Un sindicato solicitó al Institut Català de la Salut (ICS) un listado detallado de nombramientos de bolsas de trabajo. El ICS inadmitió la solicitud por complejidad técnica y posible abuso de derecho. La GAIP decide inadmitir la reclamación debido a que el Secretario General carecía de competencia estatutaria para decidir la interposición de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible porque el Secretario General no tiene la competencia estatutaria para decidir la interposición de recursos, facultad atribuida exclusivamente al Secretariat Nacional del sindicato.
2
Se distingue la capacidad de representación legal del sindicato de la capacidad jurídica específica para decidir y ejecutar la acción de reclamar o recurrir.
3
La solicitud de información incurre en la causa de inadmisibilidad del art. 29.1.b LTAIPBG al requerir una tarea compleja de elaboración que implica combinar múltiples bases de datos y búsquedas manuales.
4
Se consideran indicios razonables de abuso de derecho debido al volumen elevadísimo de solicitudes reiterativas del mismo sindicato y la escasa utilidad de la información para sus funciones representativas.
5
El derecho de acceso a la información pública puede denegarse si la obtención de los datos implica una carga de trabajo inasumible o desproporcionada según el Decreto 8/2021.
Texto completo
Resolució 443/2022, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 269/2022
Administració reclamada: Institut Català de la Salut
Informació reclamada: Llistat dels equips d’atenció primària.
Sentit de la r esolució: Inadmissió.
Resum: Els Estatuts posen de manifest que l’òrgan que té atribuïda la competència per
interposar recursos i reclamacions, tant en via administrativa com judicial, és el Secretariat
Nacional del sindicat (article 31), no el Secretari General, ni l’assemblea de persones
coordinadores, que segons documentació aportada pel sindicat i invocada per l’informe de l’ICS
hauria sigut la que hauria adoptat aquesta decisió. Es tracta de dues qüestions diferents: una
és la de representar el sindicat, que pot incloure perfectament la capacitat jurídica per presentar
recursos i reclamacions, i una altra és la capacitat jurídica per recórrer o reclamar, per decidir la
presentació d’una reclamació, als efectes que pugui presentar -la el Secretari General, i que els
Estatuts del sindicat reclamant atribueixen al seu Secretariat Nacional, un òrgan que no consta
que hagi pres aquesta decisió. L’informe aportat per l’ICS que reprodueix parcialment
l’antecedent 9 exposa amb detall fins a quin punt l’elaboració de la informació sol·licitada
requereix una tasca complexa, ja que cal recórrer a diverses bases de dades, combinar el
tractament informàtic amb recerques manuals i tot això amb un volum enorme d’informació,
tasques que segons l’ICS requeririen diversos dies de treball. Sense necessitat d’aprofundir
més en aquesta qüestió, que tampoc és la finalitat d’aquest fonament jurídic, està clar que
estem davant d’indicis raonablement convincents de la concurrència de la causa
d’inadmissibilitat de les sol·licituds de l’article 29.1.b LTAIPBG. Tot i que en el cas de l’abús de
dret els indicis aportats per l’ICS no semblen tan concloents com els que acrediten la necessitat
d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada, no es pot descartar la
concurrència del caràcter abusiu de la Reclamació, atesa la concurrència de factors com ara
l’elevadíssim nombre de sol·licituds del mateix sindicat reclamant, el caràcter reiteratiu
d’algunes d’elles, el requeriment en la majoria de casos de processos costosos d’elaboració de
la informació sol·licitada, l’eventual escassa utilitat de la informació sol·licitada per a l’exercici
de les funcions representatives del sindicat reclamant o la descura amb la que es presenten
algunes de les accions, que obliga tan a l’ICS, com a la GAIP, a una tasca de tramitació
perfectament evitable.
Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Sindicats.
Personal de l’Administració.
Assistència sanitària. Reclamació contra inadmissió, Legitimitat. Representativitat.
Competència per reclamar. Tasca complexa d’elaboració. Abús de dret.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 25 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 269/2022, presentada per SP,
Secretari general d’un sindicat contra l’Institut Català de la Salut (ICS) , en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 d’octubre de 2021 NSB, en representació del sindicat reclamant, demana a l’ICS la
relació, en format full de càlcul, dels nomenaments fets arran de la baremació de persones
feta el 15 de febrer de 2019 que provenen de les diferents borses de treball (una borsa per
categoria professional, tal i com es publiquen) per cadascuna de les professionals de l’ICS,
singularitzades mitjançant un codi que garanteixi el seu anonimat, especificant (i) la
gerència territorial, (ii) la divisió, (iii) la borsa de la categoria professional de la qual
provenen, (iv) l’especialitat de la categoria professional, si en té, (v) el número d’ordre de
la borsa de la qual provenen, (vi) assenyalar si la persona interessada ha indicat que vol o
no vol accedir via promoció interna temporal, (vii) la data d’inici del nomenament, (viii) la
data de fi del nomenament, sempre que sigui possible i en cas contrari que quedi en blanc,
(ix) indicar si la plaça s’ha cobert, o no, mitjançant un procediment ad hoc de selecció d’un
determinat perfil i (x) forma d’ocupació.
