Inadmisión de reclamación por solicitud de certificado urbanístico al Ayuntamiento de Santa Perpètua de Mogoda

Resolució 338/2021, de 15 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 267/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Informació reclamada: Certificat d’Urbanisme. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: El dret d’accés a la informació reconegut a l’article 18 LTAIPBG es projecta sobre la informació pública entesa en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG –ambdós articles transcrits en el fonament jurídic anterior-, de manera que és requisit perquè pugui estimar-se aquest dret que la informació a la què es pretén accedir existeixi prèviament a la sol·licitud i estigui en poder de l’administració. D’aquests sols preceptes ja es pot desprendre que no es pot considerar informació pública un certificat d’urbanisme inexistent prèviament, i per tant, que no es pot emparar en el dret d’accés a la informació pública la pretensió que l’administració elabori expressament nova informació inexistent abans de la sol·licitud. Efectivament, si bé el dret d’accés no queda limitat als documents prèviament elaborats, sí que queda restringit a la informació prèviament existent, de manera que l’elaboració d’un nou document que recopili o expressi informació pública preexistent a mans de l’administració és exigible en aquest procediment, sempre que no revesteix una tasca complexa d’elaboració, però en canvi l’expedició d’un certificat no ho seria perquè suposa la creació d’informació nova per a la qual es requereix d’un exercici intel·lectual per determinar l’adequació jurídica i tècnica de l’encaix d’una finca o zona urbanística concreta als plans urbanístics i la normativa que els és aplicable. Aquest criteri que la GAIP ha mantingut en les seves resolucions, de considerar inadmissible en el marc d’aquest procediment la petició de què s’expedeixin certificats o còpies autèntiques arran de la sol·licitud i per satisfer-la, ha estat recollit en el desplegament reglamentari de la llei que n’ha fet el recent Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, que en el seu article 72.4 estableix clarament que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notifi car la inadmissió de la petició”. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Certificats. Reclamació contra silenci. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 25 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 267/2021, presentada per una persona jurídica contra l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Al formulari de reclamació es motiva l’acció en què “Transcorreguts 3 mesos des de la sol·licitud dels certificats no hem obtingut cap resposta de l'Ajuntament, no han estat expedits.” Annex al formulari de reclamació es fa tramesa d’un justificant de presentació al registre d’aquell Ajuntament d’una sol·licitud i de documentació adjunta datat el 24 de desembre de 2020, sense que s’acompanyi de la còpia de la sol·licitud d’informació que és objecte de la reclamació. 3. El 26 de març de 2020 la GAIP trasllada la reclamació a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i li demana que li remeti l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la què deriva, així com un informe que reculli el seu posicionament al respecte dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP. 4. El 30 de març de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant l’esmena de la reclamació aportant la còpia de la sol·licitud d’informació que es reclama. 5. El 8 d’abril la persona reclamant respon al requeriment anterior, aportant la còpia de la sol·licitud registrada el 24 de desembre de 2020 i indicada al formulari de reclamació com a objecte d’aquest procediment. D’aquest escrit es desprèn que el que s’hi demanava novament (s’indica que ja s’hauria demanat amb data 11 de desembre) és l’expedició d’un certificat urbanístic en relació amb una finca identificada en aquell escrit per la seva referència cadastral. 6. El 9 d’abril de 2021, a la vista de la documentació aportada per la persona reclamant com a objecte del procediment, la GAIP s’adreça a l’Ajuntament deixant sense efecte el requeriment indicat a l’antecedent 3. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. L'article 33.2 RGAIP disposa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tinguin per objecte el dret d’accés a la informació pública, o si no compleixen els requisits establerts als articles 29 a 32 RGAIP i no s’esmenin a requeriment de la Comissió. 