Un delegado del personal solicitó al Ayuntamiento de Matadepera el registro horario de un agente de policía local para verificar la superación del límite de horas de trabajo. La GAIP desestima la reclamación porque facilitar dicha información supondría divulgar datos personales relativos a una posible comisión de infracciones administrativas.
Puntos clave de la argumentación
1
El registro de control horario de un agente de policía municipal se considera información pública, pero su acceso está sujeto a los límites de protección de datos personales.
2
La identificación del agente mediante su TIP, sumada al registro horario, permite identificar al sujeto en su entorno profesional y revelar un eventual incumplimiento del horario máximo de trabajo.
3
El incumplimiento del régimen de horario de trabajo está tipificado como infracción grave o leve según los artículos 116 y 117 del Decret legislatiu 1/1997 de la función pública en Cataluña.
4
El artículo 23 de la LTAIPBG califica como datos personales especialmente protegidos aquellos relativos a la comisión de infracciones penales o administrativas, prohibiendo su divulgación sin consentimiento expreso.
Texto completo
Resolució 613/2021, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 263/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Matadepera
Informació reclamada: Registre horari d’entrada i sortida d’un agent determinat.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: L’únic límit que, pel que sembla, concorre a la informació sol·licitada és el de la
protecció de dades personals, perquè encara que l’agent afectat sigui identificat únicament pel
seu TIP, en el seu entorn professional aquest número l’identifica i, si a aquesta dada s’hi
afegeix el seu registre horari dels dos dies sol·licitats, aquest fet comportaria divulgar una dada
personal seva relativa a un eventual incompliment de l’horari màxim de treball. Aquest
incompliment podria ser qualificat, fins i tot, com una infracció disciplinària, perquè els articles
116 i 117 del Decret legislatiu 1/1997, que aprova el text únic de preceptes legals en matèria de
funció pública vigents a Catalunya, tipifiquen com a infracció greu o lleu, segons els casos,
l’incompliment del règim d’horari de treball. Per tant, el fet de facilitar a la persona reclamant la
informació sol·licitada por comportar divulgar una dada relativa a una eventual comissió
d’infraccions per part de l’agent xxx afectat, la qual cosa està expressament prohibida per
l’article 23 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntaments. Delegat sindical. Horaris. Jornada de treball. Reclamació contra
silenci. . Manca de col·laboració amb l’Administració. Infraccions. Dades personals
especialment protegides.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 263/2021, presentada per un
delegat del personal contra l’Ajuntament de Matadepera, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de febrer de 2020 la persona reclamant posa de manifest que hauria rebut una queixa
sobre un cas de superació del límit d’hores de treball per part de l’agent xxx de la Policia
local, fa consideracions sobre el perill que això pot suposar en ordre a poder exercir les
seves funcions en les condicions idònies i demana a l’Ajuntament de Matadepera que no
es torni a produir i el registre d’entrada i sortida del 4 i del 5 de gener de l’agent xxx.
3. La Reclamació presentada el 24 de març de 2021 indica que l’Ajuntament no hauria
contestat la sol·licitud anterior i demana la informació sol·licitada.
4. El 25 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 26 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Matadepera i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment.
6. El 21 de juny de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant queixant-se de
què encara no ha rebut cap resposta de l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és el registre d’entrada i sortida del 4 i del 5 de gener de 2020 de
l’agent xxx, i la finalitat de la sol·licitud és comprovar si l’agent en qüestió ha superat el límit
legal d’hores de treball, atès el perill que això pot suposar en ordre a poder exercir les seves
funcions en les condicions idònies. El registre de control horari d’un agent de la policia
municipal és, sens dubte, informació pública, de manera que en aplicació dels articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin
determinar-ne la denegació.
L’únic límit que, pel que sembla, concorre a la informació sol·licitada és el de la protecció de
dades personals, perquè encara que l’agent afectat sigui identificat únicament pel seu TIP, en
el seu entorn professional aquest número l’identifica i, si a aquesta dada s’hi afegeix el seu
registre horari dels dos dies sol·licitats, aquest fet comportaria divulgar una dada personal seva
relativa a un eventual incompliment de l’horari màxim de treball. Aquest incompliment podria
ser qualificat, fins i tot, com una infracció disciplinària, perquè els articles 116 i 117 del Decret
legislatiu 1/1997, que aprova el text únic de preceptes legals en matèria de funció pública
vigents a Catalunya, tipifiquen com a infracció greu o lleu, segons els casos, l’incompliment del
règim d’horari de treball. Per tant, el fet de facilitar a la persona reclamant la informació
sol·licitada por comportar divulgar una dada relativa a una eventual comissió d’infraccions per
part de l’agent xxx afectat.
Ateses les anteriors consideracions i que l’article 23 LTAIPBG qualifica de dades personals
especialment protegides les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives, llevat
que l’afectat hi consenti expressament, cosa que no consta, i que aquest mateix precepte
prohibeix divulgar aquesta mena de dades especialment protegides, és procedent desestimar
la Reclamació i denegar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en aquest
procediment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 263/2021, perquè la
informació sol·licitada infringeix la normativa de protecció de dades personals especialment
protegides i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.