjuntament hauria notificat la resposta a la sol·licitud el 25 de maig, abans de
formalitzar-se la reclamació, cosa que no ha contradit la persona reclamant, de manera que la
reclamació seria inadmissible, considerant que no existeix una decisió administrativa prèvia, expressa
o tàcita, limitadora o restrictiva del dret daccés de la persona reclamant, tal i com requereix larticle
39.1 LTAIPBG, que hagi perjudicat a la persona reclamant legitimant-la per interposar la reclamació,
dacord amb larticle 30 RGAIP. Ben al contrari, ladministració ha estimat laccés i ha notificat la
informació a la persona reclamant prèviament a la iniciació daquest procediment, de manera que la
reclamació, en no tenir per objecte la informació pública sol·licitada, que ja ha estat lliurada, ha de
ser inadmesa, dacord amb larticle 33.2 RGAIP.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Ocupació directa. Reclamació contra lliurament
de la informació. Manca dobjecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 9 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 276, presentada per un regidor de
lAjuntament de Deltebre contra el mateix ajuntament, en relació amb la informació indicada a
lantecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
larticle 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de març de 2020 la persona reclamant presenta una instància a lAjuntament de Deltebre
on sol·licita informació relativa a locupació directa dun terreny privat ubicat a lÀrea de nova
Centralitat Parc Fluvial P.A.U.- Lo Passador de Deltebre.
3. La Reclamació presentada el 9 de juny de 2020 indica que lAjuntament de Deltebre no hauria
respost la sol·licitud indicada a lantecedent anterior.
4. El 16 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a lAjuntament de Deltebre i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per larticle 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre
ella, així com còpia de lexpedient de la sol·licitud dinformació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 2 de juliol de 2020 lAjuntament de Deltebre informa a la GAIP que Revisat lexpedient de
lAjuntament amb núm. 2020/2158, ens consta contestada amb el núm. de registre de sortida
núm. 2055 de data 25/05/2020 i notificació realitzada telemàticament al correu (...) més
enviament de correu electrònic des de lalcaldia al correu (...) perquè puguin comprovar si la
documentació els havia arribat correctament.
6. El 8 de juliol de 2020, la GAIP trasllada linforme de lAjuntament de Deltebre a la persona
reclamant advertint expressament que, en cas de no obtenir resposta en el termini de 5 dies
contradient allò que afirma lAjuntament o justificant el caràcter parcial de la informació obtinguda
de lAjuntament de Deltebre, la GAIP finalitzarà la reclamació.
7. Transcorregut el termini indicat a lantecedent anterior, aquesta Comissió no ha obtingut resposta
de la persona reclamant a la informació traslladada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i règim jurídic especial daccés a aplicar.
Larticle 39.1 LTAIPBG estableix que Les resolucions expresses o presumptes en matèria daccés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret dAccés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret daccés a la informació pública
que regula aquest títol.
La reclamació es presenta per part duna persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
delecte local de la persona reclamant no és obstacle per a ladmissió a tràmit daquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions delectes locals i negava ladmissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret daccés la via de reclamació
prevista a lLTAIPBG.
El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de lLTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 dabril, que cal recordar que és anterior lLTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que laplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de lLTAIPBG
permet i legitima la intervenció daquesta Comissió en garantia del dret daccés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en lexercici dun dret fonamental com és el de larticle 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui (punt 2 de la Disposició final primera).
Dacord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a lempara de lLTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
lLTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que shi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament lLTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret daccés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
Larticle 164.1 TRLMRLC disposa que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció., amb lobligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6
TRLMRLC). El règim daccés dels electes locals abasta, duna banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que lAjuntament té lobligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); daltra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Laplicació supletòria de lLTAIPBG justifica que es tinguin en compte en laplicació daquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del larticle 20 LTAIPBG: 2. Les limitacions legals al
dret daccés a la informació pública han désser aplicades dacord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, shan dinterpretar sempre restrictivament en benefici
daquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret daccés a la informació
pública, lAdministració no disposa de potestat discrecional i ha dindicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que saplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten laplicació. A més, els límits legals al dret daccés a la informació pública no són
daplicació automàtica i absoluta, de manera que larticle 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
dacord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: 1. Els límits aplicats al dret daccés a la
informació pública han désser proporcionals a lobjecte i la finalitat de protecció. Laplicació daquests
límits ha datendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència dun interès
públic o privat superior que justifiqui laccés a la informació. 2. Els límits del dret daccés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen laplicació.
2. Inadmissibilitat de la reclamació.
Larticle 33 RGAIP disposa, en relació amb ladmissibilitat de les reclamacions, el següent:
1. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública ha de verificar la sol·licitud i pot
acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la
sol·licitud.
2. La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta no té per objecte el dret d'accés a la
informació pública o si no compleix els requisits establerts pels articles anteriors i la persona
reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació dins del termini general establert per a
fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de notificar a la persona reclamant.
Dacord amb això, a més dels requisits formals i temporals, la reclamació ha de tenir materialment per
objecte laccés a la informació pública, prèviament sol·licitat a ladministració i prèviament limitat o
restringit per una decisió administrativa, expressa o tàcita, tal i com disposa larticle 39.1 LTAIPBG
transcrit al FJ anterior, o bé obstaculitzat per la manca de lliurament material de la informació
estimada per resolució administrativa. Coherentment amb això, larticle 30 RGAIP condiciona la
legitimació per interposar una reclamació a què la persona que ha sol·licitat la informació hagi estat
prèviament perjudicada per una decisió administrativa expressa o tàcita que limiti el seu dret daccés,
o no li hagi estat lliurada materialment la informació tot i haver obtingut una resolució estimatòria.
Els antecedents posen de manifest que lAjuntament hauria notificat la resposta a la sol·licitud el 25
de maig, abans de formalitzar-se la reclamació, cosa que no ha contradit la persona reclamant, de
manera que la reclamació seria inadmissible, considerant que no existeix una decisió administrativa
prèvia, expressa o tàcita, limitadora o restrictiva del dret daccés de la persona reclamant, tal i com
requereix larticle 39.1 LTAIPBG, que hagi perjudicat a la persona reclamant legitimant-la per
interposar la reclamació, dacord amb larticle 30 RGAIP. Ben al contrari, ladministració ha estimat
laccés i ha notificat la informació a la persona reclamant prèviament a la iniciació daquest
procediment, de manera que la reclamació, en no tenir per objecte la informació pública sol·licitada,
que ja ha estat lliurada, ha de ser inadmesa, dacord amb larticle 33.2 RGAIP.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
Larticle 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP shan de publicar en el portal de la
Comissió previst a larticle 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
de juliol de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 276/2020 i disposar la publicació
daquesta resolució al web de la GAIP .
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr
ibunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de lendemà de la notificació de la resolució,
dacord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.