Un ciudadano solicitó al Ayuntamiento de La Garriga el expediente de autorización de actividad de un hotel y datos sobre denuncias por ruidos. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública y que prevalece el derecho a la intimidad domiciliaria del reclamante, ordenando la entrega previa anonimización de datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se ajusta a la definición de información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
No se ha acreditado que el acceso a la información cause perjuicio a los derechos e intereses enumerados como límites en los artículos 21, 23 y 24 de la LTAIPBG.
3
El derecho de acceso se ve reforzado por el derecho fundamental a la intimidad personal y familiar en el ámbito domiciliario para garantizar protección frente a niveles de ruido exteriores.
4
La condición de interesado del reclamante en el procedimiento de otorgamiento de licencias le permite acceder a todo el expediente, oponerse e impugnar la resolución administrativa.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder a los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
6
El acceso a la información debe ser parcial mediante la anonimización de datos de personas físicas, conforme a los artículos 24.2 y 25 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 519 /2023, de 15 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 258/2023
Administració reclamada: Ajuntament de La Garriga
Informació reclamada: Còpia complerta de l'expedient administratiu d'autorització d'activitat.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada és informació pública ja que fa referència a un expedient administratiu
d’activitat del municipi. S’ha de reconèixer el dret de les persones reclamants a accedir i a obtenir còpia
de la informació continguda a l’expedient administratiu d’autorització de l’activitat. No s’ha acreditat que
l’accés a aquesta informació, per la seva naturalesa, pugui ocasionar un perjudici a cap dels drets i
interessos enumerats, com a possibles límits al dret d’accés, als articles 21, 23 i 24 LTAIPBG. A més, en
el cas que existís alguna possible afectació, el judici ponderatiu dels drets i interessos en presència al
qual obliga l’article 22.1 LTAIPBG hauria de tenir com a resultat l’accés a la informació, en concórrer un
dret fonamental que el reforça i justifica addicionalment: el dret fonamental de les persones reclamants a
la intimitat personal i familiar en l’àmbit domiciliari. S’estima la reclamació i es declara el dret de la
persona reclamant a obtenir l’accés a la informació sol·licitada en la mesura en què aquesta informació
existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració, prèvia anonimització de les dades que
puguin afectar a persones físiques.
Paraules clau: Ajuntaments. Activitats. Hotel. Sorolls. Molèsties. Denúncies. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 5 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 258/2023, presentada per un ciutadà contra
l’Ajuntament de La Garriga, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP)
El 28 de juny de 2022 el reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de La Garriga exposant els
motius de denúncia de l’activitat d’un hotel al municipi cada cap de setmana amb música, soroll i
micròfons totes les tardes i fins ben entrada la matinada amb molèsties que causa al medi natural i a
tot el veïnat. A banda de sol·licitar el tancament cautelar a l’activitat també sol·licita el següent:
“Còpia complerta de l'expedient administratiu d'autorització d'activitat i en concret: - Informació sobre
el nombre d'actes aixecades per la Policia Local, i les dates i hores en què han estat aixecades. -
Informació sobre el nombre de denúncies telefòniques presentades telefònicament davant la Policia
Local, així com el nombre de denunciants i les dates i hores en què han estat formulades. Llicència
ambiental de l’activitat autoritzada - Llicència d’apertura de l’establiment amb projecte tècnic integrant
la memòria descriptiva dels principals paràmetres de l’activitat, així com l’absència d’efectes
contaminants o justificativa de la innocuïtat dels possibles focus contaminants i plànols del local de
l’edifici ocupat, així com de la seva situació relativa respecte immobles veïns. - Certificat de
compatibilitat urbanística .-Projecte acústic (estudi d’impacte acústic), fent-hi constar el nivell sonor
en el local emissor en dB (A), l’aïllament acústic brut necessari per a complir els nivells de sorolls
permesos, croquis en planta i secció de la posició relativa dels habitatges i locals contigus,
especificacions de gruixos i pesos per m² dels materials, detalls a escala 1:5 de les dobles parets o
sostres. -Còpia d’autorització de l’activitat amb els preceptius informes vinculats”.
La Reclamació presentada el 5 de març de 2023 indica que l’Administració reclamada no ha donat
resposta a la sol·licitud d’informació presentada. Sols ha contestat sobre quina ha estat l’actuació
municipal respecte de les queixes i denuncies presentades.
El 7 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada.
El mateix 7 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de La Garriga i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Depassat amb
escreix el termini, no consta resposta de l’Ajuntament a aquest requeriment.
En data 17 d’abril de 2023 la Comissió reitera el requeriment a l’Ajuntament de La Garriga, sense
obtenir cap resposta al respecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La
Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una
còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini
màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de
l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió
dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La reclamació té per objecte la sol·licitud de còpia de l’expedient administratiu d’autorització d’activitat, i
també informació relativa al nombre d’actes aixecades per la Policia Local i denuncies telefòniques
rebudes per aquest cos policial, presentades arrel de molèsties per sorolls, sobre la qual ha recaigut el
silenci administratiu sense que s’hagin invocat en aquest procediment per part de l’Administració, que hi
puguin concórrer límits que en puguin restringir l’accés.
