Se solicitó al Ayuntamiento de Tarragona una relación de bares y restaurantes de la Part Alta referida a la fecha de la moratoria de licencias. El ciudadano alegó silencio administrativo. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración reconoció el derecho y remitió la información de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
Debe existir correspondencia entre la solicitud original y la reclamación ante la GAIP, no pudiendo reclamarse objetos no solicitados previamente al organismo.
Texto completo
Resolució 274/2017, de 9 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 273/2017
Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona.
Informació reclamada: Relació de bars i restaurants de la Part Alta de Tarragona.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte de la Reclamació.
Resum: En aplicació del principi de congruència, hi ha d’haver correspondència entre el que s’ha
sol·licitat a l’Administració i el que el reclama davant la GAIP, de manera que no es poden reclamar
objectes que no varen ser prèviament sol·licitats a l’Administració. La Reclamació davant la GAIP té
naturalesa revisora, i una revisió només es pot efectuar sobre un procediment previ davant
l’Administració competent, que tingui com a mínim l’objecte posteriorment reclamat, ja que prèviament
a la intervenció de la GAIP s’ha d’haver donat a l’Administració reclamada l’oportunitat de pronunciar-se
com a mínim sobre el mateix que es demana en via de reclamació. Reconegut el dret a obtenir la
informació sol·licitada, el que no està clar és si la que l’Ajuntament afirma haver lliurat a la persona
reclamant satisfà efectivament la seva sol·licitud, ja que exactament no es correspon l’enunciat de la
informació donada per l’Ajuntament amb els termes de la sol·licitud; en tot cas, davant la similitud
d’ambdós enunciats, la GAIP considera que li correspon a la persona reclamant pronunciar-se sobre
fins a quin punt la informació lliurada per l’Ajuntament satisfà la seva sol·licitud i, si escau, demanar a la
GAIP que requereixi l’Ajuntament el lliurament de la informació eventualment pendent; no es pot
descartar, per tant, que en la fase d’execució d’aquesta Resolució procedeixi requerir a l’Ajuntament
l’adequació de la informació lliurada als termes exactes del demanat el seu dia per la persona
reclamant mitjançant la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Congruència de la reclamació. Silenci administratiu. Estimació
extemporània. Execució de les resolucions.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 20 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 273/2017, presentada en nom propi de la
persona reclamant i de la plataforma Farts de Soroll contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació
amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment
de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. El 15 de març de 2017, després d’exposar diversos antecedents i manifestacions sobre el soroll
provocat per establiments turístics i d’hostaleria i les iniciatives preses per la plataforma ciutadana
Farts de Soroll, la persona reclamant sol·licita “que l’Ajuntament faciliti una relació de bars i
restaurants de la Part Alta referida al dia en què es va declarar la moratòria de concessió de noves
llicències d’aquests locals (23 de desembre de 2016), com està demanat a l’escrit del dia 20 de
desembre de 2016”. La Reclamació adjunta també un document titulat “Consideracions per a la
reunió a l’Ajuntament de Tarragona el 20 de desembre del 2016”, el que la plataforma Farts de
Soroll demana l’adopció de diverses mesures (moratòria de llicències d’activitats, mesures
diverses de control i reducció de soroll i altres diverses mesures relatives al compliment de la
normativa sobre espectacles públics i activitats recreatives i sobre pisos turístics) i diversos
elements de suport documental (plànol detallat amb la situació dels locals, relació de llicències
d’activitat en tramitació, relació de festes i actes populars i ciutadans).
3. La Reclamació presentada el 20 de juny de 2017 manifesta que la persona reclamant no hauria
rebut resposta municipal a la sol·licitud anterior, de manera que s’hauria produït silenci
administratiu, amb efectes estimatoris de la sol·licitud. Argumenta que no concorren dades
personals ni altres límits legals a l’accés a la informació demanada i fonamenta la Reclamació en
diversos preceptes de l’LTAIPBG i demana la “intervenció de la GAIP i el seu arbitratge amb
l’Ajuntament de Tarragona per obtenir la informació dels establiments oberts dedicats a l’oci i
espectacles a la Part Alta de Tarragona i tipus de llicències que tenen concedides fins a la data
d’entrada en vigor de la moratòria (23 de desembre de 2016), així com les llicències en tràmit a la
mateixa data”.
