Solicitud de información sobre ingresos por venta de entradas en fiestas con animales en Alfara de Carles y resultado de inadmisión

Resolució 315/2020, de 25 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 259/2020 Administració reclamada: Ajuntament d’Alfara de Carles Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals. Sentit de la resolució: Inadmissió per manca d’objecte. Resum: La solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació va ser satisfeta dins del determini d’un mes establert legalment i molt abans de la presentació de la Reclamació, de manera que quan es presenta aquesta no hi ha objecte contra el qual reclamar, perquè les pretensions jurídiques que pot invocar (la satisfacció de la solꞏlicitud d’informació) ja havien estat ateses. Aquesta manca d’objecte fa que la Reclamació estigui mancada de tota utilitat i comporta la seva inadmissibilitat. Paraules clau: Ajuntament. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació contra estimació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 9 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 259/2020, presentada en representació d’una entitat animalista contra l’Ajuntament d’Alfara de Carles, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2020 l’entitat reclamant invoca l’LTAIPBG i mitjançant un correu electrònic demana a l’Ajuntament d’Alfara de Carles: la informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen animals (correbous) durant l’any 2019, amb la finalitat de recopilar informació sobre les quantitats que recapten els ajuntaments amb aquesta finalitat. 3. La Reclamació presentada el 9 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el “pressupost destinat als espectacles amb bous durant la festa de Sant Agustí d’Alfara de Carles de l’any 2019”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud. 4. L’11 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alfara de Carles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 5. El 16 de juny de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament d’Alfara de Carles que indica el següent: “Segons ens consta a nosaltres aquestes peticions d’informació es van respondre en data 13 de març de 2020 i la interessada hi va accedir el 17 de març de 2020”. Adjunta la resposta municipal, que indica que el pressupost municipal per a totes les festes populars és de 39.000 € i que a les festes amb animals l’Ajuntament no cobra entrades ni carros ni llotges. Adjunta també l’evidència de notificació que acredita que la persona reclamant va accedir a la resposta municipal el 17 de març de 2020. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat per manca d’objecte Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va facilitar a la persona reclamant la informació solꞏlicitada pocs dies després de formulada la solꞏlicitud i molt abans de la presentació d’aquesta Reclamació. Tot i que la Reclamació demana el pressupost municipal destinat a festes amb bous, i l’Ajuntament li facilita el pressupost general de festes, incloses les que es fan amb bous, cal tenir en compte que l’obligació municipal amb el dret d’accés a la informació pública és atendre els termes de la solꞏlicitud d’informació, la qual va demanar no les despeses municipals, sinó els ingressos percebuts amb motiu de festes amb bous (entrades i cobrament de carros i llotges). I l’Ajuntament acredita que el 17 de març de 2020 va notificar a la persona reclamant la resposta que indica que l’Ajuntament no cobra entrades pels conceptes indicats a la solꞏlicitud en aquest tipus de festes. Per tant, la solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació va ser satisfeta dins del termini d’un mes establert legalment i molt abans de la presentació de la Reclamació, de manera que quan es presenta aquesta no hi ha objecte contra el qual reclamar, perquè les pretensions jurídiques que pot invocar la persona reclamant (la satisfacció de la solꞏlicitud d’informació) ja havien estat ateses per l’Ajuntament. Aquesta manca d’objecte fa que la Reclamació estigui mancada de tota justificació i utilitat i comporta la seva inadmissibilitat. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 259/2020 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.