Solicitud de información sobre condiciones y precios de equinoterapias en el Centro Municipal de Hípica la Fuixarda y resultado por pérdida de objeto

Resolució 373/2019, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 264/2019 Administració reclamada: Institut Barcelona Esports. Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Condicions per fer equinoteràpia a nivell individual. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes municipals. Esports. Persones amb discapacitat. Teràpies. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 264/2019, presentada contra l’Institut Barcelona Esport (IBE) de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de març de 2019 la persona reclamant demana a l’IBE informació relativa al detall de les condicions per fer equinoteràpia a nivell individual al Centre Municipal d’Hípica la Fuixarda; demana concretament informació sobre 1. Detall de les condicions per fer equinoteràpia a nivell individual. 2. Preu de la sessió per a les persones individuals. 3. Preu general per a les persones sanes. 4. Algun tipus d’existència de bons de descompte o tarifa social per a persones discapacitades amb rendes baixes. Durada de la sessió. 5. Nombre de persones amb discapacitat no intel·lectual que n’hi practiquen. Demana rebre la resposta per escrit a la seva adreça postal. 3. La resposta municipal de 10 d’abril de 2019 (rebuda el 26 d’abril de 2019 per la persona reclamant) informa sobre les condicions generals que han de complir les persones que practiquen l’equinoteràpia, assenyala que és una activitat exclusiva per a les persones amb discapacitat, indica que el preu de la sessió individual (mitja hora) és de 30 € i de 25 € per a les entitats i que actualment hi hauria 7 persones usuàries amb discapacitat no intel·lectual a nivell particular, si bé l’IBE desconeix el tipus de discapacitat de les persones usuàries de les entitats. 4. La Reclamació presentada el 30 d’abril de 2019 indica que la resposta municipal ha estat extemporània i parcial, ja que no especifica el preu general per a les persones sanes de qualsevol activitat eqüestre d’aquest centre ni l’existència de bons de descompte o tarifa social per a persones discapacitades amb rendes baixes, ni durada de la sessió. També posa de manifest la manca d’identificació de la persona responsable de la resposta donada per l’IBE. 5. El 30 d’abril 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’IBE i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 10 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’IBE. Explica les dificultats de notificació de la resposta municipal a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. Respon en els termes següents els punts que la Reclamació indica que no haurien estat contestats per l’Ajuntament: - Preu general per a les persones sanes de qualsevol activitat eqüestre d’aquest centre: la sol·licitud del preu per a les persones sanes per a qualsevol activitat eqüestre excediria els termes de la sol·licitud, ja que no s’hi demanava. Quan al preu general de l’activitat d’equinoteràpia per a les persones sanes, indica que ja es va contestar el seu dia (antecedent 3) que és una activitat exclusiva per a persones amb discapacitat. - Existència de bons de descompte o tarifa social per a persones discapacitades amb rendes baixes. Tot i que considera que s’hauria donat resposta a aquesta qüestió, especifica que no es contemplen factors de renda en el preu. - Durada de la sessió: la resposta ja s’hauria donat (antecedent 3), indicant que és de mitja hora. En conseqüència, demana l’arxivament de l’expedient, perquè considera que l’Ajuntament ha facilitat tota la informació sol·licitada. 7. El 10 de maig de 2019 la GAIP trasllada la resposta municipal indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, tot informant-la que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud d’informació i es procedirà a finalitzar la Reclamació. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 264/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.