4. El 22 de juny de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li demana,
per a dins d’un termini de deu dies, un informe sobre ella i còpia de la sol·licitud d’informació de la
que deriva.
5. El 19 de juliol de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, que posa de manifest
el següent:
a) L’Ajuntament de Tarragona ha mantingut diferents reunions amb representants de la plataforma
Farts de Soroll, en les quals es proposen actuacions i es facilita informació, en un àmbit de
treball comú. Per aquest motiu, hi havia la sensació que aquest era l’àmbit d’intercanvi
d’informació.
b) La plataforma Farts de Soroll també hauria presentat denúncia davant del Síndic de Greuges.
En l’escrit de resposta municipal al Síndic (7 de març del 2017) s’adjuntaven les llicències
atorgades per restaurants, bars i bars musicals en els darrers dos anys, amb aforament,
ubicació i denúncies rebudes , nombre de denúncies presentades, tot identificant-les, horaris
d’obertura i de tancament; l’informe a la GAIP adjunta la informació municipal tramesa al Síndic
de Greuges. Amb aquestes actuacions l’Ajuntament tenia la sensació que la informació
sol·licitada estava facilitada correctament, a través del Síndic de Greuges.
c) A l’escrit presentat per la Plataforma Farts de Soroll el dia 15 de març, sol·licitant la informació
objecte d’aquesta Reclamació, adjuntava un llistat de signatures d’adhesió; per aquest motiu, i
per confusió, l’Ajuntament li hauria donat tractament de manifest, i no de sol·licitud d’informació
pública.
d) L’Ajuntament acaba afirmant que “avui mateix es trametrà un llistat de locals oberts a la Part
Alta al senyor ...” (que és la persona reclamant).
6. El 25 de juliol de 2017 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, pel seu
coneixement; en el moment d’aprovar aquesta Resolució no consta cap resposta.
Fonaments jurídics
1. Ha estat reconegut el dret a la informació sol·licitada
A la vista dels termes en què han estat formulades la sol·licitud d’informació i la Reclamació, cal
precisar en primer lloc quina és exactament la informació reclamada. La sol·licitud d’informació de 15
de març de 2017 demana textualment “que l’Ajuntament faciliti una relació de bars i restaurants de la
Part Alta referida al dia en què es va declarar la moratòria de concessió de noves llicències d’aquests
locals, com està demanat a l’escrit del dia 20/12/2016”. En aquest escrit del 20 de desembre no es
demana cap relació de bars i restaurants, sinó de llicències d’activitats relacionades amb l’oci i
l’hostaleria que estiguessin en tramitació. Per tant, no hi ha correlació entre ambdós escrits, i procedeix
la prevalença del de 15 de març, que és el darrer i formalment és la sol·licitud d’informació de la que
deriva aquesta Reclamació.
Per la seva banda, la Reclamació demana la relació dels “establiments oberts dedicats a l’oci i
espectacles a la Part Alta de Tarragona i tipus de llicències que tenen concedides fins a la data
d’entrada en vigor de la moratòria (23 de desembre de 2016), així com les llicències en tràmit a la
mateixa data”. El text de la Reclamació té un àmbit manifestament més ampli que el de la sol·licitud, ja
que no només demana bars i restaurants, sinó tota mena d’establiments dedicats a l’oci i a espectacles
i, a més de les llicències concedides a una determinada data, demana també les que estaven en
tramitació.
La GAIP ha establert a diverses resolucions que, en aplicació del principi de congruència, hi ha d’haver
correspondència entre el que s’ha sol·licitat a l’Administració i el que el reclama davant la GAIP, de
manera que no es poden reclamar objectes que no varen ser prèviament sol·licitats a l’Administració.