2. Inadmissibilitat de la reclamació El dret d’accés a la informació reconegut a l’article 18 LTAIPBG es projecta sobre la informació pública entesa en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG –ambdós articles transcrits en el fonament jurídic anterior-, de manera que és requisit perquè pugui estimar-se aquest dret que la informació a la què es pretén accedir existeixi prèviament a la sol·licitud i estigui en poder de l’administració. D’aquests sols preceptes ja es pot desprendre que no es pot considerar informació pública un certificat d’urbanisme inexistent prèviament, i per tant, que no es pot emparar en el dret d’accés a la informació pública la pretensió que l’administració elabori expressament nova informació inexistent abans de la sol·licitud. Efectivament, si bé el dret d’accés no queda limitat als documents prèviament elaborats, sí que queda restringit a la informació prèviament existent, de manera que l’elaboració d’un nou document que recopili o expressi informació pública preexistent a mans de l’administració és exigible en aquest procediment, sempre que no revesteix una tasca complexa d’elaboració, però en canvi l’expedició d’un certificat no ho seria perquè suposa la creació d’informació nova per a la qual es requereix d’un exercici intel·lectual per determinar l’adequació jurídica i tècnica de l’encaix d’una finca o zona urbanística concreta als plans urbanístics i la normativa que els és aplicable. D’acord amb això, aquesta Comissió, en precedents anteriors, entre els quals, la Resolució 25/2018, de 7 de febrer (FJ2), ve aplicant el criteri d’inadmetre les peticions de certificats, d’acord amb els següents arguments: “El dret d’accés a la informació pública empara l’obtenció d’informació que sigui a mans de l’Administració. Aquest és el sentit del concepte d’informació pública definit, als efectes de l’exercici d’aquest dret, per l’article 2.b LTAIPBG: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. S’ha de tractar, per tant, d’informació preexistent, que ja estigui elaborada quan es demana, o que requereixi una tasca simple d’elaboració. El que demana la sol·licitud de la què deriva aquesta Resolució no és informació pública en el sentit que s’acaba d’indicar, sinó un certificat, és a dir, un document administratiu específic que, després de fer una tasca de comprovació jurídica i tècnica, acrediti una determinada qualificació i unes determinades circumstàncies jurídiques en una finca donada. L’emissió d’aquest certificat és per tant una funció o servei públic que excedeix de l’exercici del dret a la informació pública, ja que requereix unes actuacions valoratives de l’Administració diferents i més qualificades que la mera tasca de facilitar informació preexistent i el dret a obtenir-lo es fonamenta no en l’LTAIPBG, sinó en l’article 105 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que en defineix el contingut i efectes. En conseqüència, la pretensió de la persona reclamant està fora de les competències de la GAIP, que es circumscriuen a l’accés a la informació pública i no abasten, per tant, la revisió d’actuacions administratives de naturalesa diferent (l’emissió d’un certificat, en aquest cas), emparades en normes diferents (en aquest cas, la legislació urbanística) de les que regulen l’accés a la informació pública. D’acord amb l’article 33.2 RGAIP i a la vista de les anteriors consideracions, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa, ja que no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i, per tant, queda al marge de les competències de la GAIP”. Aquest criteri que la GAIP ha mantingut en les seves resolucions, de considerar inadmissible en el marc d’aquest procediment la petició de què s’expedeixin certificats o còpies autèntiques arran de la sol·licitud i per satisfer-la, ha estat recollit en el desplegament reglamentari de la llei que n’ha fet el recent Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, que en el seu article 72.4 estableix clarament que: “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició” . De l’anterior es desprèn que, sens perjudici del dret de la persona reclamant a obtenir aquest certificat de l’Ajuntament de manera diligent i d’acord amb les previsions de la legislació d’urbanisme, la sol·licitud d’expedició d’un certificat urbanístic no queda emparada pel dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, la seva desatenció no pot ser objecte de revisió i garantia per aquesta Comissió, que té limitades les seves funcions d’acord amb l’article 39 LTAIPBG. D’acord amb l’exposat, i d’acord amb l’article 33 RGAIP, és procedent inadmetre la reclamació, perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa en matèria d’accés a la informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 d’abril de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 267/2021, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó l’expedició d’un certificar urbanístic. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.