3. El 28 de febrer de 2022 l’ICS resol el següent en relació amb l’anterior sol·licitud: “ L’article
29 b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (en endavant LTAIPBG) estableix que seran inadmeses les
sol·licituds d’accés a la informació pública que per obtenir la informació demanada es
requereixi una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Per tot això, vist el contingut
indiscriminat i l’excessiu abast a tots els professionals de l’ICS pel que respecta a la
sol·licitud en un format determinat de tots els nomenaments fets arran de la baremació de
persones realitzada en data 15 de febrer de 2019 que provenen de les diferents borses de
treball (una borsa de treball per cada categoria professional tal i com es publiquen), per
cadascuna de les professionals de l’ICS, singularitzades mitjançant un codi que garanteixi
el seu anonimat especificant (i) la gerència territoriali, (ii) la divisióii, (iii) la borsa de la qual
provenen (la borsa de la categoria professional), (iv) si en té, l’especialitat de la categoria
professional, (v) el número d'ordre de la borsa de la qual provenen, (vi) si la persona
interessada ha indicat que vol accedir via promoció interna temporal (si/no), (vii) la data
d'inici del nomenament, (viii) la data de fi del nomenament sempre que sigui possible, i en
cas contrari, que la data de fi que quedi en blanc, (xix) si la plaça s’ha cobert mitjançant un
procediment ad hoc de selecció d'un determinat perfil (si/no), i (xx) la forma d’ocupació,
amb la complexitat que comportaria el tractament de les dades sol·licitades i que requeriria
un tractament que obligaria a paralitzar la resta de la gestió de personal, impedint l’atenció
justa i equitativa de la seva feina i del servei públic que tenen encomanat, escau la
inadmissió de la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada pel Sr. xxxx en data
25 d’octubre de 2021. Per tot això, fent ús de les atribucions que m’han estat conferides
per l’art. 32 c) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, resolc inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació
pública presentada pel Sr. xxxx en data 25 d’octubre de 2021” .
4. La Reclamació presentada el 25 de març de 2022 indica que la seva finalitat és fer
seguiment de la gestió de la borsa de treball.
5. El 4 d’abril de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la representació
per poder reclamar, bé acreditant que representa el sindicat sol·licitant, o bé que
representa la persona que va presentar la sol·licitud.
6. El 5 d’abril de 2022 la persona reclamant acredita que representa el sindicat reclamant.
7. El 26 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICS i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
8. El 26 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
9. El 18 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de l’ICS. L’informe fa les
consideracions següents: “el senyor SP diu ostentar la representació de la xxxx sense que
hagi aportat ni els estatuts del sindicat obrant on hi consti expressament que és aquest
representant sindical qui ha d’efectuar la reclamació, ni si és ell qui té poders i capacitat
per poder obrar en nom del sindicat actuant. Pel que respecta a la voluntat del sindicat
d’interposar les corresponents reclamacions, si tenim en compte la certificació que fa la
Sra. xxxx, en data 21 de desembre de 2021, per a justificar la voluntat de l’òrgan del
sindicat competent per interposar la Reclamació 1139/2021, “l’assemblea de persones
coordinadores va decidir que el secretari d’assessorament i normativa de la Sectorial de
sanitat de la xxxx (Sr. ELA amb document estatal d’identitat ....) interposi les corresponents
reclamacions a la GAIP (...)” Entre aquestes reclamacions trobem en el punt 2 de la
certificació abans esmentada la sol·licitud d’informació pública objecte d’aquest informe
amb registre d’entrada 9032/429866/2021. Per tant, ens trobem davant d’una reclamació
