Acceso de electos locales al estudio de costes de inversiones del Sector 6 en Almacelles

Resolució 250/2017, de 19 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 269/2017. Administració reclamada: Ajuntament d’Almacelles. Informació reclamada: L’estudi de cost de les inversions realitzades al Sector 6 encarregat a un despatx extern. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Està clar que facilitar la informació demanada pels electes locals en el marc de l’article 164 TRLMRLC requereix una certa tasca dels serveis administratius afectats, tasca que ha de ser duta a terme sense demores indegudes, ja que l’efectivitat del dret d’accés a la informació pública, i més si s’exerceix a l’empara del dret constitucional de participació en els afers públics, com és aquest cas, constitueix una obligació municipal tan o més prioritària que la resta de tasques administratives de l’Ajuntament i no pot ser endarrerida sense causa concreta que ho justifiqui. El fet que la persona reclamant hagi presentat nombroses sol·licituds d’accés no excusa l’Ajuntament de complir la seva obligació d’atendre degudament cadascuna d’elles; certament, cal que les regidores i els regidors facin un us ponderat del seu dret a la informació municipal i que tinguin en compte les capacitats dels serveis corresponents per atendre-les (en aquest cas, tot i les nombroses iniciatives presentades per la regidora reclamant, pel quadre d’elles aportat per l’Ajuntament no sembla que faci abús del seu dret), de la mateixa manera que l’Alcalde ha d’entendre que l’accés sol·licitat és pertinent per exercir les funcions de control que les lleis vigents atribueixen als i a les electes locals i s’empara en el dret constitucional de participació en els afers públics, de manera que no procedeix posposar excessivament la seva satisfacció per atendre altres activitats municipals. Un cop estimada la sol·licitud, la legislació de règim local no preveu cap termini per lliurar la informació concernida; atès el previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG es podria aplicar supletòriament el de 30 dies que estableix l’article 36 de la mateixa llei. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Grup municipal. Estudi tècnic. Silenci administratiu. Termini de lliurament de la informació Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 16 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 269/2017, presentada contra l’Ajuntament d’Almacelles per part d’una regidora que n’és membre, en representació de la candidatura Almacelles Lliure Entesa, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 2 de maig de 2017 (número de Registre 1499) la regidora reclamant exposa que a l’acta de la Junta de Govern de 27 de desembre de 2016 hi diu: “a proposta de l’Alcaldia per urgència s’aprova encarregar al despatx TN l’estudi del cost de les inversions realitzades en el Sector 6, susceptibles de liquidar. Els reunits aproven la proposta”. En conseqüència, sol·licita “tenir accés a aquest estudi i saber el cost de les inversions realitzades al Sector 6”. 3. El 4 de maig de 2017 l’Alcalde d’Almacelles indica a la persona reclamant que “en aplicació de l’article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, voldria fer-vos avinent que la cerca d’aquesta documentació requereix temps i la dedicació i supervisió de la Secretària i Interventor de l’Ajuntament, així com d’altres auxiliars administratius. Com bé sabrà, l’Ajuntament es troba dins dels terminis legals que pertoca pel que fa a la tramesa de la documentació que se’ns demana. En tot cas, prèviament a tenir-la disponible, serà l’Ajuntament qui l’avisarà del dia i hora que pot venir a consultar-la, tal com ja hem fet en altres ocasions”. 4. La Reclamació presentada el 16 de juny de 2017 afirma que l’Ajuntament encara no hauria lliurat la informació sol·licitada i manifesta que “tot i sol·licitar com a regidors veure documentació acreditativa de pagaments a empreses externes a l’Ajuntament per fer diferents treballs, aquesta documentació mai és entregada a l’oposició per tal de poder fiscalitzar-la”. 5. El 22 de juny de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament d’Almacelles i li demana, per a dins d’un termini de deu dies, còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i un informe sobre aquesta. Havent vençut el termini donat, la GAIP no rep resposta de l’Ajuntament. 6. El 18 de juliol de 2017 la GAIP rep un informe genèric de l’Ajuntament, en relació amb aquesta i amb altres Reclamacions presentades per la mateixa regidora, on manifesta que les seves sol·licituds d’informació serien habituals, continuades i de gran complexitat tècnica i que requeririen una dedicació del personal municipal que, per diverses raons, no és a mans de l’Ajuntament. Això no trauria que moltes de les peticions de la persona reclamant haurien estat estimades i facilitat l’accés, d’acord amb un quadre adjunt a l’informe municipal. No és el cas de la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament examinar un estudi determinat i conèixer el cost de les inversions realitzades en el Sector urbanístic 6 del municipi. L’objecte de la sol·licitud és un informe encarregat per l’Ajuntament, perfectament identificat amb la referència feta a l’acta de de la Junta de Govern on l’alcalde el cita, i no sembla que hi concorri cap dels límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC que puguin justificar denegar-ne l’accés. Per una altra banda, l’obtenció d’aquesta informació és necessària per