Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Peramola los Modelos 190 y 347 de la Agencia Tributaria. Tras una estimación parcial, el solicitante interpuso un recurso de reposición y, tres días después, una reclamación ante la GAIP. La GAIP inadmitió la reclamación por falta de objeto, al no existir resolución expresa ni presunta sobre el recurso de reposición previo.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación ante la GAIP requiere que exista una resolución expresa o presunta en materia de acceso a la información pública, incluyendo aquellas que resuelvan el recurso de reposición.
2
El recurso de reposición fue presentado el 8 de marzo y la reclamación el 11 de marzo, resultando insuficiente el tiempo transcurrido para que operara el silencio administrativo.
3
Al no aportarse resolución expresa del Ayuntamiento ni haber vencido el plazo para la resolución presunta, la reclamación carece de objeto jurídico.
4
La inadmisibilidad se fundamenta en el incumplimiento de los requisitos establecidos en el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
Texto completo
Resolució 306/2023, de 27 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 272/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Peramola
Informació reclamada: Dos models presentats a l’Administració tributària.
Sentit de la r esolució: Inadmissió
Resum: Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no consta que hi hagi cap resolució
sobre el recurs de reposició indicat a l’antecedent 4. El recurs es va presentar el 8 de març i la
Reclamació, l’11 del mateix mes. No s’aporta resolució expressa de l’Ajuntament en relació
amb el recurs (i no és probable que s’hagi adoptat en un termini tan breu), i no hi haurà
resolució presumpta fins al cap d’un mes des de la formulació del recurs. Per tant, la
Reclamació no té objecte i ha de ser inadmesa per aquest motiu.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Pagaments. Contractes. Recurs de reposició.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 272/2023, presentada per un electe
municipal contra l’Ajuntament de Peramola, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de febrer de 2023 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Peramola poder
consultar els Models 190 i 347 de l’Administració tributària, dels anys 2020, 2021 i 2022.
3. El 6 de març de 2023 l’Ajuntament estima parcialment la sol·licitud i posa a disposició de la
persona reclamant la consulta de la documentació sol·licitada que no es troba afectada
pels límits concurrents.
4. El 8 de març de 2023 la persona reclamant presenta un recurs de reposició contra la
resolució anterior, on fa diverses consideracions sobre dades deduïdes de la informació
sol·licitada, que permeten posar de manifest diverses presumptes irregularitats
contractuals, i demana l’anul·lació de la resolució municipal indicada a l’antecedent
anterior. No consta resolució d’aquest recurs.
5. La Reclamació presentada l’11 de març de 2023 fa les següents consideracions, després
d’haver indicar que l’Ajuntament ha facilitat parcialment la informació sol·licitada: “Després
d'una breu confrontació de 15 minuts, es poden identificar les quantitats percebudes per
qui exerceix la funció d'Arquitecte Municipal de Peramola. Caldria afegir les quantitats que
percep el mateix professional a l'Ajuntament de Bassella, cosa que permetria dictaminar
l'elevat cost del servei prestat a aquests dos municipis. L'elevat cost, alhora que les
circumstàncies jurídiques del lloc d'Arquitecte Municipal de Peramola, Bassella i Oliana,
suggereix trasllat de competències en matèria urbanística d'aquests municipis, al Consell
Comarcal de l'Alt Urgell”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
L’article 29 RGAIP estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés
a la informació pública, les comunicacions que substitueixin les resolucions i, si escau, les
resolucions que resolguin el recurs potestatiu de reposició poden ésser objecte de reclamació
davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública” . L’article 33.2 RGAIP
disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen, entre altres, els requisits de
l’article 29 del mateix Reglament.
Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè no consta que hi hagi cap resolució sobre el
recurs de reposició indicat a l’antecedent 4. El recurs es va presentar el 8 de març i la
Reclamació, l’11 del mateix mes. No s’aporta resolució expressa de l’Ajuntament en relació
amb el recurs (i no és probable que s’hagi adoptat en un termini tan breu), i no hi haurà
resolució presumpta fins al cap d’un mes des de la formulació del recurs. Per tant, la
Reclamació no té objecte i ha de ser inadmesa per aquest motiu.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió
de 27 de març de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 272/2023 per manca
d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.