El ciudadano solicitó al Instituto Municipal de Personas con Discapacidad (IMPD) el justificante de una donación realizada a un Banco de Alimentos. Tras alegar la falta de información detallada, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información disponible, aclarando que la donación se realizó en especie.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración facilitó la información disponible, lo que supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
2
La pretensión de obtener una correspondencia específica entre la donación dineraria y la cantidad ingresada no es posible dado que el IMPD realizó la donación directamente en especie.
3
Al haberse facilitado la información existente, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.
Texto completo
Resolució 332/2019, de 6 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 266/2019
Administració reclamada: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Còpia del justificant d’una donació.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació.
Resum: Tot i que sembla ser que la persona reclamant vol tenir una correspondència més específica
entre la seva donació dinerària i la quantitat ingressada al Banc dels Aliments, aquesta pretensió no
sembla ser possible, perquè l’IMPD hauria fet directament la donació en espècie, aprofitant la seva
condició de productor d’aliments. En tot cas, l’Administració li ha facilitat la informació de què disposa i
aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Organismes autònoms. Donacions. Persones discapacitades. Banc d’Aliments.
Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 24 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 266/2019, presentada contra l’Institut Municipal
de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 d’abril de 2019 la persona reclamant, després de manife star que el 28 de febrer de 2019 se li
hauria notificat que els seus honoraris com a formador d’una activitat de l’ICUB haurien estat
donats al Banc dels Aliments del Districte de l’Eixample, demana al Gerent de l’IMPD còpia del
justificant de l’abonament per poder conèixer la data i l’import econòmic donat, tal com vaif
sol·licitar conèixer via email, sense rebre resposta. Demana rebre aquesta informació per escrit, a
la seva adreça postal.
3. El 15 d’abril de 2019 el Gerent de l’IMPD comunica a la persona reclamant la quantitat d’aliments
donada el primer trimestre de 2019 al Banc dels Aliments de l’Eixample i als menjadors socials de
Rauxa.
4. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2019 indica que l’IMPD no li ha facilitat l’import total
donat al Banc dels aliments en concepte de la donació dels honoraris que li corresponien a la
persona reclamant, ni se l’ha informat de la data exacta de la donació.
5. El 30 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’IMPD i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 22 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’IMPD, que indica que els honoraris meritats per
la persona reclamant han estat donats al Banc dels Aliments (DISA Sagrada Família i DISA Sant
Josep Oriol i Associació Rauxa) mitjançant quantitats determinades de diversos aliments
provinents de l’hort ecològic gestionat pel mateix IMPD. També posa l’expedient a disposició de la
persona reclamant, per si vol consultar-lo.
7. A requeriment de la GAIP, el 30 de maig de 2019 el Secretari delegat de l’IMPD afirma taxativament
que l’anterior és tota la informació que es troba en poder de l’IMPD en relació amb la sol·licitud de
la que deriva aquesta Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada que té en el seu poder, en el marc d’aquest procediment. Tot i que sembla ser
que la persona reclamant vol tenir una correspondència més específica entre la seva donació dinerària
i la quantitat ingressada al Banc dels Aliments, aquesta pretensió no sembla ser possible, perquè l’IMPD
hauria fet directament la donació en espècie, aprofitant la seva condició de productor d’aliments. En tot
cas, l’Administració li ha facilitat la informació de què disposa i aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de
juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 266/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.