Solicitud de datos sobre el número de personas con discapacidad en cargos públicos de la Generalitat y el Parlament

Resolució 319/2019, de 30 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 275/2019 Administració reclamada: Presidència de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Nombre de membres del Govern, alts càrrecs i càrrecs de l’Administració de la Generalitat amb discapacitat. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: La derivació feta al Parlament està justificada perquè és plausible que l’Administració de la Generalitat no disposi de les dades demanades de membres del Parlament. És convenient indicar a la persona reclamant que aquesta derivació no li garanteix que el Parlament es consideri obligat a continuar d’ofici amb la tramitació de la seva sol·licitud que afecta els diputats i les diputades, perquè l’article 30 LTAIPBG, que és el que regula les derivacions de les sol·licituds d’informació pública, formalment només obliga les administracions i el Parlament no té aquesta naturalesa. Per tant, es posa de manifest a la persona reclamant que si en un termini prudencial no ha rebut resposta del Parlament el procedent seria que li adreci directament una sol·licitud de la informació demanada que afecta els seus membres. Paraules clau: Generalitat. Persones amb discapacitat. Alts càrrecs. Membres del Parlament. Personal de l’Administració. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 30 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 275/2019, presentada contra la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de març de 2019 la persona reclamant, després de fer referència al dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat i a la seva inclusió a la societat, d’acord amb el previst pel Reial Decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, que aprova el Text refós de de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, d’esmentar que a Catalunya les persones amb discapacitat sumen un 10 per cent de la població i d’afirmar que aquest col·lectiu està infrarepresentat a tots els àmbits, demana la informació següent al President de la Generalitat de Catalunya: 2.1. Nombre total de consellers o conselleres del Govern que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.2. Nombre total de secretaris o secretàries generals i sectorials de tots els departaments de la Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.3. Nombre total de directors o directores i de subdirectors o subdirectores de tots els departaments de la Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.4. Nombre total de caps de servei de la Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.5. Nombre total de diputats i diputades del Parlament, dels grups parlamentaris que donen suport al Govern (PDCAT i ERC) que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.6. Nombre total de diputats i diputades del Parlament de la resta de grups parlamentaris que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.7. Nombre total de membres de la Diputació permanent del Parlament que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.8. Nombre total de membres de la Mesa i Presidència del Parlament que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen. 2.9. Nombre total de membres de la Junta de portaveus del Parlament que pateixen discapacitat Demana també que les dades facilitades en relació amb cada un dels apartats anteriors incloguin també el nombre de persones que ostenten el mateix tipus de càrrec i no pateixen discapacitat. 3. La Reclamació presentada el 30 d’abril de 2019 indica que la Presidència de la Generalitat no hauria donat resposta a la sol·licitud d’informació anterior. 4. El 7 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a Presidència de la Generalitat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 27 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament de Presidència, que adjunta la resolució del Director de l’Oficina del President de 20 de maig de 2019, que estima la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 i informa a la persona reclamant que la part de la seva sol·licitud que demana informació sobre membres del Parlament ha estat derivada a aquesta institució i li ofereix la informació sol·licitada a la resta d’apartats de la seva sol·licitud. També acredita la notificació de la resolució a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada o bé ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, o bé ha derivat la part afectada de la sol·licitud a la institució que disposa d’ella (en aquest cas, el Parlament de Catalunya), tot en el marc d’aquest procediment. La derivació feta al Parlament està justificada perquè és plausible que l’Administració de la Generalitat no disposi de les dades demanades de membres del Parlament i és presumible que aquestes dades estiguin en poder d’aquesta institució. És convenient indicar a la persona reclamant que aquesta derivació no li garanteix que el Parlament es consideri obligat a continuar d’ofici amb la tramitació de la seva sol·licitud que afecta els diputats i les diputades, perquè l’article 30 LTAIPBG, que és el que regula les derivacions de les sol·licituds d’informació pública, formalment només obliga les administracions i el Parlament no té aquesta naturalesa. Per tant, es posa de manifest a la persona reclamant que si en un termini prudencial no ha rebut resposta del Parlament el procedent seria que li adreci directament una sol·licitud de la informació demanada que afecta els seus membres. En tot cas, i pel que fa a les obligacions del Departament de Presidència en relació amb la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, cal entendre que la resolució de 20 de maig de 2019 del Director de l’Oficina del President, en allò que li correspon, suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 275/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.