Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras entrega extemporánea de información sobre actuaciones por contrataciones

Resolució 374/2021, de 23 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 274/2021 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Actuacions fetes arrel d’una denúncia per unes contractacions. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; efectivament, de l’informe es pot deduir fàcilment que el DTASF no ha dut a terme cap actuació arrel dels fets comunicats per la persona reclamant, a la que finalment facilita l’enllaç per denunciar-los a la Inspecció. Aques t fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven Paraules clau: Administració de la Generalitat. Queixes. Consultes. Covid19. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 29 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 274/2021, presentada contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de desembre de 202 0 la persona reclamant demana el següent a l’Oficina virtual de tràmits ciutadans de la Generalitat de Catalunya: “El dia 7 de setembre de 2020, denuncio la convocatòria de 4 places d'agent COVID destinades a persones aturades a causa de la pandèmia, per discriminatòria. Atès que fa més de 3 mesos i mig del tràmit sense que hagi obtingut cap resposta, sol·licito informació sobre les mesures adoptades i les actuacions empreses per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies”. 3. La Reclamació presentada el 29 de març de 2021 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 31 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. L’1 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 15 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe del DTASF, segons el qual el Departament contesta la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 en els termes següents: “Tenint en compte que degut als motius exposats anteriorment, el volum acumulat de consultes i peticions rebudes relacionades amb la declaració de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 no permetia una resposta individualitzada de cadascuna d’elles, la consulta es va contestar en data 19/03/2021, amb un model de resposta genèric que es va crear per facilitar la tramitació del gran volum de consultes acumulades a la bústia, informant dels àmbits d’actuació de la Sub- direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom i Qualitat en el Treball, facilitant enllaços d’interès per resoldre dubtes sobre els àmbits esmentats, indicant on trobar els tràmits específics a la web o com utilitzar el formulari de petició genèrica, i informant que podien tornar a formular la consulta si no els resultava útil la resposta genèrica”. I afegeix: “S’ha d’indicar que els fets objecte de la reclamació en cap cas es van tramitar com a denúncia, sinó que el ciutadà els va tramitar en primer lloc com una queixa, i en segon lloc com una consulta a la Bústia de contacte, que és una eina per sol·licitar informació del Departament, fer suggeriments o formular queixes. Certament caldria haver derivat aquest ciutadà a través de la bústia CQS a la pàgina del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies corresponent a la Direcció General de la Inspecció de Treball, i concretament a l’apartat relatiu a “Com denunciar” on s’informa al ciutadà de com denunciar irregularitats laborals, encara que no sigui treballador/a de l’empresa que denuncia, sigui de manera presencial o telemàtica, però pels motius exposats no es va fer”. Seguidament, l’informe facilita a la persona reclamant l’enllaç per posar una denúncia a la Inspecció de Treball. 7. El 19 d’abril de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació facilitada pel DTASF, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la i nformació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estable ixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb l lur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; efectivament, de l’informe es pot deduir fàcilment que el DTASF no ha dut a terme cap actuació arrel dels fets comunicats per la persona reclamant, a la que finalment facilita l’enllaç per denunciar-los a la Inspecció. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 274/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.