La informació és, d’altra banda, informació pública, ja que fa referència a un expedient administratiu
d’autorització d’una activitat en el terme municipal de La Garriga, així com informació relativa al nombre
d’actes aixecades per la Policia Local, i denúncies telefòniques presentades davant el mateix cos de
seguretat, arrel de molèsties per soroll d’una activitat d’hotel i, per tant, s’ajusta a la definició
d’informació publica prevista a l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que es tracta d’ informació elaborada
per l’Administració, que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els
seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei.
S’ha de reconèixer el dret de les persones reclamants a accedir a l’expedient administratiu d’autorització
de l’activitat i a obtenir-ne còpia completa. No s’ha acreditat que l’accés a aquesta informació pugui
ocasionar un perjudici a cap dels drets i interessos enumerats com a possibles límits al dret d’accés, als
articles 21, 23 i 24 LTAIPBG. A més, en aquest cas concorre un dret fonamental que el reforça i justifica
addicionalment: el dret fonamental de les persones reclamants a la intimitat personal i familiar en l’àmbit
domiciliari, que han reconegut tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem, per influència de la
jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret al respecte de la vida privada i
familiar (article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans), per tal de garantir una protecció efectiva front
l’exposició prolongada, dins el domicili, a determinats nivells de soroll provinents de l’exterior (STC
119/2001, de 8 de juny i 6/2004, de 23 de febrer, i STS –Sala 3a– de 18 de novembre de 2002 –rec.
núm. 4997/1999–, 10 d’abril de 2003 –rec. núm. 1516/1999– i 29 de maig de 2003 –rec. núm.
7877/1999–, entre d’altres). Aquesta posició reforçada de la veïna reclamant respecte l’accés a
informacions públiques sobre sorolls que l’afecten directament, i que poden comportar fins i tot la
vulneració de l’esmentat dret fonamental, és coherent amb la condició d’interessada que els reconeix
l’ordenament en el procediment d’atorgament de les llicències d’activitats respectives, i que els permet no
només accedir a tot l’expedient, sinó fins i tot oposar-s’hi i impugnar la resolució administrativa que les
atorgui.
Tal i com estableix la Taula d’Avaluació i Accés Documental (TAAD) 064, publicada en el DOGC 2012, la
sèrie documental llicència d'obertura d'establiments innocus, es tracta d’expedients tramitats per un
Ajuntament per tal de gestionar la sol·licitud de llicència d'activitats industrials, comercials o de serveis
que no estiguin incloses en la categoria d'activitats classificades. Pel que fa la disposició, s’estableix la
seva conservació permanent i es considera informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b
LTAIPBG.
Els expedients d’activitats poden afectar tant a persones físiques com jurídiques. Les que afecten a
persones jurídiques ocasionalment poden contenir dades personals que no són especialment protegides
ni merament identificatives directament relacionades amb l’organització, funcionament o activitat pública
de l’Administració. En el cas que es tracti de persones físiques, majoritàriament contenen dades
personals especialment protegides, d’acord amb l’art. 9 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de
Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.
L’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern estableix que “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de
l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta
ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut;
b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties
que s’ofereixin; c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat; d) El fet que pugui afectar la
seguretat de les persones”. L’article 25 d’aquesta mateixa llei estableix l’accés parcial a la informació i a
la documentació públiques en els casos que afecti els límits dels articles 21, 23 i 24”.
Per tant, en aplicació dels articles 19.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no
concorren límits que en determinin la denegació, d’acord amb el que s’ha dit anteriorment. La falta de
col·laboració de l’administració, no permet conèixer amb exactitud quines dades consten a la llicència
d’activitats o bé a les actes i denúncies, i si aquestes afecten o no a persones físiques.
Així doncs, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir l’accés a la
informació sol·licitada i que es relaciona a l’inici del present fonament, en la mesura en què aquesta
informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració prèvia anonimització de les dades
que puguin afectar a persones físiques. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades
sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les
per satisfer la reclamació. Prèviament al lliurament d’aquesta informació, cal que l’Ajuntament de La
Garriga sotmeti la sol·licitud a audiència de les persones afectades, en aplicació d’allò previst per l’article
31 LTAIPBG.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de
juny de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 258/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament de La
Garriga els faciliti documentació sol·licitada pel reclamant relacionada en l’antecedent 2 d’aquest
resolució.
2. Requerir a l’Ajuntament de La Garriga que, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació
d’aquesta resolució, faciliti a les persones reclamants la informació indicada a l’apartat 1, prèvia
anonimització de les dades que puguin afectar a persones físiques. Prèviament al lliurament
d’aquesta informació, cal que l’Ajuntament de La Garriga sotmeti la sol·licitud a audiència de les
persones afectades, en aplicació d’allò previst per l’article 31 LTAIPBG.
3. Requerir a l’Ajuntament de La Garriga que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions
dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució.
4. Convidar les persones reclamants a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 12/2016 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.