Solicitud de información sobre las actuaciones de restauración del castillo de Hostalric y estimación del acceso por la GAIP

Resolució 603/2023, de 13 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 262/2023 Administració reclamada: Ajuntament d’Hostalric Informació reclamada: Informació relacionada amb les actuacions de restauració al castell d’Hostalric. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. Si bé l’administració reclamada ha posat a disposició de la persona reclamant part de la informació sol·licitada, aquesta no ha quedat satisfeta en la totalitat. No ha estat possible arribar a un acord durant el procés de mediació. Per això, aquesta Comissió procedeix a estimar l’accés ja que és informació pública i, a falta de concreció, no s’aprecien per part d’aquesta Comissió límits aplicables per a restringir l’abast del dret d’accés a la informació sol·licitada més enllà de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública. En el cas que hi pugui haver dades que puguin afectar a persones físiques d’acord amb el que estableixen els articles 23 i 24 LTAIPBG, és responsabilitat de l’administració reclamada aplicar allò disposat a l’article 24 de la LTAIPBG, abans de lliurar la informació pública sol·licitada, d’acord amb l’article 25 de la LTAIPBG. Donat que l’abast cronològic de la informació pública sol·licitada és ampli part d’aquesta informació s’ha generat en suport paper i altra en suport electrònic, per tant l’Ajuntament d’Hostalric haurà de posar a disposició de la persona reclamant de la forma que consideri més adient la informació pública que afecta a expedients generats en suport paper donat que la persona reclamada no especifica el format (còpia) i pel que fa a la generada en suport electrònic, haurà de fer- ho d’acord amb els requeriments establerts per l’ENI i les NTI. Així, i d’acord amb el que estableix l’article 37 “l’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic” i pel cas “d’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació”. Pel que fa a la possibilitat d’accés al sistema d’informació de la comptabilitat municipal, entenent que és una eina de gestió interna no correspon a aquesta Comissió pronunciar-s’hi. Ara bé, aquesta discrecionalitat no és substitutòria del dret d’accés a la informació pública reclamada. Paraules clau: Ajuntaments. Contractes. Subvencions rebudes. Memòries. Projectes de rehabilitació. Factures. Actes de la Junta de Govern Local. Sentències judicials. Requeriments. Patrimoni. Informes de secretaris. Protecció de dades. Esquema Nacional d’Interoperabilitat. Normes tècniques d’interoperabilitat. Mediació. Estimació. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Mediador: Josep Ramon Barberà Gomis Antecedents El 7 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 262/2023 contra l’Ajuntament d’Hostalric, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 16 de desembre de 2022, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament d’Hostalric un llistat de 18 punts d’informació relacionada amb les actuacions de restauració del castell d’Hostalric, que van des de l’any 2009 a l’actualitat. El 17 de gener de 2023 la persona reclamant presenta una segona instància a l’Ajuntament d’Hostalric reclamant l’accés a la informació pública sol·licitada que en aplicació de l’article 35 LTAIPBG ha quedat estimada “a fi de justificar que no s’ha de retornar l’import de 318.779,34€ reclamat pel Ministeri d’Hisenda” i “preservar el meu bon nom i de la tasca feta com a secretari interventor del municipi vull consultar aquesta documentació”. El 15 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 16 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Hostalric i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 3 de maig de 2023 la persona reclamant presenta unes al·legacions en les que posa de manifest que l’Ajuntament d’Hostalric li ha permès consultar “consultar parts dels expedients que havia demanat en el meu escrit de 16 de desembre de 2.022” però que la informació facilitada no satisfà la seva sol·licitud d’accés i en data 16 d’abril va reiterar la petició. L’alcaldia, el 24 d’abril de 2023 l’informa que “degut a la complexitat de l’obtenció de la informació requerida i per tal de no entorpir les tasques de diversos serveis municipals implicats i garantir l’atenció adequada a la resta de ciutadans, un cop s’hagi processat la informació sol·licitada procedirem a proposar-me una data per la seva consulta”. Malgrat haver reiterat durant quatre mesos la petició, no ha estat possible accedir a bona part de la informació. El 31 de maig de 2023 la GAIP convoca la primera sessió de mediació per al dia 6 de juny de 2023 a través de mitjans electrònics. El dia 5 de juny de 2023, la persona reclamant presenta al·legacions en el sentit de reclamar l’accés a la informació pública sol·licitada. El dia 6 de juny de 2023 es celebra la sessió de mediació amb la participació de la persona reclamant, la Secretària-interventora en representació de l’Ajuntament d’Hostalric, el