Acceso a información sobre costes y causas del deterioro de una vía pública y resultado de satisfacción extemporánea

Resolució de 14 de desembre de 2016, de finalització de la Reclamació 265/2016 per satisfacció extemporània Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Informació reclamada: Previsions de reparació d’un carrer i costos. Causes del seu mal estat. Responsabilitats contractuals. Responsabilitats polítiques. Devolució de l’import de la contribució especial. Indemnització per danys Resum: La persona reclamant formula en la sol·licitud d’accés diverses peticions d’actuació a l’Ajuntament que depassen l’àmbit del dret d’accés, en la mesura en què no tenen per objecte accedir a informació pública sinó promoure que l’Ajuntament actuï d’una manera determinada, i que per tant no poden ser objecte de reclamació i empara davant d’aquesta Comissió, que centrarà la Resolució en relació exclusivament amb la sol·licitud d’allò que efectivament és informació pública. El dret d’accés no empara l’impuls d’elaboració ex novo d’un estudi tècnic de les causes del deteriorament del carrer per satisfer el dret d’accés. El lliurament de la informació reclamada durant la tramitació de la reclamació la deixa sense objecte, per la qual cosa és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Ajuntament. Obres. Objecte de la reclamació. Satisfacció extemporània. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 4 d’octubre 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 265/2016. La Reclamació s’interposa contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la sol·licitud d’accés a informació pública indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta que no vol seguir el procediment de mediació en la tramitació de la Reclamació. 2. El 5 d’abril de 2016, la persona reclamant va registrar un escrit adreçat a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En aquesta, després d’exposar i documentar fotogràficament el mal estat d’un carrer que comporta problemes de drenatge quan plou, i les conseqüències que això produeix, la persona demana: a) “Que es repari el carrer per eliminar les molèsties exposades. b) Com a veí, se m’informi per quin motiu el carrer està en aquest estat i quins són els costos de l’arranjament”. 3. El 15 de juliol, l’Ajuntament respon informant de les causes que considera probables per al mal estat del carrer, i l’informa que no té previst iniciar obres de reparació fins que obtingui finançament d’altres institucions. L’escrit, que no revesteix la naturalesa d’una Resolució, no informa, al peu, dels recursos vàlids per oposar-s’hi. 4. El 30 d’agost, la persona reclamant adreça un nou escrit a l’Ajuntament en el qual, després d’exposar discrepàncies amb les causes que apunta com a probables causants del mal drenatge del carrer en l’escrit anteriorment citat, sol·licita: a) que se li respongui de manera concreta el seu escrit de 5 d’abril (considera que la resposta donada el 15 de juliol és difusa, abstracta i ambigua) b) l’exigència dels costos de reparació del carrer al contractista c) la depuració de responsabilitats polítiques d) la devolució de l’import que la persona reclamant hauria abonat en concepte de contribucions especials e) la indemnització pels danys que l’estat del carrer ha provocat a la seva propietat per valor de 3.300€. 5. El 20 d’octubre, la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta Reclamació, i li demana que, en relació exclusivament amb aquella part de les peticions de la persona reclamant que tenen per objecte informació pública (causes del mal estat del carrer i costos de l’arranjament) emeti un informe que reculli el seu posicionament i li remeti l’expedient complet de la sol·licitud d’accés dins del termini de deu dies. 6. El 4 de novembre té entrada a la GAIP l’informe emès per la secretaria general de l’Ajuntament, en què s’exposa que tot i considerar que la informació facilitada amb anterioritat a la reclamació donava compliment a la petició en la mesura en què l’Ajuntament no disposava de cap estudi tècnic de les causes, ha elaborat arran de la reclamació un nou informe tècnic que analitza l’impacte de trànsit rodat des de la seva reurbanització en l’estat de paviment del carrer, signat per un tècnic responsable de mobilitat de l’Ajuntament, que conclou que aquell carrer constitueix la via més ampla d’accés i, per tant, la utilització de carrers alternatius seria una pitjor alternativa en termes d’accessibilitat i seguretat, i que el trànsit actual, inferior a 5.000 vehicles/da, és adequat per a un carrer residencial; Igualment, annexa un informe tècnic del cap de serveis viaris i manteniment, que identifica i quantifica en 16.448€ l’import de les actuacions que es preveu fer en el mes de maig de 2017 per a la reparació del carrer. 7. El 15 de novembre de 2016, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament esmentat a l’antecedent anterior i li demana si aquesta informació facilitada per l’Administració satisfà la seva pretensió o si, contràriament, vol continuar amb el procediment de reclamació, cas en què caldrà que precisi concretament la informació no satisfeta en relació amb la qual es continua el procediment i que constitueix l’objecte de la reclamació sobre la que la GAIP s’haurà de pronunciar. 8. El 16 de novembre, la persona reclamant respon el requeriment de la GAIP manifestant que la informació que li ha estat traslladada arran del procediment no satisfà la seva pretensió, ja que considera que no ha obtingut resposta a les següents de les seves peticions: “de la instància del 5 d’abril, quin és el motiu pel deteriorament del carrer, i de la instància del 30 d’agost, els punts 2, 3, 4 i 5”. Això es correspon amb la informació detallada en els antecedents 2.b) i 4.b), 4.c), 4.d) i 4.e). En relació amb la primera (antecedent 2.b), manté la reclamació, tot i haver estat resposta per l’Ajuntament, per considerar insatisfactòria l’explicació donada (que atribuiria al trànsit continuat de l’autobús l’enfonsament en forma de roderes del carrer) i insisteix a demanar que se li informi si els desperfectes poden ser causats per deficiències en la construcció, o en el disseny, o per l’ús inadequat. D’acord amb això, considera necessari continuar amb el procediment de reclamació fins al pronunciament de la GAIP sobre el dret d’accés que es reclamava en els antecedents 2.b) i 4.b) 4.c), 4.d) i 4.e). Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant, està obligada a facilitar l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb els articles 72 i següents LTAIPBG, la GAIP és competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació pública. Pel que fa a la seva admissibilitat a tràmit, cal tenir en compte el següent: la reclamació es fonamenta en dues sol·licituds d’informació que, si bé fan referència al mateix tema (mal estat de pavimentació d’un carrer), contenen algunes peticions diferents, de manera que la segona (antecedent 4) resultaria una ampliació de la primera (antecedent 2). Tenint en compte que ambdues mantenen vigent el termini de reclamació (la primera, en no haver indicat, l’Ajuntament, les vies de recurs en la comunicació de la resposta, i la segona, en no haver estat resposta) i atès que en la darrera sol·licitud es reprodueix la voluntat que li sigui resposta la primera (antecedent 4.a), s’admet a tràmit la Reclamació, amb l’advertiment que el seu objecte s’haurà de limitar a l’accés a informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG, tal i com es justifica en el FJ2. 2. Sobre l’objecte de la reclamació Segons es desprèn dels antecedents 2 i 4, la persona reclamant formula diverses peticions d’actuació a l’Ajuntament, moltes de les quals depassen l’àmbit del dret d’accés. Aquest seria el cas de les peticions de reparació del carrer (antecedent 2.a), que s’exigeixi al contractista que assumeixi les despeses de reparació (antecedent 4.b), que es depurin responsabilitats polítiques (antecedent 4.c), que se li retorni l’import abonat en concepte de contribució especial (4.d), o de pagament d’una indemnització per danys a la seva propietat (antecedent 4.e). Totes aquestes pretensions, en la mesura que no tenen per objecte accedir a informació pública sinó promoure que l’Ajuntament actuï d’una determinada manera, no poden ser objecte de reclamació i empara davant d’aquesta Comissió, que centrarà la Resolució en relació exclusivament amb la sol·licitud d’allò que, prima facie, efectivament és informació pública, a condició que sigui informació de què disposi l’Ajuntament amb caràcter previ a la petició: les actuacions i costos d’arranjament del carrer, i els motius del deteriorament del carrer (antecedent 2.b i 4.a). 3. Sobre la pèrdua d’objecte de la reclamació per satisfacció extemporània Sobre la base del que ha quedat determinat en el FJ2, que constitueix l’objecte de la Reclamació, limitat a aquelles pretensions d’accés a informació pública, cal dir que l’Ajuntament ha lliurat durant la tramitació de la reclamació la informació que detalla les actuacions de reparació, el cost de cadascuna i la previsió temporal d’execució de les actuacions; aquesta informació, doncs, ha estat satisfeta extemporàniament. En relació amb els motius de deteriorament del carrer, i segons consta a l’antecedent 9, la persona reclamant considera insuficient la informació facilitada per l’Ajuntament. Caldrà, doncs, avaluar-ho. L’Ajuntament indica en el seu escrit de 15 de juliol que: “Aquest tram ha patit l’enfonsament en forma de roderes que creiem que han estat deguts al trànsit continuat per aquest recorregut de l’autobús urbà, que des del ’inici va estar circulant per aquest tram”, i continua dient que, a la vista que és l’únic punt del carrer on es troba aquesta deficiència: “ens trobem amb una anomalia de concepció inicial del tipus de paviment pel pas de l’autobús, o una mala execució de l‘obra per part de l’empresa constructora que s’hauria d’analitzar...”. D’aquest text es desprèn que l’Ajuntament no té feta l’anàlisi tècnica de les causes de deteriorament del carrer. Està clar que si l’Ajuntament disposés d’un estudi tècnic de les causes del deteriorament de la pavimentació del carrer i del mal drenatge que s’hi origina en conseqüència, aquesta seria informació pública, a la qual la persona reclamant podria accedir, però és igualment cert que el dret d’accés que aquesta Comissió empara no comprèn l’impuls d’elaboració ex novo d’un estudi tècnic de les causes del deteriorament del carrer per satisfer el dret d’accés. I, tanmateix, cal destacar que l’Ajuntament, malgrat no ser-hi obligat, ha elaborat, arran de la petició de la persona reclamant, un estudi tècnic que analitza i avalua l’impacte del trànsit rodat en aquell tram del carrer, el qual li ha lliurat durant la tramitació de la reclamació. D’acord amb això, malgrat que la persona reclamant insisteix a demanar que l’Ajuntament especifiqui si els desperfectes obeeixen a deficiències en la construcció, en el disseny o per l’ús inadequat i posa en qüestió que l’autobús en pugui ser la causa, considerem que l’Ajuntament ha complert amb les obligacions derivades de l’LTAIPBG en proveir-li la informació de què disposa no essent-li exigible que elabori els estudis que demana la persona reclamant per satisfer la seva petició d’accés. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de desembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització de la Reclamació 265/2016 per satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació que es troba en el seu orígen. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 14 de desembre de de 2016 Elisabet Samarra Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.