Se solicitó al Ayuntamiento de Torregrossa información y copias documentales sobre la autorización de una torre de telecomunicaciones. Ante el silencio administrativo, el ciudadano reclamó ante la GAIP. La GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, ya que es pública y el Ayuntamiento no alegó límites legales ni colaboró con el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública según el artículo 2.b LTAIPBG al ser datos que la Administración posee como consecuencia de su actividad.
2
La confirmación de si se autorizaron instalaciones en una finca determinada constituye información pública independientemente de si la respuesta es afirmativa o negativa.
3
No concurren límites legales que justifiquen la denegación del acceso, especialmente cuando la administración reclamada no ha invocado ninguno.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente a la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
Texto completo
Resolució 334/2019, de 6 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 271/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Torregrossa
Informació reclamada: Sobre una autorització d’una torre de telecomunicacions.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: En el cas de la informació demanada als dos primers apartats de la sol·licitud, és evident que
es tracta d’informació en poder de l’Ajuntament, ja que únicament se li demana que indiqui si ha
autoritzat o no determinades instal·lacions a una finca determinada, i tant si respon si, com no, la
resposta és informació pública; pel que fa als altres dos apartats de la sol·licitud, cal que l’Ajuntament
doni les còpies sol·licitades si disposa d’elles o dir que no estan en el seu poder, si és aquest el cas.
L’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP,
d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP; si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de
col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia
del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si
hom té en compte que, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca
de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
Paraules clau: Ajuntament. Autoritzacions. Telecomunicacions. Reclamació contra silenci. Derivació.
Deure de col·laboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 271/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Torregrossa, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de març de 2019 la persona reclamant demana la informació pública següent al web de
transparència de la Generalitat:
2.1. Informació de si des de l’Ajuntament de Torregrossa es va autoritzar la instal·lació d’una torre
de telecomunicacions entre juny de 2010 i juliol de 2013, de coordenades ETRS89
UTMx320285 UTMy 4609053, cota 281m.
2.2. Informació de si des de l’Ajuntament de Torregrossa s’havien autoritzat instal·lacions anteriors
en la parcel·la de referència cadastral 25255A005000980000EQ.
2.3. Còpia de la informació disponible respecte la sol·licitud d’instal·lació i resolució, si escau, en
cas que l’Ajuntament de Torregrossa hagués concedit els permisos esmentats.
2.4. Còpia de les actuacions addicionals per aquesta instal·lació, com ara sol·licituds de pas i la
creació d’aquest pas.
Demana rebre aquesta informació en format PDF.
3. El 19 de març de 2019 el Servei d’informació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat notifica a la persona reclamant la derivació de la seva sol·licitud a l’Ajuntament de
Torregrossa, d’acord amb el previst per l’article 30 LTAIPBG.
4. La Reclamació presentada el 28 d’abril de 2019 indica que l’Ajuntament de Torregrossa no hauria
donat cap resposta a la sol·licitud anterior dins de termini.
5. El 30 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torregrossa i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver passat a
bastament el termini donat, la GAIP no ha rebut la documentació requerida a l’Ajuntament.
6. El 4 de juny de 2019 la persona reclamant trasllada a la GAIP còpia de dos documents de la
Inspecció de telecomunicacions de Lleida del Ministeri d’Indústria i Energia que fan referència a
una mateixa finca en la que s’haurien instal·lat antenes de telecomunicació en els municipis de
Torregrossa i de Sidamon.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada demana confirmació de si l’Ajuntament de Torregrossa ha autoritzat una
instal·lació de telecomunicacions identificada amb precisió a la sol·licitud i, en cas afirmatiu, còpia de
la informació disponible de la sol·licitud, de l’autorització i d’eventuals actuacions addicionals. Es tracta,
en tots els casos, d’informació que és pública, vista la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, citat al
fonament jurídic anterior, ja que si existeix es deu trobar en tota probabilitat en poder de l’Ajuntament.
És més, en el cas de la informació demanada als dos primers apartats de la sol·licitud, és evident que
es tracta d’informació en poder de l’Ajuntament, ja que únicament se li demana que indiqui si ha
autoritzat o no determinades instal·lacions a una finca determinada, i tant si respon si, com no, la
resposta és informació pública. Pel que fa als altres dos apartats de la sol·licitud, cal que l’Ajuntament
doni les còpies sol·licitades si disposa d’elles o dir que no estan en el seu poder, si és aquest el cas.
Per una altra banda, no és versemblant que en la informació sol·licitada hi concorrin límits legals que
puguin comportar-ne la denegació; en tot cas, l’Ajuntament no n’ha invocat cap, ni al resoldre la
sol·licitud d’accés (per silenci administratiu), ni a l’hora de facilitar a la GAIP la documentació que li ha
requerit aquesta entitat (tampoc li ha facilitada). En conseqüència, i en aplicació del previst pels articles
18 i 20.1 LTAIPBG, citats al fonament jurídic anterior, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant a accedir a la informació sol·licitada.
3. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents
que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació,
l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de
quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’ha
indicat al fonament jurídic anterior, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada
i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o
la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
En conseqüència, a més de declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada, també és
procedent requerir a l’Ajuntament que li la faciliti dins d’un termini raonable.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de
juny de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 271/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada
a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Torregrossa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 271/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.