mediador indicat en l’encapçalament i un tècnic superior de la GAIP en funcions de secretari. Finalitzada la sessió de mediació, i davant la inviabilitat de l’assoliment d’acord de mediació, el secretari estén una acta succinta del desenvolupament de la sessió de mediació que, a data de l’emissió d’aquest certificat, no ha estat subscrita per l’Ajuntament d’Hostalric. El 6 de juliol de 2023, el vocal de la GAIP i mediador de la Reclamació 262/2023 signa el certificat que es comunica a les parts i s’incorpora a l’expedient als efectes de deixar constància del desenvolupament de la sessió de mediació i la seva finalització sense l’assoliment d’un acord entre les parts. En conseqüència, i d’acord amb l’article 37.5 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Reclamació 262/2023 es resoldrà mitjançant resolució del Ple de la GAIP, en aplicació del que preveu l’article 42.6 de la Llei 19/2014, del 29 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 34.1 bis RGAIP disposa que quan l’accés reclamat afecti a terceres persones, hagin estat prèviament part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè puguin al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o interessos, i que per a aquesta finalitat, les administracions han de col·laborar amb la Comissió en la identificació dels tercers i en el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. Els articles 34.2 RGAIP i 47.2 RGAIP estableixen que si terceres persones afectades han formalitzat la seva oposició durant la tramitació del procediment de sol·licitud o de reclamació, respectivament, i, tanmateix, es resol estimant l’accés, el lliurament de la informació s’ha de demorar fins que s’hagi exhaurit el termini de què disposen per a interposar recurs contenciós administratiu contra aquella resolució estimatòria sense que s'hagi formalitzat o, si s’ha presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o si s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de la resolució. 2. Sobre el dret d’accés a la informació i límits a l’accés La informació pública sol·licitada i reclamada està relacionada amb les actuacions de restauració al castell d’Hostalric. Es tracta, sens dubte, d’informació pública, d’acord amb l’article 2 LTAIPBG que defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Es tracta d’informació que forma part de diferents expedients administratius i que afecta a diversos serveis municipals. La persona reclamant posa de manifest que se li ha permès l’accés a part de la informació sol·licitada, sense especificar a quina. Abans d’entrar a analitzar en detall la Reclamació, és important destacar que l’article 8 LTAIPBG detalla la informació que està subjecta al règim de transparència per publicitat activa. En l’apartat b) fa referència a la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial, l’apartat c) es refereix a les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial, f) als contractes, h) informes i els estudis i i) als plans, programes i les memòries generals. Sense voluntat d’aprofundir en aquests ítems de publicitat activa, és obvi que una gran part de la informació sol·licitada i reclamada està afectada a aquest règim de transparència activa. Al no disposar amb exactitud de la informació pública que sí que ha estat lliurada en el procés de la sol·licitud i de les dates que afecten a aquesta informació, només a mode informatiu, indicar que d’acord amb l’article 10 LTAIPBG que afecta a la transparència de les decisions i actuacions de rellevància jurídica inclou en l’apart h) les resolucions administratives i judicials que puguin tenir rellevància pública i en l’article 13.1.d) s’inclou “els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys”. La publicitat activa implica la difusió de la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva i que aquesta sigui actualitzada, objectiva, comprensible, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. Entrant ja a valorar la Reclamació, cal remarcar que part de la informació pública reclamada ha estat tramitada i generada en suport paper, concretament l’anterior a l’1/10/2016 i d’altra en suport electrònic d’acord amb els requeriments de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). També és interessant fer avinent que durant el procés de mediació es va fer palès, com no pot ser d’una altra manera, de l’existència d’un sistema d’informació de la comptabilitat municipal que la persona reclamant coneix en tant que antic secretari-interventor. Pel que fa als expedients iniciats a partir de l’entrada en vigor de la LPACAP hem d’entendre que són expedients electrònics. D’acord amb l’article 70.1 LPACAP aquest es defineix com “el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la” i en el punt 2 estableix que el format dels expedient ha de ser “electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada”. Per tant, els expedients electrònics es configuren a partir de documents electrònics i les actuacions dels ens públics queden acreditades, amb plena validesa legal, en aquests