Una entidad animalista solicitó al Ayuntamiento de Mas de Barberans los ingresos por venta de entradas a fiestas con animales en 2019. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La Comisión decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento acabó informando de que las actividades eran gratuitas y no hubo recaudación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4
Al haberse satisfecho la solicitud de información, se desvanecen los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.
Texto completo
Resolució 383/2020, de 23 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 270/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Mas de Barberans
Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona
reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament,
l’Ajuntament ha informat dels recursos municipals destinats a les festes amb bous (informació
no demanada per la solꞏlicitud) i dels diners recaptats en el seu decurs (zero euros, perquè són
gratuïtes), informació que ha estat posada a coneixement de la persona reclamant. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 270/2020, presentada en
representació d’una entitat animalista contra l’Ajuntament de Mas de Barberans, en relació
amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de març de 2020 l’entitat reclamant invoca l’LTAIPBG i mitjançant correu electrònic
demana a l’Ajuntament de Mas de Barberans: la informació més detallada i precisa que
sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros
o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen animals (correbous) durant l’any 2019,
amb la finalitat de recopilar informació sobre les quantitats que recapten els ajuntaments
amb aquesta finalitat.
3. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació
el “pressupost destinat als espectacles amb bous durant la festa major de Mas de
Barberans de l’any 2019”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la
seva solꞏlicitud.
4. El 15 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mas de
Barberans i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que
representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona
reclamant.
5. El 7 de juliol de 2020 l’Ajuntament de Mas de Barberans informa la GAIP del total de
despeses municipals en bous.
6. El 7 de juliol de 2020 la GAIP informa l’Ajuntament de la recepció de la informació anterior
i li recorda que allò que demana la persona reclamant en la seva solꞏlicitud no són les
despeses municipals, sinó els ingressos recaptats amb motiu de les activitats amb bous.
7. El 15 de juliol de 2020 la GAIP rep la resposta municipal al requeriment anterior. Informa
que les activitats amb bous són totalment gratuïtes, motiu pel qual l’Ajuntament no recapta
res en el seu decurs.
8. El 20 de juliol de 2020 la GAIP trasllada la informació anterior facilitada per l’Ajuntament a
la persona reclamant, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i
aquesta Comissió a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest
procediment. Efectivament, l’Ajuntament ha informat dels recurs
os municipals destinats a les
festes amb bous (informació no demanada per la solꞏlicitud) i dels diners recaptats en el seu
decurs (zero euros, perquè són gratuïtes), informació que ha estat posada a coneixement de la
persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació
de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
solꞏlicitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 270/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Galleog
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.