Pérdida de objeto 06/06/2019 · 43 días en resolverse

Solicitud de copia del justificante de una donación al Banco de Alimentos y resultado por pérdida de objeto

El ciudadano solicitó al Instituto Municipal de Personas con Discapacidad (IMPD) el justificante de una donación realizada a un Banco de Alimentos. Tras alegar la falta de información detallada, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información disponible, aclarando que la donación se realizó en especie.

Puntos clave de la argumentación

1 La administración facilitó la información disponible, lo que supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
2 La pretensión de obtener una correspondencia específica entre la donación dineraria y la cantidad ingresada no es posible dado que el IMPD realizó la donación directamente en especie.
3 Al haberse facilitado la información existente, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.

Texto completo

Resolució 332/2019, de 6 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 266/2019 Administració reclamada: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Còpia del justificant d’una donació. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: Tot i que sembla ser que la persona reclamant vol tenir una correspondència més específica entre la seva donació dinerària i la quantitat ingressada al Banc dels Aliments, aquesta pretensió no sembla ser possible, perquè l’IMPD hauria fet directament la donació en espècie, aprofitant la seva condició de productor d’aliments. En tot cas, l’Administració li ha facilitat la informació de què disposa i aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes autònoms. Donacions. Persones discapacitades. Banc d’Aliments. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 24 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 266/2019, presentada contra l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’abril de 2019 la persona reclamant, després de manife star que el 28 de febrer de 2019 se li hauria notificat que els seus honoraris com a formador d’una activitat de l’ICUB haurien estat donats al Banc dels Aliments del Districte de l’Eixample, demana al Gerent de l’IMPD còpia del justificant de l’abonament per poder conèixer la data i l’import econòmic donat, tal com vaif sol·licitar conèixer via email, sense rebre resposta. Demana rebre aquesta informació per escrit, a la seva adreça postal. 3. El 15 d’abril de 2019 el Gerent de l’IMPD comunica a la persona reclamant la quantitat d’aliments donada el primer trimestre de 2019 al Banc dels Aliments de l’Eixample i als menjadors socials de Rauxa. 4. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2019 indica que l’IMPD no li ha facilitat l’import total donat al Banc dels aliments en concepte de la donació dels honoraris que li corresponien a la persona reclamant, ni se l’ha informat de la data exacta de la donació. 5. El 30 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’IMPD i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 22 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’IMPD, que indica que els honoraris meritats per la persona reclamant han estat donats al Banc dels Aliments (DISA Sagrada Família i DISA Sant Josep Oriol i Associació Rauxa) mitjançant quantitats determinades de diversos aliments provinents de l’hort ecològic gestionat pel mateix IMPD. També posa l’expedient a disposició de la persona reclamant, per si vol consultar-lo. 7. A requeriment de la GAIP, el 30 de maig de 2019 el Secretari delegat de l’IMPD afirma taxativament que l’anterior és tota la informació que es troba en poder de l’IMPD en relació amb la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada que té en el seu poder, en el marc d’aquest procediment. Tot i que sembla ser que la persona reclamant vol tenir una correspondència més específica entre la seva donació dinerària i la quantitat ingressada al Banc dels Aliments, aquesta pretensió no sembla ser possible, perquè l’IMPD hauria fet directament la donació en espècie, aprofitant la seva condició de productor d’aliments. En tot cas, l’Administració li ha facilitat la informació de què disposa i aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 266/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.