documents electrònics (articles 26 i 34). En quant a la remissió de l’expedient, pren especial rellevància el format electrònic dels documents que conté. L’article 70.3 de la LPACAP estableix que aquesta remissió s’ha de fer d’acord amb el que disposen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les respectives Normes tècniques. Així doncs, cal tenir en compte el que disposa el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), i la Resolució de 19 de juliol de 2011, de la Secretaria d'Estat per a la Funció Pública, per la qual s’aprova la Norma Tècnica d'Interoperabilitat d'expedient electrònic (NTI), que té per objecte establir l'estructura i el format de l'expedient electrònic, així com les especificacions dels serveis de remissió i posada a disposició. Aquesta normativa és especialment rellevant en el moment de remetre l’expedient electrònic. El referit RD 4/2010, ja en el preàmbul, referencia que la finalitat d’aquest esquema és la creació de les condicions necessàries per a garantir l’adequat nivell d’interoperabilitat tècnica, semàntica i organitzativa dels sistemes i aplicacions utilitzades per les Administracions Públiques, que permetin l’exercici de drets i el compliment dels deures a través de l’accés electrònic als serveis púbics, tothora en benefici de l’eficàcia i l’eficiència. Concretament, en l’article 21.g s’estableix que les AAPP adoptaran les mesures organitzatives i tècniques necessàries amb la finalitat de garantir la interoperabilitat en relació a la recuperació i conservació dels documents electrònics durant el seu cicle de vida i concretament s’ha de garantir “el acceso completo e inmediato a los documentos a través de métodos de consulta en línea que permitan la visualización de los documentos con todo el detalle de su contenido, la recuperación exhaustiva y pertinente de los documentos, la copia o descarga en línea en los formatos originales y la impresión a papel de aquellos documentos que sean necesarios. El sistema permitirá la consulta durante todo el período de conservación al menos de la firma electrónica, incluido, en su caso, el sello de tiempo, y de los metadatos asociados al documento”. Pel que fa a l’accés al sistema d’informació comptable de l’Ajuntament d’Hostalric proposat per la persona reclamant durant el procés de mediació, al tractar-se d’una eina de gestió aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte a aquesta qüestió; és a l’Ajuntament pel fet de disposar de la facultat d’organització, qui li correspon decidir si permet o no l’accés al sistema d’informació comptable. Ara bé, aquesta qüestió, no condiciona ni és substitutòria del dret d’accés a la informació pública reclamada. Quant als límits que poden afectar la informació sol·licitada en aquest supòsit, la Comissió no n’aprecia cap que hagués pogut ser aplicable per a restringir l’abast del dret d’accés a la informació sol·licitada més enllà de dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública. En el cas que hi pugui haver dades que puguin afectar a persones físiques d’acord amb el que estableixen els articles 23 i 24 LTAIPBG, és responsabilitat de l’administració reclamada aplicar allò disposat a l’article 24 de la LTAIPBG, abans de lliurar la informació pública sol·licitada, d’acord amb l’article 25 de la LTAIPBG. Així doncs, per tot el que s’ha referit s’estima el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada pendent de satisfer tenint en compte que afecta a informació generada en suport paper i en suport digital i per tant l’Ajuntament d’Hostalric haurà de posar a disposició de la persona reclamant de la forma que ho consideri més adient la informació pública que afecta a expedients generats en suport paper donat que la persona reclamada no especifica el format (còpia) i pel que fa a la generada en suport electrònic, ho haurà de fer d’acord amb els requeriments establerts per l’ENI i les NTI. D’acord amb el que estableix l’article 37 “l’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic” i pel cas “d’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació”. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedor/a de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual ell/ella n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part de diferents expedients administratius i registres comptables, perfectament classificats que permeti la seva recuperació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de juliol 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 262/2023 i declarar el dret d’accés a la informació pública que no ha estat satisfeta amb les consideracions i criteris referits en el fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Hostalric que lliuri a la persona reclamant la informació pública sol·licitada i no satisfeta dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a Ajuntament d’Hostalric informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar al reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 262/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.