Se solicitó a ESPIMSA copia de autorizaciones e informes técnicos sobre un cartel informativo en la vía pública y el cambio de su ubicación. El solicitante alegó silencio administrativo. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar la documentación por ser información pública, pero inadmite la petición de cambiar el cartel por no ser un derecho de acceso a la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La documentación relativa al uso del dominio público viario municipal constituye información pública accesible según los artículos 18.1 y 20.1 de la LTAIPBG.
2
No se han invocado ni son previsibles límites legales que justifiquen la denegación del acceso a la información solicitada.
3
La falta de colaboración de la Administración y la no remisión de informes a la GAIP no impiden la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4
La pretensión de cambiar la ubicación de un cartel es inadmisible por no tener por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 470/2021, de 28 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 271/2021
Administració reclamada: ESPIMSA
Informació reclamada: Còpia de diversos documents d’autorització d’un cartell.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: La informació sol·licitada (còpia dels següents documents relacionats amb un cartell informatiu
sobre la via pública situat a la façana del bar Los Pilares: autorització municipal per col·locar-lo al lloc on
està, informe tècnic municipal, informe justificatiu del canvi de lloc i autorització de la comunitat de
propietaris afectada), si està en poder d’ESPIMSA, és informació pública, relativa a l’ús del domini públic
viari municipal. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin límits que comportin la denegació. No s’ha invocat la concurrència de límits
al dret d’accés a la informació pública en la informació sol·licitada, ni és previsible que n’hi puguin
concórrer, ateses les seves característiques.
Paraules clau: Empreses públiques municipals. Silenci administratiu. Manca de col·laboració de
l’Administració. Via pública. Domini públic. Cartells.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 271/2021, presentada contra ESPIMSA, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de febrer de 2021 la persona reclamant demana a ESPIMSA que canviï de lloc un cartell
informatiu sobre la via pública, situat a la façana del bar Los Pilares, i sol·licita còpia dels següents
documents relacionats amb el cartell en qüestió: autorització municipal per col·locar-lo al lloc on està,
informe tècnic municipal, informe justificatiu del canvi de lloc i autorització de la comunitat de
propietaris afectada.
3. La Reclamació presentada el 28 de març del 2021 indica que ESPIMSA no hauria contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 30 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 30 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia
de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li ha
estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest
fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració d’ESPIMSA amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (còpia dels següents documents relacionats amb un cartell informatiu sobre la via
pública situat a la façana del bar Los Pilares: autorització municipal per col·locar -lo al lloc on està, informe
tècnic municipal, informe justificatiu del canvi de lloc i autorització de la comunitat de propietaris afectada),
si està en poder d’ESPIMSA, és informació pública, relativa a l’ús del domini públic viari municipal. Per
tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que
concorrin límits que comportin la denegació. No s’ha invocat la concurrència de límits al dret d’accés a la
informació pública en la informació sol·licitada, ni és previsible que n’hi puguin concórrer, ateses les seves
característiques.
En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i
requerir a ESPIMSA que li la lliuri dins d’un termini raonable. Si aquesta informació, o part d’ella, no es
troba en poder d’ESPIMSA, cal que aquesta empresa així ho indiqui expressament a la persona reclamant.
Per una altra banda, la persona reclamant també demana que sigui canviat de lloc el cartell a la via pública
en relació amb el qual es formula la sol·licitud. Es tracta d’una pretensió que no té per objecte el dret
d’accés a la informació pública, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa en relació amb ella, en
aplicació de l’article 33.2 RGAIP.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de
maig de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 271/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia
dels següents documents relacionats amb un cartell informatiu sobre la via pública situat a la façana
del bar Los Pilares: autorització municipal per col·locar-lo al lloc on està, informe tècnic municipal,
informe justificatiu del canvi de lloc i autorització de la comunitat de propietaris afectada.
2. Inadmetre parcialment la Reclamació, en relació amb la pretensió de canviar de lloc un cartell, perquè
no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
3. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 o, si s’escau,
li indiqui que no disposa d’ella o de part d’ella, dins del termini màxim de deu dies.
4. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 271/2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrga n
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.