La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Badalona datos estadísticos sobre protección animal. Tras una respuesta inadecuada y falta de comprensión de la solicitud por parte del municipio, la GAIP estima la reclamación al considerar que la información es puramente estadística y no afecta a ningún límite legal.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud consiste en datos puramente estadísticos (número de animales recogidos, expedientes, etc.), por lo que no afecta a ningún límite legal.
2
El Ayuntamiento no facilitó la información solicitada, sino que remitió una relación de informes y actas que no correspondía a lo pedido.
3
Al no solicitarse expedientes concretos ni datos personales de propietarios, no concurren límites al derecho de acceso a la información pública.
4
La GAIP determina que el Departamento de transparencia del Ayuntamiento no comprendió la naturaleza de la solicitud, derivando la tarea a la Guardia Urbana de forma errónea.
Texto completo
Resolució 331/2019, de 6 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 262/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Badalona
Informació reclamada: Sobre la gestió entorn a la protecció animal al municipi.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Al demanar-se informació purament estadística, és evident que no afecta cap mena de límit
legal, ja que no demana informació de cap expedient sancionador, ni de les persones que puguin haver
abandonat els seus animals. Es demana, doncs, una informació pública en la que no hi concorren límits
i a la que, per tant, de conformitat amb el previst pels articles 18 i 20.2 LTAIPBG, transcrits al fonament
jurídic anterior, l’entitat reclamant té dret a accedir. El Departament de transparència, accés a informació
i bon govern de l’Ajuntament de Badalona no ha entès quina informació demana l’entitat reclamant amb
la seva sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 i la regidora del ram dicta una resolució que mana a la
Guàrdia Urbana preparar una informació que no és la sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Protecció dels animals. Animals domèstic s Medi natural.
Informació estadística. Reclamació contra silenci.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 262/2019, presentada per la Fundació per
l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra l’Ajuntament de Badalona, en
relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de març de 2019 l’entitat reclamant demana la següent informació pública a l’Ajuntament de
Badalona:
2.1. Quants gossos, gats i fures s’han recollit abandonats a la ciutat de Badalona en els últims
quatre anys fins a data d’avui.
2.2. Quants d’aquests estaven identificats amb microxips i, d’aquests, quants no han estat recollits
en el termini de vint dies que contempla la llei pels seus propietaris després de ser notificats.
2.3. Quants expedients sancionadors per abandonament ha obert i resolt l’Ajuntament de Badalona
o ha traspassat al Departament de Medi Natural de la Generalitat per incoar expedient.
2.4. Quantes actes policials pel maltractament d’animals tant de Guàrdia Urbana, com d’altres
cossos policials han arribat a l’Ajuntament en els últims quatre anys fins a data d’avui.
2.5. D’aquestes diligències policials, quants expedients sancionadors s’han obert per part de
l’Ajuntament, quants s’han derivat al departament de Medi Natural de la Generalitat i quants
s’han remès a la Fiscalia.
2.6. Quants animals han estat comissats per la Guàrdia Urbana o altres cossos policials o per
l’Ajuntament en els últims quatre anys fins a data d’avui, quants han estat retornats als
propietaris i quants decrets de decomís definitiu s’han tramitat des de l’Ajuntament.
2.7. Quants expedients sancionadors s’han obert i resolt per cria il·legal des de l’Ajuntament de
Badalona.
3. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2019 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta a la
sol·licitud d’informació anterior.
4. El 25 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badalona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 30 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Badalona, que indica que el 17 de
maig de 2019 s’hauria tramès a la persona reclamant la resolució de la Regidora de recursos
interns, participació i habitatge sobre la seva sol·licitud i que el 29 de maig de 2019 se li hauria
tramès la informació sol·licitada relativa als anys 2016, 2017 i 2018 i que la corresponent al 2019
se li facilitaria properament. La resolució municipal sembla valorar la concurrència de possibles
límits en la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i resol “Instar a la Guàrdia
Urbana a facilitar la relació dels informes i actes obertes relacionades amb casos de maltractament
d’animals, abandonaments, decomís, cria il·legal, etcètera, en els darrers quatre anys, fent constar
les dades identificatives de l’acta o informe i un resum. Posteriorment, si la persona interessada
concreta els informes i actes del seu interès se li podran facilitar de manera anonimitzada”.
L’Ajuntament també facilita a la GAIP un escrit de l’Intendent Major de la Guàrdia Urbana de
Badalona, de 23 de maig de 2019, adreçat al departament municipal de transparència, que indica
que “atenent la vostra sol·licitud, en base a la presentada per ... FAADA, us efectuem un primer
enviament amb la relació total d’Actes i informes per intervenció amb animals que consten als
nostres arxius, confeccionats per la Guàrdia Urbana els anys 2016, 2017 i 2018 ...” (cal suposar
que aquesta és precisament la informació lliurada a la persona reclamant).
6. El 30 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot demanant-
li que indiqui si considera satisfeta la seva sol·licitud.
7. El 4 de juny de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que la informació facilitada per
l’Ajuntament no és la que ha sol·licitat, i reitera la seva sol·licitud d’informació pública, en els termes
indicats per l’antecedent 2.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixi n les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi
A la vista dels antecedents està clar que el Departament de transparència, accés a informació i bon
govern de l’Ajuntament de Badalona no ha entès quina informació demana l’entitat reclamant amb la
seva sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 i la Regidora del ram dicta una resolució que mana a la Guàrdia
Urbana de preparar una informació que no és la sol·licitada.
A la vista de la sol·licitud transcrita a l’antecedent 2, és evident que l’entitat reclamant demana dades
purament estadístiques: nombre d’animals recollits, nombre d’animals amb xip, nombre d’expedients
sancionadors, nombre d’actes policials, nombre d’expedients derivats a la Generalitat i a la Fiscalia,
nombre de comisos, nombre d’animals retornats als seus propietaris i nombre d’expedients
sancionadors per cria il·legal. En tots els casos únicament demana el nombre o quants. No demana
tenir accés als expedients, ni a les actes d’inspecció, ni als informes, que és el que sembla ser li ha
facilitat l’Ajuntament. Cal, per tant, cridar l’atenció als serveis municipals competents perquè observin
exactament quina és la informació demanada i no treballin en va.
Al demanar-se informació purament estadística, és evident que no afecta cap mena de límit legal, ja que
no demana informació de cap expedient sancionador, ni de les persones que puguin haver abandonat
els seus animals. Es demana, doncs, una informació pública en la que no hi concorren límits i a la que,
per tant, de conformitat amb el previst pels articles 18 i 20.2 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic
anterior, l’entitat reclamant té dret a accedir.
En conseqüència, és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada i instar
a l’Ajuntament de Badalona que li la faciliti dins d’un termini raonable.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de
juny de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 262/2019 i declarar el dret de la FAADA a la informació indicada a
l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Badalona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 262/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió pos arà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.