La Reclamació davant la GAIP té naturalesa revisora, i una revisió només es pot efectuar sobre un
procediment previ davant l’Administració competent, que tingui com a mínim l’objecte posteriorment
reclamat, ja que prèviament a la intervenció de la GAIP s’ha d’haver donat a l’Administració reclamada
l’oportunitat de pronunciar-se com a mínim sobre el mateix que es demana en via de reclamació.
En aquest cas, vist que l’objecte de la Reclamació és més ampli que la sol·licitud prèvia d’informació, la
GAIP entén que el dret de l’entitat reclamant es limita a allò que va ser sol·licitat prèviament a
l’Ajuntament mitjançant l’escrit de 15 de març (antecedent 2), que textualment és el següent: una
relació de bars i restaurants de la Part Alta referida al dia en què es va declarar la moratòria de
concessió de noves llicències d’aquests locals. Això no treu, tanmateix, que l’Ajuntament pugui oferir
una informació més extensa, si s’escau.
Està clar que l’entitat reclamant té dret a aquesta informació, que sens dubte és pública i no sembla
que hi concorri cap límit legal que pugui justificar denegar-la o restringir-la. Així mateix, i tal com afirma
la persona reclamant, l’Ajuntament no hauria donat resposta a la seva sol·licitud dins del termini d’un
mes establert per l’article 33 LTAIPBG, de manera que s’hauria produït el silenci positiu, amb els
corresponents efectes estimatoris de la sol·licitud, previst per l’article 35 de la mateixa Llei.
A més, en cap moment l’Ajuntament qüestiona el dret de la persona reclamant a accedir a aquesta
informació, ja que acredita haver facilitat a través del Síndic de Greuges informació sobre un objecte
similar, molt més detallada que la que es demana ara, i manifesta formalment en el seu informe que el
mateix dia 19 de juny de 2017 hauria tramès a la persona reclamant “un llistat de locals oberts a la Part
Alta”.
Reconegut el dret a obtenir la informació sol·licitada, el que no està clar és si la que l’Ajuntament afirma
haver lliurat a la persona reclamant satisfà efectivament la seva sol·licitud, ja que exactament no es
correspon l’enunciat de la informació donada per l’Ajuntament amb els termes de la sol·licitud transcrita
a l’antecedent 2 i perfilada als paràgrafs anteriors: en comptes de “una relació de bars i restaurants de
la Part Alta referida al dia en què es va declarar la moratòria de concessió de noves llicències d’aquests
locals”, que és el que demanava la persona reclamant, l’Ajuntament facilita “un llistat de locals oberts a
la Part Alta”, que no és exactament el mateix. De totes maneres, davant la similitud d’ambdós
enunciats, la GAIP considera que li correspon a la persona reclamant pronunciar-se sobre fins a quin
punt la informació lliurada per l’Ajuntament satisfà la seva sol·licitud i, si escau, demanar a la GAIP que
requereixi l’Ajuntament el lliurament de la informació eventualment pendent.
No es pot descartar, per tant, que en la fase d’execució d’aquesta Resolució procedeixi requerir a
l’Ajuntament l’adequació de la informació lliurada als termes exactes del demanat el se u dia per la
persona reclamant mitjançant la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació.
En tot cas, el reconeixement municipal del dret d’accés a la informació demanada comporta l’estimació
extemporània de la corresponent sol·licitud i fa que l’actual Reclamació esdevingui buida de contingut,
procedint en conseqüència declarar la seva finalització, sense necessitat de majors pronunciaments.
2. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9
d’agost de 2017, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 273/2017, degut a l’estimació extemporània de la sol·licitud d’informació
pública de la que deriva.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució i que impedeixi o dificulti o limiti el seu accés
efectiu a la informació sol·licitada.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 9 d’agost de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació
per l’Administració reclamada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.