Estimada parcialmente 01/07/2021 · 99 días en resolverse

Reclamación de acceso a cuadrantes horarios de la Policía Local y regularización de nóminas con estimación parcial e inadmisión parcial

Un delegado de personal solicitó al Ayuntamiento de Matadepera la regularización de nóminas y los cuadrantes horarios de 2019 y 2020. La GAIP inadmitió la petición sobre nóminas por no ser información pública y estimó la solicitud de horarios, obligando al Ayuntamiento a entregar los calendarios normativos y no los registros de horarios efectivamente cumplidos.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de regularización de nóminas es inadmisible ya que no tiene por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
2 Los horarios establecidos por la Administración constituyen información pública accesible para cualquier persona según los artículos 18.1 y 20.1 de la LTAIPBG.
3 La condición de delegado del personal del solicitante refuerza su derecho a obtener información sobre las condiciones de trabajo de la empresa.
4 No concurren límites legales para denegar el acceso, especialmente cuando la Administración ya había facilitado información similar, aunque fuera errónea.
5 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.

Texto completo

Resolució 612/2021, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 258/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Matadepera Informació reclamada: Quadrants horaris. Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: Els horaris establerts per l’Ajuntament són, sens dubte, informació pública. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació. En aquest cas no és previsible la concurrència de límits, atesa la condició de delegat del personal que té la persona reclamant, que li reforça el seu dret a la informació sobre condicions de treball de l’empresa respectiva (en aquest cas, l’Ajuntament), i atès també el fet que l’Ajuntament ja li ha facilitat la informació sol·licitada, si bé la corresponent a un moment diferent de l’any i reflectint no els horaris que cal complir, sinó els complits efectivament. Paraules clau: Ajuntaments. Delegats de personal. Personal. Horaris. Policia local. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració.. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 258/2021, presentada per un delegat del personal contra l’Ajuntament de Matadepera, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de novembre del 2020 la persona reclamant manifesta que s’hauria produït un error retributiu en un complement salarial de la P olicia Local, que explica, i demana a l’Ajuntament de Matadepera que es regularitzi a les nòmines de la Policia Local. 3. El 24 de gener de 2020 la persona reclamant demana còpia dels quadrants horaris dels anys 2019 i 2020, perquè només falten 7 dies per a l’entrada en vigor del quadrant de 2020 i els membres de la Policia Local encara no saben els dies que han d’anar a treballar, cosa que els causa un perjudici en la seva conciliació laboral; recorda que segons el conveni vigent, abans del 15 de desembre de cada any ha d’estar aprovat el quadrant laboral de l’any següent. 4. La Reclamació presentada el 24 de març de 2021 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les sol·licituds anteriors i demana resposta a la sol·licitud de l’antecedent 2 i la informació sol·licitada a l’antecedent 3. 5. El 25 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 26 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Matadepera i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Tot i que la GAIP reitera repetidament el requeriment, l’Ajuntament no aporta la documentació requerida. 7. El 21 de juny de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP que l’Ajuntament li ha facilitat informació sobre els quadrants horaris, però no la sol·licitada: “ He rebut resposta errònia, ja que s’havia demanat els calendaris laborals fets per l’Administració i ens han lliurat els calendaris finals on consten tots els permisos dels funcionaris, fet que impedeix saber la jornada marcada per l’Administració”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació La Reclamació també té per objecte la sol·licitud de l’antecedent 2, que no demana informació pública, sinó la regularització de les nòmines de la Policia local. Les competències de la GAIP es limiten a l’exercici del dret d’accés a la informació pública (article 39 LTAIPBG) i, coherentment amb això, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent la inadmissió parcial de la Reclamació, en allò que fa referència a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 4. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada, indicada a l’antecedent 3, són els quadrants horaris dels anys 2019 i 2020, i aquesta informació és demanada dies abans de l’entrada en vigor dels horaris del 2020, i és sol·licitada perquè els membres de la Policia local encara no saben l’horari que els correspon fer dies abans de tenir que complir-lo. D’acord amb els antecedents, la informació que l’Ajuntament hauria facilitat al delegat de personal sol·licitant és la dels horaris complits pel personal al llarg de l’any anterior, en comptes dels que estaven obligats inicialment a complir, amb caràcter normatiu, a començaments d’any . Està clar que del text de la sol·licitud se’n desprèn clarament que allò demanat és una còpia dels horaris que l’empresa (Ajuntament) estableix i comunica al personal, i no dels horaris fets pel personal a finals d’any. Els horaris establerts per l’Ajuntament són, sens dubte, informació pública. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir -hi, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació. En aquest cas no és previsible la concurrència de límits, atesa la condició de delegat del personal que té la persona reclamant, que li reforça el seu dret a la informació sobre condicions de treball de l’empresa respectiva (en aquest cas, l’Ajuntament), i atès també el fet que l’Ajuntament ja li ha facilitat la informació sol·licitada, si bé la corresponent a un moment diferent de l’any i reflectint no els horaris que cal complir, sinó els complits efectivament. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a una còpia dels horaris establerts per l’Ajuntament per als anys 2019 i 2020 i comunicats a la Policia local prèviament a la seva entrada en aplicació. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 258/2021, en relació a la sol·licitud de l’antecedent 2, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Estimar parcialment la Reclamació 258/2021, en relació amb la informació indicada a l’antecedent 3, i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia dels horaris establerts per l’Ajuntament per als anys 2019 i 2020 i comunicats a la Policia local prèviament a la seva entrada en aplicació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Matadepera que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Matadepera a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 258/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.