Se solicitó al Ilustre Colegio de Abogados de Tarragona una copia del informe sobre el Cas VAHUSARI. Tras la denegación por protección de datos, el ciudadano presentó reclamación. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por desistimiento, ya que el solicitante no respondió al requerimiento de subsanación en el plazo otorgado.
Puntos clave de la argumentación
1
Se produce el desistimiento legalmente previsto cuando el interesado no responde a un requerimiento de enmienda de su solicitud dentro del plazo establecido.
2
La resolución se fundamenta en la aplicación del artículo 68 de la Ley 39/2015 en relación con la falta de respuesta del reclamante al requerimiento de la GAIP.
Texto completo
Resolució 245/2018, de 5 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 273/2018
Administració reclamada: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona
Informació reclamada: Informe sobre el Cas VAHUSARI.
Sentit de la Resolució: Desistiment
Resum: Davant la manca de resposta dins del termini donat, cal deduir que s’ha produït el
desistiment previst legalment en aquestes circumstàncies i, en conseqüència, cal finalitzar la
Reclamació per aquest motiu.
Paraules clau: Col·legi professional. Informes. Reclamació contra desestimació. Derivació. Esmena.
Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de juliol de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 273/2018, presentada contra l’Il·lustre
Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT), en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de setembre de 2016 la persona reclamant, advocat col·legiat a l’ICAT, sol·licita a la Junta
de Govern d’aquest Col·legi una còpia de l’Informe elaborat per la Comissió designada per la
Junta de Govern per al tractament del Cas VAHUSARI. Aquesta sol·licitud es justifica dient que
l’advocat reclamant està interessat en les causes judicials contra la Junta de Govern de l’ICAT en
el període 2008-2012.
3. El 30 de setembre de 2016 la Junta de Govern de l’ICAT acorda denegar l’informe sol·licitat
sobre el Cas VAHUSARI, “ja que per protecció de dades no es pot deixar a disposició d’un tercer
cap tipus de document o de documents en els quals hi ha dades identificatives com les que
apareixen en l’esmentat informe”. Aquest acord surt de l’ICAT el 19 d’octubre de 2016 i la
persona reclamant el rep el 24 d’octubre de 2016.
4. El 12 de març de 2018 la persona reclamant presenta una denúncia davant l’Agència Espanyola
de Protecció de Dades (AEPD) contra la denegació per part de l’ICAT de l’informe sol·licitat i el
13 de març de 2018 sol·licita l’empara de l’AEPD per poder accedir a la informació denegada per
l’ICAT. Aquests escrits adjunten diversa documentació sobre el Cas Vahusari, així com la còpia
d’un escrit de demanada, amb el mateix objecte que l’indicat a l’antecedent 2, formulada per la
mateixa persona reclamant i adreçat al Jutjat contenciós administratiu de Tarragona.
5. El 6 d’abril de 2018 l’AEPD deriva la denúncia i la sol·licitud d’empara indicats a l’antecedent
anterior a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), per entendre que segons la
normativa vigent seria l’entitat competent per resoldre.
6. El 27 de juliol de 2018 l’APDCAT deriva l’assumpte a la GAIP, després d’argumentar que atès
que el seu objecte no es limita a dades pròpies de la persona reclamant, no és aplicable l’article
24.3 LTAIPBG i, per tant, l’APDCAT no seria competent per resoldre.
7. El 3 d’agost de 2018 la GAIP s’adreça a la persona reclamant demanant que es pronunciï sobre
les dues qüestions següents:
Per una banda, que es ratifiqui, si s’escau, en la seva voluntat de demanar empara, que seria
reclamant davant la GAIP, per obtenir la informació sol·licitada.
Per una altra, que assenyali si ha presentat efectivament una demanada judicial amb el mateix
objecte i, en cas afirmatiu, que aporti les dades que ho acrediten.
La GAIP invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú
de les administracions públiques i adverteix la persona reclamant que si no dóna resposta en el
termini màxim de 10 dies s’entendrà que desisteix de la seva Reclamació.
Havent vençut a bastament el termini donat, a la data d’aprovació d’aquesta Resolució no consta
a la GAIP resposta de la persona reclamant a l’escrit anterior.
Fonaments jurídics
1. Desistiment
La persona reclamant no ha donat resposta dins del termini previst al requeriment d’esmena de la
seva sol·licitud, formulat amb advertiment exprés de què si no respon en 10 dies s’entendrà desistida
la Reclamació i amb invocació expressa de l’article 68 LPAC. Davant la manca de resposta dins del
termini donat, cal deduir que s’ha produït el desistiment previst legalment en aquestes circumstàncies
i, en conseqüència, cal finalitzar la Reclamació per aquest motiu.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de
setembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 273/2018, per desistiment.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 5 de setembre de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.