Una entidad animalista solicitó al Ayuntamiento de Arnes información sobre los ingresos por la venta de entradas a festejos con animales en 2019. Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP resuelve que, al haber facilitado el Ayuntamiento la información durante el proceso, se ha producido la pérdida del objeto de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información por parte de la administración conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
4
Cualquier impedimento posterior del Ayuntamiento para garantizar el acceso material a la información se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
Texto completo
Resolució 302/2020, de 18 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 266/2020
Administració reclamada: Ajuntament d’Arnes
Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua del seu objecte.
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés solꞏlicitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació solꞏlicitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació municipal de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la
persona reclamant de la informació solꞏlicitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntament. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació
contra silenci. Estimació extemporània. Seguiment de l’execució.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 266/2020, presentada en representació
d’una entitat animalista contra l’Ajuntament d’Arnes, en relació amb la solꞏlicitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de març de 2020 l’entitat reclamant invoca l’LTAIPBG i demana a l’Ajuntament d’Arnes: la
informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es
recapta per la venda d’entrades (carros o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen
animals (correbous) durant l’any 2019, amb la finalitat de recopilar informació sobre les quantitats
que recapten els ajuntaments amb aquesta finalitat.
3. La Reclamació presentada el 10 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el
“pressupost destinat als espectacles amb bous durant la festa major d’Arnes de l’any 2019”.
Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud.
4. L’11 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Arnes i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom
de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la
persona reclamant.
5. El 16 de juny de 2020 la GAIP rep la informació solꞏlicitada a l’Ajuntament. Indica que el 4 de
març de 2020 hauria facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada; concretament,
aporta còpia d’un escrit municipal a la persona reclamant que la informa de la despesa
ocasionada pel dia de correbous de les festes del 2019, de la subvenció rebuda i de què no es
cobra cap mena d’ingrés als assistents.
6. El 16 de juny de 2020 la GAIP comunica la informació facilitada per l’Ajuntament a la persona
reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest la disposició de l’Administració reclamada a facilitar la informació
solꞏlicitada a la persona reclamant; de fet, acredita una comunicació a aquests efectes, si bé no
acredita la notificació efectiva; en tot cas, la facilita a la GAIP i aquesta Comissió la lliura a la persona
reclamant, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
solꞏlicitat per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés solꞏlicitat i estimat, motiu pel qual
el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de
les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la
informació solꞏlicitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de
l’estimació municipal de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la
persona reclamant de la informació solꞏlicitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de
l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la
Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a a
questes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18
de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 266/2020 per la pèrdua del seu objecte i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.