Solicitud de registro horario de un agente de policía local y denegación por protección de datos personales

Resolució 613/2021, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 263/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Matadepera Informació reclamada: Registre horari d’entrada i sortida d’un agent determinat. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: L’únic límit que, pel que sembla, concorre a la informació sol·licitada és el de la protecció de dades personals, perquè encara que l’agent afectat sigui identificat únicament pel seu TIP, en el seu entorn professional aquest número l’identifica i, si a aquesta dada s’hi afegeix el seu registre horari dels dos dies sol·licitats, aquest fet comportaria divulgar una dada personal seva relativa a un eventual incompliment de l’horari màxim de treball. Aquest incompliment podria ser qualificat, fins i tot, com una infracció disciplinària, perquè els articles 116 i 117 del Decret legislatiu 1/1997, que aprova el text únic de preceptes legals en matèria de funció pública vigents a Catalunya, tipifiquen com a infracció greu o lleu, segons els casos, l’incompliment del règim d’horari de treball. Per tant, el fet de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada por comportar divulgar una dada relativa a una eventual comissió d’infraccions per part de l’agent xxx afectat, la qual cosa està expressament prohibida per l’article 23 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntaments. Delegat sindical. Horaris. Jornada de treball. Reclamació contra silenci. . Manca de col·laboració amb l’Administració. Infraccions. Dades personals especialment protegides. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 263/2021, presentada per un delegat del personal contra l’Ajuntament de Matadepera, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de febrer de 2020 la persona reclamant posa de manifest que hauria rebut una queixa sobre un cas de superació del límit d’hores de treball per part de l’agent xxx de la Policia local, fa consideracions sobre el perill que això pot suposar en ordre a poder exercir les seves funcions en les condicions idònies i demana a l’Ajuntament de Matadepera que no es torni a produir i el registre d’entrada i sortida del 4 i del 5 de gener de l’agent xxx. 3. La Reclamació presentada el 24 de març de 2021 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior i demana la informació sol·licitada. 4. El 25 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 26 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Matadepera i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment. 6. El 21 de juny de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant queixant-se de què encara no ha rebut cap resposta de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és el registre d’entrada i sortida del 4 i del 5 de gener de 2020 de l’agent xxx, i la finalitat de la sol·licitud és comprovar si l’agent en qüestió ha superat el límit legal d’hores de treball, atès el perill que això pot suposar en ordre a poder exercir les seves funcions en les condicions idònies. El registre de control horari d’un agent de la policia municipal és, sens dubte, informació pública, de manera que en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. L’únic límit que, pel que sembla, concorre a la informació sol·licitada és el de la protecció de dades personals, perquè encara que l’agent afectat sigui identificat únicament pel seu TIP, en el seu entorn professional aquest número l’identifica i, si a aquesta dada s’hi afegeix el seu registre horari dels dos dies sol·licitats, aquest fet comportaria divulgar una dada personal seva relativa a un eventual incompliment de l’horari màxim de treball. Aquest incompliment podria ser qualificat, fins i tot, com una infracció disciplinària, perquè els articles 116 i 117 del Decret legislatiu 1/1997, que aprova el text únic de preceptes legals en matèria de funció pública vigents a Catalunya, tipifiquen com a infracció greu o lleu, segons els casos, l’incompliment del règim d’horari de treball. Per tant, el fet de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada por comportar divulgar una dada relativa a una eventual comissió d’infraccions per part de l’agent xxx afectat. Ateses les anteriors consideracions i que l’article 23 LTAIPBG qualifica de dades personals especialment protegides les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives, llevat que l’afectat hi consenti expressament, cosa que no consta, i que aquest mateix precepte prohibeix divulgar aquesta mena de dades especialment protegides, és procedent desestimar la Reclamació i denegar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en aquest procediment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 263/2021, perquè la informació sol·licitada infringeix la normativa de protecció de dades personals especialment protegides i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.