interposada suposadament per un delegat sindical, ja que no esmenta quin és el seu
càrrec, que no aporta els poders necessaris per poder demostrar que actua en
representació de la xxxx i que no aporta la certificació de la voluntat del sindicat
d’interposar el corresponent recurs/reclamació. Si l’assemblea de persones coordinadores,
sembla ser, és l’òrgan col·legiat competent, segons els estatuts de la x xxx, per decidir que
el secretari d’assessorament i normativa de la Sectorial de Sanitat de la xxxx (Sr. ELA)
sigui el representant del sindicat que interposi les corresponents reclamacions, en aquests
procediments, i aquesta, sembla ser, és la voluntat impugnadora del sindicat actuant, el
que no té cap sentit és que la Reclamació 269/2022 la interposi un altre representant del
sindicat que no té encomanada la representació per part de l’assemblea de persones
coordinadores en aquest procediment. Una de dos, o és el senyor ELA el representant
legal per interposar recursos en via administrativa, segons els estatuts del sindicat, o bé ho
és el senyor SP. Independentment de qui tingui atribuïda aquesta competència, en tant
que la xxxx va aportar la certificació de la voluntat d’impugnar aquesta sol·licitud
d’informació pública en la Reclamació 1139/2021 i en aquesta certificació hi consta que
l’assemblea de persones coordinadores va decidir que seria el secretari d’assessorament i
normativa de la Sectorial de Sanitat de xxxx qui interposaria les corresponents
reclamacions a la GAIP, la Reclamació 269/2022 i nterposada pel Sr. SP ha de ser
inadmesa per manca de legitimació activa del reclamant, qui actua en nom i representació
de la xxxx. Pel que respecta a l’acreditació de la representació, cal deixar clar que aquesta
certificació només acreditaria la suposada voluntat de l’òrgan estatutari competent per
interposar les reclamacions objecte d’aquest informe, però en cap cas acredita
fefaentment quin és l’òrgan estatutari del sindicat competent per impugnar en via
administrativa, ni tampoc acredita que hagi de ser el senyor SP qui hagi d’interposar les
corresponents reclamacions. Per poder demostrar que el senyor SP és el representant del
sindicat per interposar recursos en via administrativa, el reclamant, juntament amb aquest
certificat, hauria d’haver aportat còpia dels estatuts del sindicat on hauria de constar quin
és l’òrgan competent per manifestar la voluntat impugnadora del sindicat, i quin és l’òrgan
competent per a interposar recursos en via administrativa. La jurisprudència s’ha
pronunciat reiteradament en que només podrà interposar recursos en via administrativa
l’òrgan competent del sindicat que hi consti en els seus estatuts, entenent que en cas que
no fos així, aquest defecte processal esdevindria no subsanable. “Les organitzacions
sindicals, en tant que persones jurídiques, necessiten tant de la voluntat impugnadora de
l’òrgan competent de l’organització com de la representació amb la que actua. Aquests
requisits són essencials. Sense l’aportació dels estatuts del sindicat no es pot comprovar si
la persona reclamant és qui ostenta el poder per exercir la representació del sindicat
davant d’organismes públics”. Conseqüentment, en tant que el reclamant no ha aportat ni
la certificació corresponent ni els estatuts de la Intersindical CSC, és del tot impossible que
l’ICS i la GAIP puguin constatar que qui diu actuar en nom del sindicat sigui l’òrgan
competent per interposar recursos en via administrativa en nom seu. En conclusió, el
senyor SP, a l’interposar les reclamacions en representació d’una persona jurídica ha d’
acreditar fefaentment la representació en nom del sindicat del qual diu actuar. En no haver
acreditat aquesta representació, defecte processal no subsanable, no té la legitimació
activa per poder efectuar la corresponent reclamació en nom de la xxxx corresponent a
una de les tres sol·licituds adreçades a l’ICS pel senyor SB, raó per la qual la GAIP ha d’
inadmetre- la per manca de legitimació activa del reclamant.