al desenvolupament de la tasca de control del govern municipal que li correspon a la regidora reclamant, atesa la seva condició de membre de la corporació. Així mateix, donat que la sol·licitud d’informació no va ser denegada dins dels quatre dies previstos per l’article 164.3 TRLMRLC, en virtut d’aquest mateix precepte s’ha d’entendre estimada per silenci administratiu, de manera que l’Ajuntament esdevé vinculat a aquesta estimació i obligat a lliurar la informació demanada. L’Ajuntament no denega el dret de la regidora reclamant d’accedir a aquesta informació, però argumenta que la cerca de la informació demanada requereix la supervisió de la Secretaria i la Intervenció municipal, a més de tasques administratives, que es trobaria dins dels terminis legals per facilitar-la i que quan estigui preparada ja l’avisaran. Amb caràcter general, l’Ajuntament també posa de manifest que la persona reclamant hauria presentat nombroses sol·licituds i que, tot i la manca de recursos humans suficients, n’hauria atès la major part. Aquestes consideracions mereixen les valoracions següents. En primer lloc, el fet que la cerca de la informació sol·licitada requereixi la supervisió de la Secretaria i la Intervenció municipals, a més de la tasca administrativa que correspongui, no és excusa per no fer- la o per retardar-la indefinidament. Està clar que facilitar la informació demanada pels electes locals en el marc de l’article 164 TRLMRLC requereix una certa tasca dels serveis administratius afectats, tasca que ha de ser duta a terme sense demores indegudes, ja que l’efectivitat del dret d’accés a la informació pública, i més si s’exerceix a l’empara del dret constitucional de participació en els afers públics, com és aquest cas, constitueix una obligació municipal tan o més prioritària que la resta de tasques administratives de l’Ajuntament i no pot ser endarrerida sense causa concreta que ho justifiqui. A més, si l’Ajuntament va proposar a la regidora reclamant una primera data i hora per poder fer la consulta demanada, deu ser perquè estava en disposició de facilitar la informació corresponent i no hi ha cap raó per demorar-la posteriorment de forma indefinida. En segon lloc, no està clar a què es refereix l’Alcalde quan afirma que l’Ajuntament es troba dins dels terminis legals per donar accés a la informació sol·licitada. L’únic termini establert legalment és el de 4 o 5 dies (segons si atenem l’article 164.3 del TRLMRLC o l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local) per estimar o denegar la sol·licitud, termini que en aquest cas s’ha superat a bastament; un cop estimada presumptament la sol·licitud, la legislació de règim local no preveu cap termini per lliurar la informació concernida; atès el previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG es podria aplicar supletòriament el de 30 dies que estableix l’article 36 de la mateixa llei, termini que s’ha superat àmpliament si hom té en compte que la sol·licitud inicial d’informació va tenir entrada a l’Ajuntament el 4 de maig de 2017. Per tant, no sembla que hi hagi termini que pugui excusar l’incompliment que ve fent l’Ajuntament d’Almacelles de la seva obligació de facilitar la informació sol·licitada per la persona reclamant. En tercer lloc, i per les mateixes raons exposades als paràgrafs anteriors, l’Ajuntament infringeix el dret d’accés a la informació quan deixa obert indefinidament el moment en què estarà disposat a fer possible la consulta demanada per la persona reclamant. Finalment, el fet que la persona reclamant hagi presentat nombroses sol·licituds d’accés no excusa l’Ajuntament de complir la seva obligació d’atendre degudament cadascuna d’elles; certament, cal que les regidores i els regidors facin un us ponderat del seu dret a la informació municipal i que tinguin en compte les capacitats dels serveis corresponents per atendre-les (en aquest cas, tot i les nombroses iniciatives presentades per la regidora reclamant, pel quadre d’elles aportat per l’Ajuntament no sembla que faci abús del seu dret), de la mateixa manera que l’Alcalde ha d’entendre que l’accés sol·licitat és pertinent per exercir les funcions de control que les lleis vigents atribueixen als i a les electes locals i s’empara en el dret constitucional de participació en els afers públics, de manera que no procedeix posposar excessivament la seva satisfacció per atendre altres activitats municipals. Cal tenir en compte, a més, que no sembla que l’accés sol·licitat hagi de comportar una tasca mínimament complexa de preparació, ja que només es demana accés a un document determinat.. Procedeix, doncs, estimar aquesta Reclamació i requerir a l’Ajuntament el lliurament en un termini raonable de la informació demanada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de juliol de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 269/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a l’estudi encarregat al despatx TN amb l’aprovació de la Junta de Govern de 27 de desembre de 2016 i a conèixer el cost de les inversions realitzades al Sector 6 del municipi d’Almacelles. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant a informar a la GAIP sobre qualsevol incidència que es pugui presentar amb motiu de l’execució d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 269/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 19 de juliol de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant, per tant, dissabtes i festius) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.