Solicitud de información sobre la adjudicación de un concurso de ideas en el Institut Català del Sòl y resultado por pérdida de objeto

Resolució 359/2019, de 14 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 261/2019 Administració reclamada: Institut Català del Sòl Informació reclamada: Documentació relativa a l’adjudicació del premi del concurs d’idees convocat per l’entitat en l’àmbit de la IV Marató. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la què deriva la Reclamació i ha facilitat al sindicat la informació sol·licitada durant la tramitació de la reclamació. L’Administració ha donat igualment resposta a les al·legacions del sindicat aclarint que la documentació que no s’ha lliurat no existeix, i això comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Paraules clau: Institut Català del Sòl. Comitè d’empresa. Personal. Permisos. Concursos. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 261/2019, presentada per un representant del Comitè d’Empresa de l’Institut Català del Sòl (en endavant, INCASOL) contra aquest organisme públic, en relació amb la sol·licitud d’accés a informació detallada a l’antecedent següent, que no hauria estat atesa. La persona reclamant declina el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de febrer de 2019 la persona reclamant, registra una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’INCASOL demanant: 2.1 Criteris, composició de l’òrgan de selecció i sistema d’adjudicació del premi del concurs d’idees 2.2 Import de la despesa associada al Kit sostenible per a casa, i contingut d’aquest 2.3 Justificació i normativa que s’aplica per a la concessió d’un dia lliure a la persona guanyadora del concurs 3. La Reclamació presentada el 23 d’abril de 2019 indica que la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior no hauria estat atesa. 4. El 30 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut Català del Sòl i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 21 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’INCASÒL que conclou: “En relació amb la reclamació esmentada, i tenint en compte tot l’exposat en l’apartat II.- Antecedents, l’Incasòl manifesta el següent: a. La coordinació de persones va comunicar al Sr. [...] que la informació que sol·licitava en el seu escrit, s’havia tractat en diverses sessions del comitè d’empresa i que tenia la informació al seu abast. b. S’ha donat difusió de la IV Marató tant en comunicats per correu electrònic adreçats a tota la plantilla, tant a les reunions ordinàries amb el comitè d’empresa, com en la presentació realitzada el dia 1 de febrer on es va comunicar presencialment, com en el power point (document annex 4), quin seria l’equip dinamitzador. Pel que fa al sistema d’adjudicació va ser per votació per part de l’Equip dinamitzador del marató de totes les idees presentades pels treballadors participants en el concurs d’idees. c. En la comunicació relativa al “Tercer repte – dona’ns una idea” adreçada a tota la plantilla (document annex 6) s’indicava que els treballadors havien d’adreçar la seva idea al correu incasò[email protected] L’Equip dinamitzador valoraria les idees de tots els treballadors, i a continuació escolliria la més sostenible i original. De les idees proposades, s’ha escollit 2 d’idèntiques. d. La despesa associada al kit sostenible són 73,98€, i es tracta de dues motxilles d’excursió amb panell solar (document annex 10). Aquest premi el desconeixen els guanyadors, ja que no s’ha lliurat encara als interessats, donat que, per motius d’agenda del director, encara no s’ha pogut convocar el Compartim, tal com estava previst. e. Pel que fa al dia lliure, la justificació s’exposa en l’acta de data 25 de març de 2019 en la qual es reprodueix la reunió ordinària entre l’Incasòl i el Comitè d’empresa (document annex 8), i es transcriu a continuació: “El Comitè pregunta en base a quina normativa es donarà un dia lliure a la persona guanyadora del Concurs. L’Institut recorda que aquest punt ja es va tractar i informar en la reunió amb el Comitè d’empresa del passat 27 de febrer. En aquell moment es va indicar que era un premi que la direcció de l’institut promovia, de forma pública, transparent i amb concurrència, dins de la seva capacitat autoorganitzadora, i que la voluntat era que el comitè d’empresa donés el seu vistiplau, a la qual cosa el comitè d’empresa informa que no es posiciona contra d’aquest punt, excepte un delegat sindicat d’UGT a títol personal, no de la secció sindical.” 6. El 22 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’INCASÒL a la persona reclamant per tal que presenti les al·legacions que estimi oportunes, si és el cas. 7. El 28 de maig de 2019 la persona reclamant presenta a la GAIP les seves al·legacions, en relació amb l’informe de l’INCASÒL. En termes literals, manifesta: “1. En relació amb la nostra petició d’informació detallada dels criteris, composició de l’òrgan de selecció i sistema d’adjudicació del premi del concurs d’idees. L’informe explica que la composició de l’òrgan de selecció, i del sistema d’adjudicació del premi del concurs d’idees de la IV Marató d’estalvi energètic. Tanmateix, en relació amb els criteris, només s’indica que l’equip dinamitzador valoraria les idees i escolliria la més sostenible i original, però no quins paràmetres determinen que una idea és més sostenible o original que una altra, ni la ponderació d’aquests dos criteris que no estan relacionats. 2. En relació amb la nostra petició de justificació i normativa que s’aplica per a la concessió d’un dia lliure a la persona guanyadora del concurs. L’informe no justifica l’aplicació d’aquest premi del concurs d’idees, sinó que exposa una sèrie de normativa que no dona resposta a aquesta petició, atès que cap de les 7 lleis que es relacionen regula la concessió de dies lliures, i només el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic exposa, en el seu Capítol V Dret a la jornada de treball, permisos i vacances, els permisos dels treballadors al servei de les Administracions Públiques. Tot i així, no hem trobat cap apartat d’aquest Reial Decret que reguli la concessió d’un dia lliure a la persona guanyadora d’un concurs d’idees, motiu pel qual entenem que la relació de normativa és incorrecta o incompleta. Per tant, considerem que l’informe de la Direcció de Serveis de l’INCASÒL no dona resposta a la nostra petició d’informació de data 23 d’abril de 2019.” 8. El dia 31 de maig de 2019 la GAIP va traslladar les al·legacions de la persona reclamant a l’INCASÒL i els va demanar que, en el termini de deu dies, concretessin quins van ser els criteris que es van seguir per a adjudicar el premi del concurs d’idees de referència i quina és la normativa concreta d’aplicació per a la concessió d’un dia lliure a la persona guanyadora del concurs, si és que existeix. 9. En data 5 de juny de 2019 té entrada al registre de la GAIP l’escrit de l’INCASÒL, mitjançant el qual s’exposa el següent: a) “Els criteris d’adjudicació del premi van ser per votació per part de l’Equip dinamitzador de la IV Marató Energètica. Escollint, entre totes les idees presentades pels treballadors participants en el concurs d’idees, com a guanyadores, les més originals i sostenibles. b) No hi havia normativa concreta en la concessió d’un dia lliure a la persona guanyadora del concurs. Era un premi que la direcció de l’Institut promovia, de forma pública, transparent i amb concurrència, dins de la seva capacitat organitzativa. Aquesta qüestió es va portar a les reunions amb el Comitè d’empresa, i es va informar del resultat, sense que expressés l’esmentat comitè cap objecció ni oposició, excepte un delegat sindicat que va efectuar comentaris a títol individual, segons va informar”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la què deriva la Reclamació i ha facilitat al sindicat la informació sol·licitada, durant la tramitació de la reclamació. L’Administració ha donat igualment resposta a les al·legacions del sindicat aclarint que la documentació que no s’ha lliurat no existeix, i això comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. En aquestes circumstàncies, cal finalitzar el procediment de reclamació sense pronunciament específic sobre el dret d’accés, en haver-se esvaït la discrepància jurídica que el fonamentava. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 261/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.