Inadmissió en base a l’article 29 b) de la LTAIPBG, en tant que la sol·licitud
d’informació pública requeria d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Per
avaluar i motivar la inadmissió per part de la Direcció Gerència de l’Institut Català de la
Salut d’aquesta sol·licitud d’informació pública cal tenir en compte l’abast de la informació
demanada: “Relació (en format de full de càlcul) de nomenaments fets arran de la
baremació de persones realitzada en data 15 de febrer de 2019 que provenen de les
diferents borses de treball (una borsa de treball per cada categoria professional tal i com
es publiquen), per cadascuna de les professionals de l’ICS, singularitzades mitjançant un
codi que garanteixi el seu anonimat especificant (i) la gerència territoriali, (ii) la divisióii, (iii)
la borsa de la qual provenen (la borsa de la categoria professional), (iv) si en té,
l’especialitat de la categoria professional, (v) el número d'ordre de la borsa de la qual
provenen, (vi) si la persona interessada ha indicat que vol accedir via promoció interna
temporal (si/no), (vii) la data d'inici del nomenament, (viii) la data de fi del nomenament
sempre que sigui possible, i en cas contrari, que la data de fi que quedi en blanc, (xix) si la
plaça s’ha cobert mitjançant un procediment ad hoc de selecció d'un determinat perfil
(si/no), i (xx) la forma d’ocupació.” L’Institut Català de la Salut, actualment, no tenim un
únic sistema d'informació que ens permeti extreure la informació demanada amb
garanties. Per tant, per donar resposta a la sol·licitud, s'ha de fer una doble extracció de
dades. Una primera, que contingui la totalitat dels nomenaments realitzats entre el 15 de
Febrer del 2019 i el 15 d'Abril del 2021, període en el qual es va aplicar el barem de data
15 de febrer. No els tenim quantificats, però probablement seran centenars de milers de
registres corresponents a tots els nomenament temporals demanats. Un cop es disposi
d'aquesta informació, s'hauria de fer una cerca sobre la totalitat de les sol·licituds de borsa
que compleixin aquests requisits considerant les diferents opcions de les borses de treball,
una borsa de treball per cada categoria professional i centre (tal i com es publiquen), per
cadascuna dels professionals obtinguts en la primera extracció de dades, de l’ICS.
L’elaboració del fitxer que es sol·licita és complexa i comportaria el tractament de les
dades sol·licitades, que requeriria un tractament especial per aquesta petició concreta,
sense que aquesta es pugui automatitzar, ni reutilitzar com una extracció recurrent vàlida
per alguna altra petició concreta. El cost aproximat es d'unes 80 hores de feina purament
tècnica (tècnic titulat superior o superior), sense considerar les possibles validacions dels
resultats obtinguts. La doctrina continguda del CTBG ha establert com a motiu
d’inadmissió pel supòsit de reelaboració l’elevat volum d’informació objecte de sol·licitud
quan suposi que, atenent a l’abast i objecte concret del sol·licitat, així com dels mitjans
disponibles, s’incorri en algunes de les circumstàncies o supòsits que impliquin una
reelaboració. Ens trobaríem davant d’un cas semblant al criteri d’inadmissió preceptuat pel
CTBG atenent al gran volum d’informació que es demana, en tant que el període demanat
abasta quasi dos anys, de totes les contractacions temporals efectuades a tot l’Institut
Català de la Salut en aquest ampli període de temps, volum que impossibilita una
extracció simple d’informació, motiu pel qual, l’Institut Català de la Salut hauria de
demanar una extracció d’informació ex novo per donar resposta a aquesta sol·licitud
d’informació pública.
Sol·licituds d’informació manifestament repetitives o amb un caràcter abusiu. Tot i que la
LTAIPBG no estableix una causa d’inadmissió per sol·licituds d’informació manifestament
repetitives o amb caràcter abusiu, tal i com l’article 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix, l’Institut
Català de la Salut entenem que en aquest cas concorre també la causa d’inadmissió
d’aquesta sol·licitud per tenir un caràcter abusiu. L’Institut Català de la Salut està donant
resposta a cadascuna de les ingents sol·licituds d’informació pública que xxxx adreça a la
Direcció Gerència d’aquest institut, així com de les sol·licituds d’informació sindical que el
sindicat obrant adreça a les diverses Gerències Territorials de l’Institut Català de la Salut.
