Acceso a información sobre ayudas y becas para actividades complementarias y extraescolares en Terrassa

Resolució 397/2020, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 258/2020 Administració reclamada: Departament d’Educació i Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Ajuts i beques atorgats per a activitats complementàries i extraescolars. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Semblaria que la derivació efectuada pel Departament d’Educació seria injustificada i li correspondria al propi Departament facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada a l’apartat 4 de la sol·licitud, és a dir, la relativa als ajuts i subvencions atorgats pels seus Serveis Territorials als centres educatius de la ciutat de Terrassa, amb les finalitats indicades a l’apartat citat; si bé no es pot descartar que la derivació a l’Ajuntament de Terrassa pogués tenir algun tipus de fonamentació, el cas és que la manca de resposta municipal està portant a una situació del tot inadmissible en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, com és la de retardar més enllà de tot límit temporal justificable l’accés de la persona reclamant a una informació que, per poc bé que gestionin les seves competències, ha d’estar en poder dels Serveis territorials del Departament d’Educació, perquè es refereix als ajuts i subvencions atorgats per ells mateixos; en aquestes circumstàncies, ha de prevaldre l’efectivitat del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada damunt de l’eventual efecte de desplaçament de la responsabilitat administrativa que pugui tenir la derivació i, en conseqüència, és procedent requerir el Departament d’Educació perquè faciliti a la persona reclamant la informació demanada. La derivació efectuada pel Departament ha generat una responsabilitat per a l’Ajuntament de Terrassa, que resta interpel·lat per ella a pronunciar-se sobre la sol·licitud, bé sigui resolent-la o/i informant a la GAIP en compliment del requeriment fet per aquesta Comissió; la derivació de la sol·licitud d’informació pública té, com a mínim, l’efecte, d’iniciar el procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública al sí de l’Administració derivada, amb les correlatives responsabilitats d’aquesta en ordre a la seva tramitació i, si s’escau, satisfacció de les pretensions de la persona sol·licitant. Paraules clau: Generalitat. Ajuntaments. Ajuts i subvencions. Educació. Reclamació contra silenci. Derivació. Administració responsable. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 243/2020, presentada contra els Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de gener de 2020 la persona reclamant exposa algunes incidències relatives a la informació sobre beques i ajuts a una determinada escola i demana als Serveis territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació la informació següent: “1. La documentació del procediment que hem de seguir les famílies per a l’obtenció d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars al Vallès Occidental i concretament al CEIP Auró. 2. Dotació pressupostària per a ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars per aquest curs 2019- 2020 al Vallès Occidental. 3. Nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a l’alumnat del Vallès Occidental, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020. 4. Nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a Terrassa, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020”. Demana rebre la informació en format electrònic i mitjançant correu electrònic o notificació electrònica. 3. El 28 de febrer de 2020 el Departament d’Educació notifica a la persona reclamant la derivació de la sol·licitud, en relació amb els seus apartats 2 i 3, al Consell Comarcal del Vallès Occidental i, en relació amb el seu apartat 4, a l’Ajuntament de Terrassa. L’apartat 1 de la sol·licitud seria tramitat pel Departament. 4. La Reclamació presentada el 5 de juny de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut la informació sol·licitada i argumenta la producció de silenci administratiu positiu. 5. El 9 de juny de 2020 la GAIP indica a la persona reclamant que procediria l’escissió de la seva Reclamació en tres procediments diferents, atès que després de les derivacions indicades a l’antecedent 3 serien tres les Administracions reclamades i li demana la seva conformitat per tal que la GAIP pugui procedir d’ofici a aquestes escissions. 6. El 10 de juny de 2020 la persona reclamant aporta documentació addicional i manifesta a la GAIP la seva conformitat amb l’escissió proposada de la Reclamació. 7. El 10 de juny de 2020 la GAIP notifica a la persona reclamant que després de l’escissió aquesta Reclamació ha donat lloc a les reclamacions números 243 (contra el Departament d’Educació, amb l’objecte indicat a l’apartat 1 de la sol·licitud d’informació), 257 (Consell Comarcal del Vallès Occidental, amb l’objecte indicat als apartats 2 i 3 de la sol·licitud) i 258 (Ajuntament de Terrassa, amb l’objecte indicat a l’apartat 4 de la sol·licitud). Per tant, aquesta Reclamació, que és la número 258 i es presenta contra l’Ajuntament de Terrassa, té l’objecte següent: “Nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a Terrassa, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020”. 8. El 12 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Terrassa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Ajuntament L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament de Terrassa no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada per derivació a l’Ajuntament de Terrassa és la relativa al “nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a Terrassa, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020”. En tant que allò sol·licitat són els ajuts i les subvencions públiques, es pot afirmar que es tracta d’informació pública, de manera que, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que justifiquin la denegació de la informació sol·licitada. No seria versemblant la invocació de límits legals concurrents a la informació sol·licitada, perquè es tracta d’informació merament econòmica i estadística, ja que només es demana el nombre d’ajuts i subvencions i les quantitats econòmiques destinades a aquesta finalitat i l’única concreció addicional sol·licitada és la del nombre d’ajuts i subvencions i quantitats econòmiques respectives destinades, per una banda, als centres públics i, per una altra, als centres privats concertats. No es demana la identificació de cap centre, i de cap persona, de manera que difícilment ningú podria invocar cap mena de perjudici per la difusió d’aquesta informació. Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 4. Administració responsable L’antecedent 3 posa de manifest que el 28 de febrer de 2020 el Departament d’Educació hauria derivat l’apartat 4 de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 a l’Ajuntament de Terrassa, per tal que sigui aquesta Administració la que faciliti la informació relativa al “nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a Terrassa, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020”, que és l’objecte material d’aquesta Reclamació. Aquesta derivació, els termes amb els quals han estat formulades la sol·licitud d’informació i la Reclamació i la manca de col·laboració de les Administracions implicades en aquest procediment obliguen a determinar quina o quines són les administracions responsables a satisfer el dret d’accés de la persona reclamant reconegut al fonament jurídic anterior. L’article 30 LTAIPBG preveu que l’Administració o l’òrgan a qui s’ha adreçat una sol·licitud d’informació pública pugui derivar-la a una altra Administració o a un òrgan diferent si es donen les dues circumstàncies següents: (i) si l’Administració o l’òrgan a qui s’ha sol·licitat la informació no la té en el seu poder i (ii) sap l’òrgan o l’Administració que disposa de la informació sol·licitada. Quan la GAIP rep una reclamació contra una sol·licitud que ha estat objecte de derivació presumeix que l’Administració reclamada és aquella a la qual s’ha derivat la sol·licitud, perquè en principi no té motius per qüestionar la justificació i legitimitat de la derivació efectuada. Ara bé, si després de la derivació i del decurs del termini dins del qual l’Administració derivada hauria d’haver resolt la sol·licitud, la persona reclamant segueix sense accedir a la informació sol·licitada i l’Administració derivada no aporta l’informe requerit sobre la sol·licitud, la GAIP ha de determinar sobre la base de la informació que forma part de l’expedient l’Administració responsable d’atendre la sol·licitud, podent revisar, si escau, la procedència de la derivació. D’entrada, sembla qüestionable que concorri en aquest cas el primer requisit al qual condiciona la derivació l’article 30 LTAIPBG, és a dir: que l’Administració sol·licitada no tingui en el seu poder la informació demanada. Efectivament: la sol·licitud s’adreça als Serveis Territorials del Departament d’Educació al Vallès Occidental i el seu apartat 4 els demana el “nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que hagin atorgat a Terrassa”. De la literalitat de la sol·licitud se’n desprèn clarament que allò que es demana és la informació relativa als ajuts i beques atorgats pels mateixos Serveis territorials a la ciutat de Terrassa, i es fa difícil d’entendre que els propis Serveis territorials no tinguin informació dels ajuts i beques que han atorgat als centres de cada una de les poblacions compreses en el seu àmbit, inclosa Terrassa. Si el cas és que els Serveis territorials en qüestió no atorguen ajuts i subvencions per a les finalitats indicades a la sol·licitud, llavors el que haurien de fer és dir-ho i amb aquesta simple indicació hauria resultat atès l’apartat 4 de la sol·licitud. Per tant, semblaria que la derivació efectuada pel Departament d’Educació seria injustificada i li correspondria al propi Departament facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada a l’apartat 4 de la sol·licitud, és a dir, la relativa als ajuts i subvencions atorgats pels seus Serveis Territorials als centres educatius de la ciutat de Terrassa, amb les finalitats indicades a l’apartat citat. Si bé no es pot descartar que la derivació a l’Ajuntament de Terrassa podés tenir algun tipus de fonamentació, el cas és que la manca de resposta municipal està portant a una situació del tot inadmissible en el marc de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, com és la de retardar més enllà de tot límit temporal justificable l’accés de la persona reclamant a una informació que per poc bé que gestionin les seves competències ha d’estar en poder dels Serveis territorials del Departament d’Educació, perquè es refereix als ajuts i subvencions atorgats per ells mateixos. En aquestes circumstàncies, ha de prevaldre l’efectivitat del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada damunt de l’eventual efecte de desplaçament de la responsabilitat administrativa que pugui tenir la derivació i, en conseqüència, és procedent requerir el Departament d’Educació perquè faciliti a la persona reclamant la informació demanada a l’apartat 4 de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, bé sigui oferint les dades demanades o bé indicant, si s’escau, que els Serveis Territorials del Departament no n’han donat d’ajuts o subvencions a centres educatius de la ciutat de Terrassa el 2019; si fos aquest el cas, també podrien indicar que no tenen aquesta informació, és a dir, que els Serveis territorials no saben els ajuts que han atorgat als centres educatius de la ciutat de Terrassa, però si és així, que ho diguin clarament. L’anterior no treu que la derivació efectuada pel Departament ha generat una responsabilitat per a l’Ajuntament de Terrassa, que resta interpel·lat per ella a pronunciar -se sobre la sol·licitud, bé sigui resolent-la o/i informant a la GAIP en compliment del requeriment fet per aquesta Comissió. La derivació de la sol·licitud d’informació pública té, com a mínim, l’efecte, d’iniciar el procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública al sí de l’Administració derivada, amb les correlatives responsabilitats d’aquesta en ordre a la seva tramitació i, si s’escau, satisfacció de les pretensions de la persona sol·licitant. No es pot descartar, per una altra banda, que la derivació respongui efectivament al fet que l’Ajuntament tingui en el seu poder la informació demanada a l’apartat 4 de la sol·licitud. En conseqüència, és procedent requerir també a l’Ajuntament de Terrassa a facilitar a la persona reclamant la informació demanada a l’apartat quatre de la sol·licitud que es trobi en el seu poder. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 258/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al nombre i quantitats econòmiques d’ajuts i beques per a activitats complementàries i extraescolars que els Serveis Territorials del Vallès occidental del Departament d’Educació hagin atorgat a Terrassa, tot fent distinció de les que han estat per als centres públics o centres privats concertats, per als cursos 2018- 2019 i 2019- 2020. 2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que es trobi en el seu poder, en format electrònic i mitjançant correu electrònic o notificació electrònica i dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Terrassa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que es trobi en el seu poder, en format electrònic i mitjançant correu electrònic o notificació electrònica i dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir al Departament d’Educació i a l’Ajuntament de Terrassa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona respectius responsables del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 258/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.