Reclamación sobre la titulación y actividad docente universitaria del profesorado de la EAPC con resultado desestimatorio

Resolució 435/2021, de 13 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 269/2021 Administració reclamada: Escola d’Administració Pública de Catalunya Informació reclamada: Titulació i activitat universitària del professorat de l’Escola. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La resolució impugnada facilita a la persona reclamant part de la informació sol·licitada i argumenta no poder facilitar la resta perquè no disposa de la informació pendent. La Reclamació és fonamentada en l’argumentació segons la qual no resultaria creïble per a la persona reclamant que l’EAPC no tingui informació sobre la titulació del seu professorat i sobre si aquest professorat imparteix docència universitària; doncs bé, l’informe aportat per l’EAPC a aquest procediment, i que els antecedents reprodueixen parcialment, exposa de forma consistent els motius pels quals, en aplicació de la normativa de protecció de dades personals, l’Escola no conserva els curricula del professorat, que és on hauria constat la informació sol·licitada que no ha facilitat a la persona reclamant. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Professorat. Titulació. Docència universitària. Currículums. Reclamació contra estimació parcial. Dades personals. Destrucció de la informació. Inexistència de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 269/2021, presentada contra l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de febrer de 2021 la persona reclamant demana a l’EAPC “el nom del personal que ocupa càrrecs docents en l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) en la que s'hi especifiqui la titulació acadèmica de cadascun d'ells i si fan docència universitària o no”. 3. El 22 de març de 2021 l’EAPC resol estimar parcialment la sol·licitud anterior. La resolució es fonamenta en les consideracions següents: “La sol·licitud demana el nom del personal que ocupa càrrecs docents en l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i la titulació acadèmica i l’activitat docent universitària que desenvolupen els esmentats càrrecs docents. Respecte a la part de la sol·licitud que demana el nom del personal que ocupa càrrecs docents en l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), s’entén referit al personal nomenat com a formador intern, excloent als formadors ocasionals i als formadors aportats per les entitats formadores contractades eventualment. Consultats els arxius de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, s’ha constatat que la informació relativa a la titulació i activitat docent universitària del personal esmentat no existeix”. La part resolutòria estableix el següent: “Resolc:1. Estimar parcialment la sol·licitud pel que fa al nom del personal que ocupa càrrecs docents a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i lliurar la informació en annex. 2. Desestimar la sol·licitud pel que fa a la informació referida a la titulació i a la activitat docent universitària dels formadors interns, atès que la informació sol·licitada no existeix”. 4. La Reclamació presentada el 26 de març de 2021 és fonamentada en les consideracions següents: “Aquesta part considera que l'EAPC ha de saber qui té formació universitària i del títol corresponent per tal de dur a terme docència segons els càrrecs ocupats. Així mateix i per qualitat en la docència, he demanat qui fa docència a nivell universitari i tampoc han donat resposta”. 5. El 30 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 30 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’EAPC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’EAPC al procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 7. L’11 de maig de 2021 la GAIP rep la documentació requerida a l’EAPC, l’informe de la qual exposa el següent: “El Reglament (UE) 2016/679 (RGPD) estableix que les dades personals es mantinguin de manera que permetin identificar les persones interessades durant un període no superior al necessari per a les finalitats per a les quals es tractaven les dades personals, així com no conservar les dades un cop s’han assolit les finalitats per a les quals es tractaven. (...) La selecció dels formadors interns de l’EAPC es realitza a través d’un procés selectiu, amb concurrència competitiva. D’acord amb les bases de les convocatòries, per accedir-hi és necessari complir uns requisits generals: ser personal funcionari de carrera, personal laboral fix o personal estatutari en actiu al servei de l’Administració de la Generalitat; disposar del certificat de llengua catalana de nivell de suficiència (C1) de la Direcció General de Política Lingüística o equivalent; i tenir l’autorització expressa del superior jeràrquic per participar en aquesta convocatòria i exercir les funcions de formador intern o formadora interna. Pel que fa als requisits específics de participació, es demana pertànyer a un grup determinat segons la matèria a què es vulgui accedir (grup A per a totes les matèries llevat de la matèria “procediment administratiu per a administratius i auxiliars administratius” que és oberta al grup C) i un mínim de dos d’experiència professional en unitats relacionades amb l’àmbit concret. Per tant, disposar d’una titulació específica no és un requisit per poder participar en el procés. L’EAPC ha tingut coneixement en cada procés de selecció de la titulació acadèmica dels candidats, ja que aquesta informació es demana en el currículum que han de presentar per poder-la valorar com un element més dins dels criteris de valoració de mèrits. Aquesta informació no es conserva un cop finalitzat el procés d’acord amb la normativa de protecció de dades. Pel que fa a la informació de si els formadors interns de l’EAPC són, alhora, docents universitaris, aquesta informació podia constar en el currículum del candidat juntament amb l’experiència docent en altres àmbits, però per la mateixa raó de protecció de dades indicada en el punt anterior no es conserva un cop finalitzat el procés de selecció. D’acord amb el que s’ha exposat, informo que l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, segons el que ja es va resoldre en la sol·licitud d’informació pública, no disposa de la informació referida a la titulació i a la activitat docent universitària dels formadors interns”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació La Reclamació ha de ser desestimada perquè la resolució impugnada és adequada a l’ordenament jurídic. Efectivament, la resolució impugnada facilita a la persona reclamant part de la informació sol·licitada i argumenta no poder facilitar la resta perquè no disposa de la informació pendent. La Reclamació és fonamentada en l’argumentació segons la qual no resultaria creïble per a la persona reclamant que l’EAPC no tingui informació sobre la titulació del seu professorat i sobre si aquest professorat imparteix docència universitària; doncs bé, l’informe aportat per l’EAPC a aquest procediment, i que els antecedents reprodueixen parcialment, exposa de forma consistent els motius pels quals, en aplicació de la normativa de protecció de dades personals, l’Escola no conserva els curricula del professorat, que és on hauria constat la informació sol·licitada que no ha facilitat a la persona reclamant. Les explicacions donades per l’informe acrediten la justificació jurídica de la resolució impugnada, que sembla plenament adequada a l’ordenament jurídic. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació, sense necessitat de dur a terme el procediment de negociació demanat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de maig de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 269/2021 perquè la resolució impugnada no infringeix l’ordenament jurídic i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.