En aquest sentit aquest institut té registrades més de 50 sol·licituds d’informació pública
adreçades per aquest sindicat sobretot pel que respecta a l’àmbit territorial corresponent a
la Gerència Territorial Catalunya Central, on el senyor ELA, (representant designat pel
sindicat en les reclamacions prèvies a la resolució d’aquesta sol·licitud) ha adreçat
nombroses sol·licituds amb una temàtica idèntica a les demanades en aquestes
reclamacions, però amb un abast territorial circumscrit a la Gerència Territorial Catalunya
Central. En el present cas, però, ens trobem davant de tres sol·licituds d’informació pública
que abasten territorialment a tota Catalunya i a tot el personal de l’ICS. A més, cal tenir
també en compte que aquestes sol·licituds d’informació pública són repetitives, en el sentit
que tant l’ICS com la GAIP han donat resposta a sol·licituds d’informació pública del
mateix sindicat amb idèntiques pretensions, però amb l’única diferència pel que respecta a
l’abast territorial i de professionals, que en aquestes sol·licituds abasta a tots els centres i
personal de l’ICS. xxxx ha efectuat diverses sol·licituds d’informació pública demanant els
nomenaments fets de borses de treball, atenent a diverses baremacions abans de
l’entrada en vigor del Decret 8/2021. De fet la mateixa GAIP en la Resolució 294/2021, de
25 de març ha resolt una sol·licitud d’informació pública amb idèntiques pretensions però
que abastava els nomenaments temporals efectuats en la Gerència Territorial Catalunya
Central. En el fonament de dret segon d’aquesta resolució, la GAIP fa esment de les
sol·licituds prèvies efectuades per aquest mateix sindicat on demanava els nomenaments
temporals efectuats per l’Institut Català de la Salut en diferents baremacions, en aquests
termes: “En allò que és substancial (identitat de les persones contractades o nomenades
de les borses de treball de l’ICS), l’objecte d’aquesta Reclamació coincideix amb el de les
Reclamacions 614/2019 i 784/2020, que varen ser resoltes favorablement per la sindicat
reclamant per les Resolucions 792/2019 i 145/2021, respectivament. La principal
diferència que presenta aquest procediment és que el sindicat reclamant demana
informació per a cada borsa de treball (mentre que en els casos anteriors no especificava
aquest extrem i l’ICS li va acabar facilitant la informació en una única relació conjunta dels
nomenaments de totes les borses professionals de l’ICS) i que també demana dates d’inici
i fi dels nomenaments. La identitat substancial de l’objecte porta a què les consideracions
que segueixen siguin bàsicament les mateixes de la Resolució 145/2021.” Posteriorment,
el mateix delegat de xxxx a la Gerència Territorial Catalunya Central ELA ha tornat a
efectuar altres sol·licituds d’informació pública concernents a baremacions posteriors que
es troben publicades al Portal de la Transparència de l’ICS, les quals han estat resoltes
per l’ICS amb una comunicació amb l’adreça electrònica on s’hi conté la informació
demanada. Per tant, només en aquest àmbit (Gerència Territorial Catalunya Central) la
mateixa GAIP, en aquest fonament de dret dona fe de que la sol·licitud d’informació
demanda ja ha estat sol·licitada en diverses vegades. De fet, arran d’aquestes sol·licituds,
altres delegats sindicats, en concret de la Gerència Territorial de Barcelona i de la
Gerència Territorial Metropolitana Sud, han efectuat altres sol·licituds idèntiques a
aquesta. En aquest sentit podem esmentar la sol·licitud adreçada per e valisa, amb núm.
9032/156878/2021 efectuada pel delegat de xxxx ERL, o la sol·licitud amb núm.
9032/156878/2021 efectuada per la delegada MTLA. L’Institut Català de la Salut entén que
la reiteració de peticions amb el mateix petitum és una constant d’aquest sindical, raó per
la qual entenem que aquesta sol·licitud d’informació pública havia de ser inadmesa per
comportar un ús abusiu i repetitiu de sol·licituds amb una mateixa pretensió i amb un abast
territorial fora dels paràmetres o estandards normals d’exercici al dret d’informació pública.
Cal deixar clar que en la majoria de sol·licituds d’informació pública adreçades per xxxx a
l’Institut Català de la Salut, no ens demanen informació pública com a tal, sinó que el que
demanen és l’elaboració constant d’informes amb determinats formats sota el paraigües
del dret a exercir les seves funcions com a sindicat i com a representants dels treballadors,
informació que va molt més enllà dels drets a la informació que configura la Llei Orgànica
de llibertat Sindical. Ens trobem davant d’una de les més de 50 sol·licituds d’informació
pública fetes per aquest mateix sindicat en base a la llei de transparència. No es tracta de
