Se solicitó al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) copia de las autorizaciones de la Comisión de control de dispositivos de videovigilancia para sus edificios. La administración inadmitió la solicitud alegando que no existen tales permisos al no estar sujeta a dicha normativa. La GAIP desestima la reclamación por falta de objeto, ya que la información solicitada es inexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración reclamada no está sujeta al régimen de autorización del Decret 134/1999, ya que este se limita a la videovigilancia policial en espacios públicos.
2
La solicitud se basó en una normativa errónea, pues el régimen aplicable a las cámaras en dependencias administrativas es distinto al de las dependencias policiales.
3
La GAIP considera que, aunque la administración debería haber aclarado el régimen jurídico aplicable, la información concreta solicitada es inexistente.
4
Al no existir los permisos específicos de la Comisión de control solicitados, la reclamación debe desestimarse por falta de objeto.
Texto completo
Resolució 328/2018, de 15 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 267/2018
Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona
Informació reclamada: Permís o autorització actualitzada i atorgada per la Comissió de control de
dispositius de videovigilància a Catalunya, de totes les càmeres que estan col·locades a oficines i edificis
de l’AMB.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: És més que probable que la persona reclamant volgués informació sobre el règim d’ús de
càmeres de videovigilància en els edificis i dependències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,
havent errat en la normativa que els és d’aplicació, que no és, efectivament, la citada en la sol·licitud,
reservada a les càmeres instal·lades per les policies en espais públics o en dependències policials. I,
en aquest sentit, hauria estat desitjable que l’AMB hagués inclòs en la seva resposta algun aclariment
o referència al règim jurídic aplicable a l’ús de càmeres de videovigilància als seus edificis i
dependències. Tanmateix, el cert és que, en els termes en què està formulada la sol·licitud i
considerant que la resolució d’inadmissió afirma que no existeixen les autoritzacions de les que se’n
vol obtenir còpia, cal desestimar la reclamació, per manca d’objecte.
Paraules clau: Àrea Metropolitana de Barcelona. Permís. Autorització. Dispositius de videovigilància.
Càmeres. Ampliació de termini. Reclamació contra inadmissió. Informació inexistent. Manca d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 19 de juliol de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 267/2018, presentada contra l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de
la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud d’informació que es reclama, de data de 12 de juny de 2018, demanava el següent:
“Còpia o fotocòpia del permís o autorització actualitzat i concedit per la comissió de control de
dispositius de videovigilància a Catalunya, de totes les càmeres que estan col·locades a les
oficines i edificis d’aquest organisme públic”.
3. El 24 de juliol de 2018 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional de la
Reclamació, li indica la persona responsable de la seva tramitació i els propers tràmits que se
seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment.
4. El 24 de juliol de 2018, la GAIP trasllada la Reclamació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i li
demana que, dins d’un termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d'accés en què es
fonamenta la Reclamació, i que li en remeti l’expedient complet.
5. El 31 de juliol de 2018 té entrada al registre de la GAIP la petició de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona d’ampliació del termini atorgat per elaborar l’informe, a l’empara de l’article 33.4 i 34.1
i en base al següent motiu: “a l’Àrea Metropolitana de Barcelona el mes d’agost disposa només
de serveis mínims, i que és del nostre interès elaborar un informe al respecte el màxim de
complert”.
6. El 3 d’agost de 2018 es comunica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ha estat concedida
l’ampliació dels terminis inicialment concedits per un màxim de quinze dies més.
7. El 5 de setembre de 2018 té entrada a la GAIP l’informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on
manifesta no estar subjecta al règim d’autorització regulat pel Decret 134/1999, de 18 de maig,
de regulació de la videovigilància per part de la policia de la Generalitat i de les policies locals de
Catalunya. Per aquesta raó, afirma no tenir en el seu poder la informació reclamada i, per tant,
no poder lliurar-la a la persona reclamant, motiu pel qual es resol inadmetre la sol·licitud que ara
es reclama en base a l’article 18.1.d) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència,
accés a la informació pública i bon govern, d’àmbit estatal i de caràcter bàsic.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP
L’article 39.1 de la llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’objecte de la Reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article
2.b) LTAIPBG.
La Reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública (RGAIP) i, per tant, és admissibles a tràmit.
2. Sobre l’accés a la informació reclamada
L’objecte de la sol·licitud i la reclamació és la còpia de l’autorització o permís concedit per al Comissió
de control dels dispositius de videovigilància de totes les càmeres col·locades en oficines i edificis de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa es fonamenta en la regulació del règim d’autorització
previst per l’article 9 del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part
de la policia de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya.
La Resolució d’inadmissió contra la que es presenta la Reclamació es justifica afirmant la inexistència
de les autoritzacions o permisos sol·licitats, ja que l’Àrea Metropolitana de Barcelona no estaria
sotmesa al règim d’autorització de l’article 9 del Decret 134/1999 al qual fa referència la sol·licitud, ja
que segons l’article 1 d’aquest Decret, el seu àmbit d’aplicació és limita a la utilització per part de la
policia de la Generalitat o de les policies locals de càmeres de videovigilància en llocs públics amb
finalitats de garantia de la seguretat ciutadana. Fa constar també que l’apartat 3 d’aquest article 1
disposa que “no serà d’aplicació a les càmeres fixes que necessiten instal·lar la policia de la
Generalitat o les policies locals en immobles, dependències o instal·lacions pròpies o adscrites al
compliment de les seves funcions, sempre que aquestes càmeres estiguin exclusivament destinades
a garantir la seguretat i protecció interior o exterior d’aquestes dependències”.
És més que probable que la persona reclamant volgués informació sobre el règim d’ús de càmeres de
videovigilància en els edificis i dependències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, havent errat en la
normativa que els és d’aplicació, que no és, efectivament, la citada en la sol·licitud, reservada a les
càmeres instal·lades per les policies en espais públics o en dependències policials. I, en aquest sentit,
hauria estat desitjable que l’AMB hagués inclòs en la seva resposta algun aclariment o referència al
règim jurídic aplicable a l’ús de càmeres de videovigilància als seus edificis i dependències,
l’existència de les quals no es nega, i en particular a la Instrucció de l’Autoritat Catalana de Protecció
de Dades (APDCAT) 1/2009, de 10 de febrer sobre el tractament de dades de caràcter personal
mitjançant càmeres amb fins de videovigilància (DOGC núm. 5322, de 19.02.09; correcció d’errades
DOGC 5344, de 23.03.09).
Tanmateix, el cert és que, en els termes en què està formulada la sol·licitud (autoritzacions de la
Comissió de control de dispositius de videovigilància) i considerant que la resolució d’inadmissió
afirma que no existeixen, cal desestimar la reclamació d’obtenir-ne còpia, per manca d’objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15
de novembre de 2018, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 267/2018, per les raons expressades al Fonament Jurídic segon.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 15 de novembre de 2018
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.