Se solicitó al Ayuntamiento de Vilassar de Mar la autorización de instalación de un aire acondicionado o su retirada. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el procedimiento por desistimiento, ya que el interesado manifestó que sus pretensiones fueron satisfechas.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas legalmente establecidas.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
De acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015, los interesados pueden desistir de su solicitud, procediendo la Administración a declarar la finalización del procedimiento.
5
Se constata la voluntad expresa del reclamante de no continuar el proceso al haberse resuelto el motivo inicial con la retirada de los aparatos.
Texto completo
Resolució 395/2023, de 18 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 269/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Vilassar de Mar
Informació reclamada: Autorització per a la instal·lació d’un aparell d’aire condicionat
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Els antecedents 7 i 8 posen de manifest que la persona reclamant ha indicat expressament
la seva voluntat que no continuï aquest procediment, degut a que ja hauria vist satisfetes les seves
pretensions; per això és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altra
declaració.
Paraules clau: Ajuntament. Permisos i autoritzacions. Instal·lacions. Aire condicionat. Reclamació
contra silenci. Satisfacció extemporània. Desistiment.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
1. El 8 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 269/2023, presentada contra l’Ajuntament
de Vilassar de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 de juliol de 2022 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Vilassar de Mar, en relació
amb un determinat establiment: “Que es requereixi a l'esmentat local la retirada dels equips
instal·lats sense autorització i la reparació dels danys que, la seva instal·lació hagin pogut
provocar en la façana del habitatge. O a la presentació, del ajuntament de la corresponent
autorització d’instal·lació”.
3. El 27 de juliol de 2022 la persona reclamant reitera la seva sol·licitud, demanant: “Que es
procedeixi a reclamar la retirada dels equips, o presentar-nos els permisos i els estudis d'impacte
que permeten la seva ubicació actual”.
4. La Reclamació presentada el 8 de març de 2023 indica que, malgrat haver elevat la seva queixa
al Síndic de Greuges durant el mes de setembre de 2022, l’Ajuntament de Vilassar de Mar no
hauria respost cap de les dues sol·licituds d’informació.
5. El 17 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 17 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 27 de març de 2023 la persona reclamant informa a la GAIP que l’objecte de la seva sol·licitud
ha estat finalment atès i que l’objecte inicial de la reclamació s’ha resolt amb la retirada dels
aparells d’aire condicionat.
8. El 17 d’abril de 2023 l’Ajuntament de Vilassar de Mar informa a la GAIP: “El dia 20 de març de
2023 amb registre de sortida S2023003240 vam fer la tramesa al Síndic de Greuges de l’informe
tècnic de l’àrea de Serveis Territorials que us adjuntem de resposta a la queixa Q-06976
presentada pel Sr xxxx sol·licitant la retirada d’un aparell d’aire condicionat ubicat al local del
Camí Ral, núm. 11”.
El dia 27 de març de 2023, amb registre d’entrada E2023006530, el Sr. xxxx va adreçar instància
a l’Ajuntament de Vilassar de Mar indicant que la seva petició havia estat solucionada i sol·licitant
el tancament de la queixa”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Finalització de la Reclamació per desistiment del reclamant
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest
cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat
que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui
ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats.
Els antecedents 7 i 8 posen de manifest que la persona reclamant ha indicat expressament la seva
voluntat que no continuï aquest procediment, degut a què ja hauria vist satisfetes les seves
pretensions, a través de manifestacions que sens dubte expressen el seu desistiment de la
Reclamació. Per tant, i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent
finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altra declaració.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18
de maig de 2023, resol per unanimitat finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 269/2023 per
desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.