no voler donar la informació pública que estigui al nostre abast. Al contrari, des de l’ICS
treballem per facilitar la màxima publicitat oberta a les nostres dades, però altra cosa molt
diferent és el bombardeig continu i creixent de sol·licituds d’informació específiques que fa
aquest sindicat, amb una clara voluntat de “fer treballar” i entorpir les tasques habituals
del professionals de l’ICS que es dediquen a prestar el servei públic encomanat. Aquest
sindicat no demana informació de la que l’Institut Català de la Salut disposi de forma
estandarditzada, sinó el que es demana és que l’Institut Català de la Salut “treballi per a
ells” per tal que puguin desprès publicar dades que no disposa cap altre sindicat en els
formats expressats. Aquesta dinàmica de sol·licitud es repeteix continuadament, en una
dinàmica de no acabar mai. Repetim que l’Institut Català de la Salut entenem que aquesta
no és la finalitat de la Llei de la Transparència, i que l’ús que fa aquest sindicat d’aquest
dret posa constantment en tensió uns departaments que actuen al 100% de les seves
possibilitats per tal de garantir l’atenció de la sanitat pública. En aquest sentit, l’Institut
Català de la Salut ha de garantir els processos de Borsa de Treball, de mobilitat,
d’estabilització, la resolució de concursos, la transició envers un nou programari de gestió
en matèria de recursos humans a l’ICS, i tots els recursos humans disponibles són pocs
per a donar compliment a aquestes necessitats. I afegim que amb prèvia negociació amb
al representació sindical, evidentment, de la qual no forma part el sindicat actuant, com si
en formen altres, però al qual sempre se li ha garantit per part de l’ICS el seu dret a la
informació, dit sigui de pas. Cal palesar que les sol·licituds d’informació pública que
constantment insta xxxx o els seus representants de manera individual, a més de
tensionar la unitat afectada, afegint càrrega de treball en unes unitats que ja estan
treballant per sobre de les seves possibilitats, provoquen que l’ICS hagi de prioritzar haver
de demorar processos per tal de donar compliment als terminis de resposta que es
reclamen en compliment de la Llei de Transparència, cosa que no té cap sentit jurídic, ni
de servei. En referència al possible ús abusiu i repetitiu de les sol·licituds formulades per
xxxx, l’Institut Català de la Salut no hem estat els únics en manifestar-nos. En aquest sentit
és destacable la manifestació efectuada per la mateixa GAIP en la resolució 784/2021, de
19 d’agost, la qual, en el fonament jurídic primer diu textualment: “Per una altra banda, la
persona reclamant hauria de procurar modular les accions jurídiques que emprèn en
defensa del personal que representa. A jutjar pel seu historial de reclamacions a la GAIP,
si bé és cert que la resistència de l’ICS a facilitar-li la informació que sol·licita per a
l’exercici de les seves funcions sindicals justifica les accions impugnatòries del sindicat
reclamant, la reiteració de recursos i reclamacions amb objectes similars davant
d’instàncies diferents no sempre serveix eficaçment els interessos que l’impulsen i pot
acabar sent titllada de pràctica abusiva (...)”. En similars circumstàncies s’ha tornat a
pronunciar la GAIP pel que respecta a la Resolució de la GAIP 104/2022, de 10 de febrer,
d’inadmissió de la Reclamació 1140/2021, objecte d’aquest procediment, on en el resum i
en el fonament de dret primer diu textualment: “(...) Però bé, amb les nombroses
sol·licituds que ha presentat, el sindicat reclamant ja hauria de saber-ho, i si insisteix en
emprar l’e- Valisa, deu tenir les seves raons, (...)”. En aquest cas les sol·licituds efectuades
per La Intersindical CSC no només es reiteren en sol·licituds prèviament efectuades pel
mateix sindicat, sinó que les formulen amb abast a tot el territori i personal de l’Institut
Català de la Salut, demanant informació pel que respecta als nomenaments efectuats en la
baremació de febrer de 2019 que en cap cas aporta una informació que pugui ser útil o
d’interès sindical a dia d’avui per al sindicat sol·licitant, en tant que la informació demanda,
nomenaments efectuats amb la baremació de febrer de 2019, en res facilita l’escrutini
sobre procediments de selecció amb menors garanties, quan els efectes jurídics dels
nomenaments continguts en aquesta baremació en la majoria dels casos ja han prescrit.
El sindicat actuant no hi pot tenir cap interès a dia d’avui en conèixer els nomenaments
que l’ ICS va efectuar en els anys 2019 i 2020. Més si tenim en compte que res impedia al
sindicat actuant demanar aquesta informació tal i com ho va efectuar el senyor ELA .
