Se solicitó al Ayuntamiento de Calella el reconocimiento formal de diversos hechos ocurridos en 2018. El interesado alegó que el Ayuntamiento no respondió a su solicitud. La GAIP inadmitió la reclamación porque no se solicitó información pública preexistente, sino la elaboración de un reconocimiento formal de hechos, lo cual excede el derecho de acceso a la información.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se limita a datos elaborados por la Administración o que estén en su poder como consecuencia de su actividad
2
No constituyen solicitudes de acceso aquellas que pretendan que la Administración realice cualquier actuación distinta a proporcionar información pública preexistente
3
La solicitud de un 'reconocimiento' de hechos supone la elaboración de una certificación o constancia oficial emitida específicamente para satisfacer la petición
4
El derecho de acceso no ampara la obtención de certificados o documentos que la administración deba elaborar expresamente para atender una petición explícita
Texto completo
Resolució 295/2022, de 7 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 257/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Calella
Informació reclamada: No demana informació, sinó un reconeixement de fets.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Els termes en què es formula l’escrit (“reconocimiento de...”) porten a concloure que
no es demana l’accés a una dada o una informació pública preexistent prèviament en poder de
l’Administració (de fet, la persona reclamant, en tant que és la interessada afectada els fets
que demana, ja deu conèixer perfectament aquesta informació) sinó que el què es demana és
que s’elabori un reconeixement formal d’aquestes dades ja conegudes, a mode de certificació o
de constància expressa i oficial de la seva certesa emesa arran de la sol·licitud i per satisfer-la.
En aquests termes, cal negar que la pretensió de la persona reclamant sigui obtenir informació
pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b LTAIPBG, i per tant, el dret d’accés a la
informació garantit per l’article 18 LTAIPBG no s’hi pot projectar.
Paraules clau: Ajuntaments. Informació pública. Informació preexistent. Objecte del
procediment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 23 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 257/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Calella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Calella mitjançant la qual, en termes literals, sol·licita: “1) Reconocimiento de que en fecha
1.6.2018, fue registrada mi entrada en el cuartel de la guardia urbana, sobre las 12 h. 2)
Reconocimiento de que en fecha 1.6.2018, me fueron entregadas las imágenes 2 y 3. Y,
asimismo, si esto fue realizado por la Sra xxxx. Y si dejó y queda constancia de la entrega.
3) Reconocimiento de que en fecha 1.6.2018, yo aparqué/pagué por la plaza de
aparcamiento que aparece en imágenes 4 y 5. A las 11:58h” .
3. La Reclamació presentada el 23 de març de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud anterior.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
L’article 53 LTAIPBG aprofundeix en el concepte d’informació pública, als efectes del dret
d’accés a ella, en els termes següents: “ (...) 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són
sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la
pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de
la de proporcionar informació pública preexistent (...)”.
La sol·licitud que la persona reclamant assenyala com a objecte de reclamació feia la següent
petició a l’Ajuntament de Calella el següent: “Reconocimiento de que en fecha 1.6.2018 fue
registrada mi entrada en el cuartel de la guardia urbana, sobre las 12 h. 2) Reconocimiento de
que en fecha 1.6.2018, me fueron entregadas las imágenes 2 y 3. Y, asimismo, si esto fue
realizado por la Sra Iñiguez. Y si dejó y queda constancia de la entrega. 3) Reconocimiento de
que en fecha 1.6.2018, yo aparqué/pagué por la plaza de aparcamiento que aparece en
imágenes 4 y 5. A las 11:58h” . Els termes en què es formula l’escrit (“reconocimiento de...”)
porten a concloure que no es demana l’accés a una dada o una informació pública preexistent
prèviament en poder de l’Administració (de fet, la persona reclamant, en tant que és la
interessada afectada els fets que demana, ja deu conèixer perfectament aquesta informació)
sinó que el què es demana és que s’elabori un reconeixement formal d’aquestes dades ja
conegudes, a mode de certificació o de constància expressa i oficial de la seva certesa emesa
arran de la sol·licitud i per satisfer-la. En aquests termes, cal negar que la pretensió de la
persona reclamant sigui obtenir informació pública, en els termes en què la defineix l’article 2.b
LTAIPBG, i per tant, el dret d’accés a la informació garantit per l’article 18 LTAIPBG no s’hi pot
projectar.
L’article 72.4 del Decret 8(2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la
informació pública, estableix que “El dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies
autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els
ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb
aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte
d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició.” En aquest mateix
supòsit normatiu, per evident connexió material, cal incloure la petició d’un “reconeixement”
escrit que la persona reclamant sol·licita que elabori l’Ajuntament per donar resposta a la seva
petició.
D’acord amb l’exposat, en virtut de l’article 33.2 RGAIP, la reclamació s’ha d’inadmetre, perquè
no té per objecte l’accés a informació pública
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 7 d’abril de 2022 , resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 257/2022 perquè no té per
objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al
web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.