Solicitud de información sobre quejas de la policía municipal y uso de armas con resultado de estimación parcial e inadmisión parcial

Resolució 1343/2024, de 24 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 259/2024 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. Informació reclamada: Diversa informació relacionada amb la policia municipal. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Pel que fa a la condició de delegat de personal electe, aquesta Comissió no va demanar mai una esmena per tal d’acreditar la seva condició de Delegat de personal electe, pel que la reclamació s’ha tramitat la reclamació entenent que el reclamant l’ha feta a títol personal, tal i com ell mateix ha manifestat, d’acord amb allò previst a l’article 18.1 LTAIPBG, “1. Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. En el cas concret, se sol·licita diversa informació relacionada amb la Policia Municipal, queixes contra un agent concret, presentades per ciutadans o pels propis policies municipals, i preguntes més genèriques relacionades amb l’ús de les armes reglamentàries. El propi reclamant demana la informació anonimitzada. La manca de col·laboració no permet conèixer amb exactitud a aquesta Comissió el tipus de dades pot contenir la informació sol·licitada, més enllà de les dades merament identificatives relacionades amb l’organització i a les quals s’ha de donar accés (article 24.1 LTAIPBG). Dit això, aquesta Comissió considera pertinent d’estimar el dret d’accés de la persona interessada a la informació pública sol·licitada. Cal recordar que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar el règim previst als articles 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Per al cas que no disposi de la informació, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar -les per satisfer la reclamació. Així mateix, l’article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la pretensió d’obtenir un certificat és un objecte que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. Paraules clau: Ajuntament. Policia Municipal. Queixes Armes. Silenci. Manca de lliurament. Estimació parcial. Sense límits. Certificat. Inadmissió parcial. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 24 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 259/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb el procediment previst a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 2 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès en la que presentava un recurs de reposició contra el document de data 28 de setembre de 2023 titulat “instruccions organitzatives”. En l’escrit que adjuntava al recurs de reposició, concretament en el seu punt tercer l’ara reclamant sol·licitava que se li responguessin les següents qüestions: “- Copia de todas las instancias presentadas en los últimos 18 meses de ciudadanos o trabajadores que presentan quejas hacia mí. Relación debidamente anonimizada de todos los miembros de la plantilla de la PL que han tenido quejas en el mismo periodo, el número de quejas que han tenido y porque es la queja Relación del número de agentes que no tienen arma (por estar retirada o por ser interinos), cuántos de ellos prestan servicios en la calle y a cuantos se les ha ordenado que se queden en comisaria hasta que tengan el arma Certificado del número de agentes que en desde 2019 se les ha retirado el arma y se ha dado la orden de quedarse en comisaria”. La Reclamació presentada el 24 de febrer de 2024 indica que no ha rebut resposta de l’administració comminada i tampoc li han lliurat la informació sol·licitada. El 26 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació per error a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès en comptes de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Advertit l’error per part de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, aquesta Comissió procedeix a enviar correctament la reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès el 04 d’abril de 2024. El 21 de maig de 2024 es reitera al petició d’informe. El 4 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 21 de maig de 2024 l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, dirigeix comunicació a la GAIP en els següents termes: “En resposta a la seva comunicació de data 4 d'abril de 2024, en relació amb la referida reclamació, formulada pel Sr. Xxx com a delegat del personal funcionari de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, li faig avinent que el reclamant manca de legitimació per a formular-la, en la consideració que al presentar-la a títol individual com expressa, ha infringit els articles 5 i 10 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, i això pel fet, com estableixen els esmentats preceptes, que la representació dels membres de la Junta de Personal, de la que forma part el Sr. xxx, s'ha d'exercir mancomunadament, sent necessari per a interposar una acció administrativa, com és el cas, una decisió majoritària de l’òrgan col·legiat -la Junta de Personal- circumstancia aquest que no consta que s'hagi produït”. El 24 de maig de 2024 la GAIP dona trasllat de la comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès al reclamant per tal que en un termini de cinc dies presenti al·legacions si ho creu convenient. A data de la present resolució la Comissió no ha rebut al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 dels fets exposa quina és la comunicació que l’Ajuntament va remetre a la GAIP. Si ve la comunicació fa referència a una manca de legitimació activa del reclamant a l’hora de presentar la reclamació com a delegat de personal de l’Ajuntament, evita aportar a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. A quest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada: “Copia de todas las instancias presentadas en los últimos 18 meses de ciudadanos o trabajadores que presentan quejas hacia mí. Relación debidamente anonimizada de todos los miembros de la plantilla de la PL que han tenido quejas en el mismo periodo, el número de quejas que han tenido y porque es la queja. Relación del número de agentes que no tienen arma (por estar retirada o por ser interinos), cuántos de ellos prestan servicios en la calle y a cuantos se les ha ordenado que se queden en comisaria hasta que tengan el arma” és informació pública és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En aquest sentit i respecte de l’apreciació que fa l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès en la seva comunicació de 20 de maig de 2024, aclarir que el reclamant va presentar la SAIP a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès en nom propi i com a delegat de personal electe, o sigui en la seva doble condició. A la reclamació davant la GAIP el reclamant manifesta: “presento instancia en fecha 02/10/2024 RE 2023- 3756 en calidad de Agente Tip 1006 de la policía local, y delegado de personal electo del Ayuntamiento de l’Ametlla de Mar. De acuerdo con los artículos 4.5 y concordantes de la LPAC soy interesado en el procedimiento por lo que solicito la siguiente información debidamente anonimizada” Pel que fa a la condició de delegat de personal electe, aquesta Comissió no va demanar mai una esmena per tal d’acreditar la seva condició de Delegat de personal electe, pel que la reclamació s’ha tramitat entenent que el reclamant l’ha feta a títol personal, tal i com ell mateix ha manifestat, d’acord amb allò previst a l’article 18.1 LTAIPBG, “1. Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. En el cas concret, se sol·licita diversa informació relacionada amb la Policia Municipal, queixes contra un agent concret, presentades per ciutadans o pels propis policies municipals, i preguntes més genèriques relacionades amb l’ús de les armes reglamentàries. El propi reclamant demana la informació anonimitzada. La manca de col·laboració no permet conèixer amb exactitud a aquesta Comissió el tipus de dades pot contenir la informació sol·licitada, més enllà de les dades merament identificatives relacionades amb l’organització i a les quals s’ha de donar accés (article 24.1 LTAIPBG). Dit això, aquesta Comissió considera pertinent d’estimar parcialment el dret d’accés de la persona interessada a la informació pública sol·licitada. Cal recordar que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar el règim previst als articles 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Per al cas que no disposi de la informació, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Inadmissibilitat parcial de la reclamació Respecte de la petició concreta per part del reclamant: “Certificado del número de agentes que en desde 2019 se les ha retirado el arma y se ha dado la orden de quedarse en comisaria”, el que s’està demanant és l’obtenció d’un certificat, la qual cosa implica que la Reclamació hagi de ser inadmesa parcialment. És doctrina consolidada d’aquesta Comissió (vegeu la Resolució 0803/2022, entre moltes d’altres), i així ho estableix l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública que “el dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. Així mateix, l’article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la pretensió d’obtenir un certificat és un objecte que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. 5. Obligatorietat dels titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Participació i atenció ciutadana (codi 0012), sèrie Queixes, suggeriments i propostes (1178). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 259/2024 d’acord amb les consideracions fetes en l’antecedent 4. 2. Estimar parcialment la Reclamació 259/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1149/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.