Entenem que no és admissible ni justificat demanar la gran quantitat d’informació que es
demana (nomenaments temporals a tot l’ICS durant més de dos anys) d’un període de
temps en el qual, a dia d’avui, no hi pot haver cap motivació d’escrutini públic. Més si tenim
en compte que el sindicat sol·licitant no té representació en tots els àmbits en els
quals demanda aquesta informació. Per tant, poc escrutini públic pot efectuar dels
nomenaments efectuats en un determinat àmbit si no tenen representativitat sindical per
poder efectuar-ho. Al nostre parer, és evident que el sindicat reclamant no té per objectiu
ni necessitat la informació demanada, entre altres raons, com hem esmentat, perquè no
tenen representació en tots els àmbits de l’Institut Català de la Salut. L’únic objectiu és
col·lapsar l’Institut Català de la Salut amb sol·licituds aparentment justificades, atenent a
les funcions sindicals encomanades, però que tenen com a objectiu únic incidir de forma
directa i premeditada en el bon funcionament d’aquesta administració pública, raó per la
qual l’Institut Català de la Salut ha d’inadmetre aquesta sol·licitud en aplicació dels
principis generals de bona fe i de prohibició de l’abús de dret proclamats a l’article 111-7
del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol. Aquest institut considera
que aquestes sol·licituds s’excedeixen manifestament i objectiva dels paràmetres o
estàndards normals d’exercici al dret d’informació, en tant que poden ocasionar un dany o
perjudici als interessos generals sense obtenir un benefici propi, amb la única pretensió de
carregar de feina a l’Institut Català de la Salut.
Conclusions. Pels motius supra exposats, procedeix inadmetre la Reclamació 269/2022
efectuada pel senyor SP per manca de legitimació activa del reclamant en aquest
procediment, en tant que no ha acreditat la representació que diu ostentar respecte del
sindicat al que representa. També procedeix inadmetre aquesta reclamació perquè la
sol·licitud d’informació pública, consistent en la “Relació (en format de full de càlcul)
de nomenaments fets arran de la baremació de persones realitzada en data 15 de
febrer de 2019 que provenen de les diferents borses de treball (una borsa de treball per
cada categoria professional tal i com es publiquen), per cadascuna de les professionals de
l’ICS, singularitzades mitjançant un codi que garanteixi el seu anonimat especificant (i)
la gerència territoriali, (ii) la divisióii, (iii) la borsa de la qual provenen (la borsa de la
categoria professional), (iv) si en té, l’especialitat de la categoria professional, (v) el
número d'ordre de la borsa de la qual provenen, (vi) si la persona interessada ha indicat
que vol accedir via promoció interna temporal (si/no), (vii) la data d'inici del nomenament,
(viii) la data de fi del nomenament sempre que sigui possible, i en cas contrari, que la data
de fi que quedi en blanc, (xix) si la plaça s’ha cobert mitjançant un procediment ad hoc de
selecció d'un determinat perfil (si/no), i (xx) la forma d’ocupació” requereix d’una tasca
complexa d’elaboració o reelaboració, i perquè ha estat formulada amb un caràcter
abusiu amb l’ objectiu únic d’incidir de forma directa i premeditada en el bon funcionament
de l’Institut Català de la Salut.
10. El 25 de maig de 2022 la GAIP trasllada al sindicat reclamant la informació aportada per
l’ICS, amb el requeriment d’esmena següent: “Atès que l’Institut Català de la Salut ha
qüestionat la vostra legitimitat activa per a presentar les reclamacions en representació de
la Intersindical-CSC en la presentació de recursos administratius, caldrà que en un termini
de 10 dies, aporteu una còpia dels estatuts del sindicat al qual representeu on consti que
el càrrec que ocupeu ostenta capacitat suficient per a la presentació de recursos
administratius. Així mateix, disposeu del mateix termini de 10 dies per a formular
al·legacions en relació amb els informes de l’ICS que us traslladem”.
11. El 25 de maig de 2022 la persona reclamant aporta els estatuts del sindicat que
representa. Segons el seu article 31, correspon al Secretariat Nacional decidir la
interposició de reclamacions i recursos en via administrativa i judicial. Per la seva banda,
el Secretari General, que és el càrrec que ostenta la persona que presenta la Reclamació,
té les competències (article 32) de representar legalment el sindicat, amb poders per fer
tota mena de transaccions o contractes i ostenta totes les funcions de representació
institucional.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la legitimació activa de la persona reclamant
La primera part de l’antecedent 9 posa de manifest que la persona reclamant estaria mancada
de legitimació activa per presentar la Reclamació. La persona reclamant ha acreditat que
representa el sindicat en nom del que actua, i del qual n’és el Secretari general, i és per això
que la GAIP, en la línia del que acostuma fer en aquests casos de versemblança de la
representació, ha fet l’admissió provisional de la Reclamació i deixat per a la seva tramitació els
eventuals dubtes que pugui plantejar aquesta qüestió.
