Se solicitó a la Presidència de la Generalitat de Catalunya el número de miembros del Gobierno, altos cargos y personal de la administración con discapacidad. Tras alegar el ciudadano falta de respuesta, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información y derivó la parte relativa al Parlament a dicha institución.
Puntos clave de la argumentación
1
La resolución determina que se ha producido una satisfacción extemporánea de la solicitud de información, lo que conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.
2
Se considera justificada la derivación de la solicitud al Parlament de Catalunya al ser plausible que la Generalitat no disponga de los datos de los miembros del legislativo.
3
Se aclara que la derivación no garantiza que el Parlament esté obligado a tramitar la solicitud de oficio, ya que el artículo 30 de la LTAIPBG obliga formalmente solo a las administraciones.
Texto completo
Resolució 319/2019, de 30 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 275/2019
Administració reclamada: Presidència de la Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Nombre de membres del Govern, alts càrrecs i càrrecs de l’Administració de
la Generalitat amb discapacitat.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació.
Resum: La derivació feta al Parlament està justificada perquè és plausible que l’Administració de la
Generalitat no disposi de les dades demanades de membres del Parlament. És convenient indicar a la
persona reclamant que aquesta derivació no li garanteix que el Parlament es consideri obligat a
continuar d’ofici amb la tramitació de la seva sol·licitud que afecta els diputats i les diputades, perquè
l’article 30 LTAIPBG, que és el que regula les derivacions de les sol·licituds d’informació pública,
formalment només obliga les administracions i el Parlament no té aquesta naturalesa. Per tant, es posa
de manifest a la persona reclamant que si en un termini prudencial no ha rebut resposta del Parlament
el procedent seria que li adreci directament una sol·licitud de la informació demanada que afecta els
seus membres.
Paraules clau: Generalitat. Persones amb discapacitat. Alts càrrecs. Membres del Parlament. Personal
de l’Administració. Reclamació contra silenci.
Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 30 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 275/2019, presentada contra la Presidència
de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 25 de març de 2019 la persona reclamant, després de fer referència al dret a la igualtat
d’oportunitats de les persones amb discapacitat i a la seva inclusió a la societat, d’acord amb el
previst pel Reial Decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, que aprova el Text refós de de la
Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, d’esmentar que a
Catalunya les persones amb discapacitat sumen un 10 per cent de la població i d’afirmar que
aquest col·lectiu està infrarepresentat a tots els àmbits, demana la informació següent al President
de la Generalitat de Catalunya:
2.1. Nombre total de consellers o conselleres del Govern que pateixen discapacitat i nombre total
dels i de les que no en pateixen.
2.2. Nombre total de secretaris o secretàries generals i sectorials de tots els departaments de la
Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen.
2.3. Nombre total de directors o directores i de subdirectors o subdirectores de tots els
departaments de la Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no
en pateixen.
2.4. Nombre total de caps de servei de la Generalitat que pateixen discapacitat i nombre total dels
i de les que no en pateixen.
2.5. Nombre total de diputats i diputades del Parlament, dels grups parlamentaris que donen
suport al Govern (PDCAT i ERC) que pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no
en pateixen.
2.6. Nombre total de diputats i diputades del Parlament de la resta de grups parlamentaris que
pateixen discapacitat i nombre total dels i de les que no en pateixen.
2.7. Nombre total de membres de la Diputació permanent del Parlament que pateixen discapacitat
i nombre total dels i de les que no en pateixen.
2.8. Nombre total de membres de la Mesa i Presidència del Parlament que pateixen discapacitat
i nombre total dels i de les que no en pateixen.
2.9. Nombre total de membres de la Junta de portaveus del Parlament que pateixen discapacitat
Demana també que les dades facilitades en relació amb cada un dels apartats anteriors incloguin
també el nombre de persones que ostenten el mateix tipus de càrrec i no pateixen discapacitat.
3. La Reclamació presentada el 30 d’abril de 2019 indica que la Presidència de la Generalitat no
hauria donat resposta a la sol·licitud d’informació anterior.
4. El 7 de maig de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a Presidència de la Generalitat i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 27 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament de Presidència, que adjunta la
resolució del Director de l’Oficina del President de 20 de maig de 2019, que estima la sol·licitud
d’informació indicada a l’antecedent 2 i informa a la persona reclamant que la part de la seva
sol·licitud que demana informació sobre membres del Parlament ha estat derivada a aquesta
institució i li ofereix la informació sol·licitada a la resta d’apartats de la seva sol·licitud. També
acredita la notificació de la resolució a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada o bé ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, o bé ha derivat la part afectada de la sol·licitud a la institució que
disposa d’ella (en aquest cas, el Parlament de Catalunya), tot en el marc d’aquest procediment. La
derivació feta al Parlament està justificada perquè és plausible que l’Administració de la Generalitat no
disposi de les dades demanades de membres del Parlament i és presumible que aquestes dades
estiguin en poder d’aquesta institució.
És convenient indicar a la persona reclamant que aquesta derivació no li garanteix que el Parlament es
consideri obligat a continuar d’ofici amb la tramitació de la seva sol·licitud que afecta els diputats i les
diputades, perquè l’article 30 LTAIPBG, que és el que regula les derivacions de les sol·licituds
d’informació pública, formalment només obliga les administracions i el Parlament no té aquesta
naturalesa. Per tant, es posa de manifest a la persona reclamant que si en un termini prudencial no ha
rebut resposta del Parlament el procedent seria que li adreci directament una sol·licitud de la informació
demanada que afecta els seus membres.
En tot cas, i pel que fa a les obligacions del Departament de Presidència en relació amb la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació, cal entendre que la resolució de 20 de maig de 2019 del
Director de l’Oficina del President, en allò que li correspon, suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 275/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.