Solicitud de ingresos por venta de entradas a fiestas con animales en Corbera d'Ebre y resultado de inadmisión

Resolució 319/2020, de 25 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 269/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Corbera d’Ebre Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Vist que la solꞏlicitud és contestada i facilitada la informació solꞏlicitada, no hi ha pretensió desatesa que pugui ser objecte de la Reclamació. El fet que la resposta sigui feta per correu electrònic no sembla que sigui qüestionable, perquè qui primer ha optat per aquest mitjà de comunicació va ser l’entitat reclamant i, al fer-lo servir per contestar, l’únic que fa l’Ajuntament és correspondre, en benefici del dret d’accés a la informació, quan podria haver aplicat amb més rigor les formalitats requerides legalment (article 26 LTAIPBG) i no donar-se per solꞏlicitat. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats animalistes. Correus electrònics. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació contra lliurament de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 269/2020, presentada en representació d’una entitat animalista contra l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2020 l’entitat reclamant invoca l’LTAIPBG i mitjançant correu electrònic demana a l’Ajuntament de Corbera d’Ebre: la informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen animals (correbous) durant l’any 2019, amb la finalitat de recopilar informació sobre les quantitats que recapten els ajuntaments amb aquesta finalitat. 3. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el “pressupost destinat als espectacles amb bous durant l’any 2019 a Corbera d’Ebre”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud. 4. El 15 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 5. El 17 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, que acredita haver contestat a l’entitat reclamant, pocs minuts després de rebuda la solꞏlicitud, i també pel mateix mitjà pel qual es va fer la solꞏlicitud, és a dir, per correu electrònic, a la qual va informar que durant el 2019 no es va autoritzar ni es va fer a la localitat cap festa amb animals i, en conseqüència, no hi va haver cap ingrés per aquest motiu. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació Tot i que la Reclamació va ser admesa provisionalment a tràmit, perquè aparentment compleix els requisits formals d’admissibilitat, el fet que l’Ajuntament reclamat hagi acreditat que havia facilitat a l’entitat reclamant la informació solꞏlicitada immediatament després de la presentació de la solꞏlicitud, i molt abans de la presentació de la Reclamació, comporta necessàriament la inadmissibilitat de la Reclamació, per manca d’objecte. Efectivament, l’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament va contestar la solꞏlicitud d’informació als pocs minuts de la seva presentació, i la seva resposta és clara i taxativa: el 2019 no hi varen haver festes amb bous a la població i, per tant, aquesta mena d’activitats no hi va generar ingressos de cap mena. Vist que la solꞏlicitud és contestada i facilitada la informació solꞏlicitada, no hi ha pretensió desatesa que pugui ser objecte de la Reclamació. El fet que la resposta sigui feta per correu electrònic no sembla que sigui qüestionable, perquè qui primer ha optat per aquest mitjà de comunicació va ser l’entitat reclamant i, al fer-lo servir per contestar, l’únic que fa l’Ajuntament és correspondre, en benefici del dret d’accés a la informació, quan podria haver aplicat amb més rigor les formalitats requerides legalment (article 26 LTAIPBG) i no donar-se per solꞏlicitat. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació per manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 269/2020 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.