L’informe aportat per l’ICS a aquest procediment qüestiona de forma raonablement convincent
la capacitat jurídica de la persona reclamant per poder presentar recursos i reclamacions en via
administrativa en representació del sindicat reclamant. Aquestes al·legacions de l’ICS es
concreten en la manca dels Estatuts del sindicat reclamant per poder verificar la capacitat
jurídica de la persona reclamant i en el fet que, segons documentació aportada pel sindicat
reclamant, la decisió de reclamar en relació amb diverses sol·licituds, inclosa la de la qual
deriva la Reclamació, va ser adoptada per l’assemblea de persones coordinadores, que també
va encarregar la presentació de la Reclamació a una persona que no és la que en realitat la
presenta.
Davant d’aquests fets, la GAIP ha requerit a la persona reclamant els Estatuts del sindicat en
nom del qual actua i que representa amb caràcter general. Els Estatuts posen de manifest que
l’òrgan que té atribuïda la competència per interposar recursos i reclamacions, tant en via
administrativa com judicial, és el Secretariat Nacional del sindicat (article 31), no el Secretari
General, ni l’assemblea de persones coordinadores, que segons documentació aportada pel
sindicat i invocada per l’informe de l’ICS hauria sigut la que hauria adoptat aquesta decisió.
Es tracta de dues qüestions diferents: una és la de representar el sindicat, que pot incloure
perfectament la capacitat jurídica per presentar recursos i reclamacions, i una altra és la
capacitat jurídica per recórrer o reclamar, per decidir la presentació d’una reclamació, als
efectes que pugui presentar-la el Secretari General, i que els Estatuts del sindicat reclamant
atribueixen al seu Secretariat Nacional, un òrgan que no consta que hagi pres aquesta decisió.
A la vista dels antecedents i de les disposicions dels Estatuts del sindicat reclamant, cal
concloure que la persona física que presenta la Reclamació, si bé ostenta la representació del
sindicat reclamant, no té competència per decidir la seva presentació, i no consta que l’òrgan
que ostenta la competència en qüestió, el Secretariat Nacional, l’hagi adoptat. En
conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació per infracció de les normes de formació i
manifestació de la voluntat del sindicat reclamant.
3. Una consideració general sobre el dret del sindicat reclamant a la informació
sol·licitada
Sens perjudici de la inadmissió anterior, és escaient fer una valoració general, més que
provisional, sobre el dret del sindicat reclamant a la informació sol·licitada, pel cas que vulgui
plantejar de nou la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació.
No sembla que hi pugui haver dubte que la informació sol·licitada és informació pública. En
conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. L’ICS invoca la
causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG, així
com també el caràcter abusiu de la sol·licitud.
Segons l’article 29.1.b LTAIPBG, “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació
pública en els supòsits següents: (...) b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una
tasca complexa d’elaboració o reelaboració”. Segons l’article 66 del Decret 8/2021, sobre
transparència i dret d’accés a la informació pública, “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de
l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les
sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les
circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació
sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la
informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es
conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans
informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o
d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser
realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques
han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres,
una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la
informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per
resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar
exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix
complexitat”.
L’informe aportat per l’ICS que reprodueix parcialment l’antecedent 9 exposa amb detall fins a
quin punt l’elaboració de la informació sol·licitada requereix una tasca complexa, ja que cal
recórrer a diverses bases de dades, combinar el tractament informàtic amb recerques manuals i
tot això amb un volum enorme d’informació, tasques que segons l’ICS requeririen diversos dies
de treball. Sense necessitat d’aprofundir més en aquesta qüestió, que tampoc és la finalitat
d’aquest fonament jurídic, està clar que estem davant d’indicis raonablement convincents de la
concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds de l’article 29.1.b LTAIPBG.
Per la seva banda, l’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a
la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG.
Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general
del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil
espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que
l’infringeixin. Tot i que en el cas de l’abús de dret els indicis aportats per l’ICS no semblen tan
concloents com els que acrediten la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració de la
informació sol·licitada, no es pot descartar la concurrència del caràcter abusiu de la
Reclamació, atesa la concurrència de factors com ara l’elevadíssim nombre de sol·licituds del
mateix sindicat reclamant, el caràcter reiteratiu d’algunes d’elles, el requeriment en la majoria
de casos de processos costosos d’elaboració de la informació sol·licitada, l’eventual escassa
utilitat de la informació sol·licitada per a l’exercici de les funcions representatives del sindicat
reclamant o la descura amb la que es presenten algunes de les accions, que obliga tan a l’ICS,
com a la GAIP, a una tasca de tramitació perfectament evitable.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 269/2022 per infracció de
les normes de formació i manifestació de la voluntat del sindicat reclamant, declarar finalitzat el
procediment relatiu a la seva tramitació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.