Solicitud de información estadística sobre la gestión de protección animal en el municipio de Badalona y resultado estimatorio

Resolució 331/2019, de 6 de juny Número d’expedient de la reclamació: 262/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Sobre la gestió entorn a la protecció animal al municipi. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Al demanar-se informació purament estadística, és evident que no afecta cap mena de límit legal, ja que no demana informació de cap expedient sancionador, ni de les persones que puguin haver abandonat els seus animals. Es demana, doncs, una informació pública en la que no hi concorren límits i a la que, per tant, de conformitat amb el previst pels articles 18 i 20.2 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic anterior, l’entitat reclamant té dret a accedir. El Departament de transparència, accés a informació i bon govern de l’Ajuntament de Badalona no ha entès quina informació demana l’entitat reclamant amb la seva sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 i la regidora del ram dicta una resolució que mana a la Guàrdia Urbana preparar una informació que no és la sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Protecció dels animals. Animals domèstic s Medi natural. Informació estadística. Reclamació contra silenci. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 262/2019, presentada per la Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra l’Ajuntament de Badalona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de març de 2019 l’entitat reclamant demana la següent informació pública a l’Ajuntament de Badalona: 2.1. Quants gossos, gats i fures s’han recollit abandonats a la ciutat de Badalona en els últims quatre anys fins a data d’avui. 2.2. Quants d’aquests estaven identificats amb microxips i, d’aquests, quants no han estat recollits en el termini de vint dies que contempla la llei pels seus propietaris després de ser notificats. 2.3. Quants expedients sancionadors per abandonament ha obert i resolt l’Ajuntament de Badalona o ha traspassat al Departament de Medi Natural de la Generalitat per incoar expedient. 2.4. Quantes actes policials pel maltractament d’animals tant de Guàrdia Urbana, com d’altres cossos policials han arribat a l’Ajuntament en els últims quatre anys fins a data d’avui. 2.5. D’aquestes diligències policials, quants expedients sancionadors s’han obert per part de l’Ajuntament, quants s’han derivat al departament de Medi Natural de la Generalitat i quants s’han remès a la Fiscalia. 2.6. Quants animals han estat comissats per la Guàrdia Urbana o altres cossos policials o per l’Ajuntament en els últims quatre anys fins a data d’avui, quants han estat retornats als propietaris i quants decrets de decomís definitiu s’han tramitat des de l’Ajuntament. 2.7. Quants expedients sancionadors s’han obert i resolt per cria il·legal des de l’Ajuntament de Badalona. 3. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2019 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta a la sol·licitud d’informació anterior. 4. El 25 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Badalona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 30 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Badalona, que indica que el 17 de maig de 2019 s’hauria tramès a la persona reclamant la resolució de la Regidora de recursos interns, participació i habitatge sobre la seva sol·licitud i que el 29 de maig de 2019 se li hauria tramès la informació sol·licitada relativa als anys 2016, 2017 i 2018 i que la corresponent al 2019 se li facilitaria properament. La resolució municipal sembla valorar la concurrència de possibles límits en la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació i resol “Instar a la Guàrdia Urbana a facilitar la relació dels informes i actes obertes relacionades amb casos de maltractament d’animals, abandonaments, decomís, cria il·legal, etcètera, en els darrers quatre anys, fent constar les dades identificatives de l’acta o informe i un resum. Posteriorment, si la persona interessada concreta els informes i actes del seu interès se li podran facilitar de manera anonimitzada”. L’Ajuntament també facilita a la GAIP un escrit de l’Intendent Major de la Guàrdia Urbana de Badalona, de 23 de maig de 2019, adreçat al departament municipal de transparència, que indica que “atenent la vostra sol·licitud, en base a la presentada per ... FAADA, us efectuem un primer enviament amb la relació total d’Actes i informes per intervenció amb animals que consten als nostres arxius, confeccionats per la Guàrdia Urbana els anys 2016, 2017 i 2018 ...” (cal suposar que aquesta és precisament la informació lliurada a la persona reclamant). 6. El 30 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot demanant- li que indiqui si considera satisfeta la seva sol·licitud. 7. El 4 de juny de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que la informació facilitada per l’Ajuntament no és la que ha sol·licitat, i reitera la seva sol·licitud d’informació pública, en els termes indicats per l’antecedent 2. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixi n les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi A la vista dels antecedents està clar que el Departament de transparència, accés a informació i bon govern de l’Ajuntament de Badalona no ha entès quina informació demana l’entitat reclamant amb la seva sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 i la Regidora del ram dicta una resolució que mana a la Guàrdia Urbana de preparar una informació que no és la sol·licitada. A la vista de la sol·licitud transcrita a l’antecedent 2, és evident que l’entitat reclamant demana dades purament estadístiques: nombre d’animals recollits, nombre d’animals amb xip, nombre d’expedients sancionadors, nombre d’actes policials, nombre d’expedients derivats a la Generalitat i a la Fiscalia, nombre de comisos, nombre d’animals retornats als seus propietaris i nombre d’expedients sancionadors per cria il·legal. En tots els casos únicament demana el nombre o quants. No demana tenir accés als expedients, ni a les actes d’inspecció, ni als informes, que és el que sembla ser li ha facilitat l’Ajuntament. Cal, per tant, cridar l’atenció als serveis municipals competents perquè observin exactament quina és la informació demanada i no treballin en va. Al demanar-se informació purament estadística, és evident que no afecta cap mena de límit legal, ja que no demana informació de cap expedient sancionador, ni de les persones que puguin haver abandonat els seus animals. Es demana, doncs, una informació pública en la que no hi concorren límits i a la que, per tant, de conformitat amb el previst pels articles 18 i 20.2 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic anterior, l’entitat reclamant té dret a accedir. En conseqüència, és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada i instar a l’Ajuntament de Badalona que li la faciliti dins d’un termini raonable. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 262/2019 i declarar el dret de la FAADA a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Badalona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 262/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió pos arà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.