Solicitud de informes del Área de Contenidos del CAC (2015-2022) y finalización de la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 536/2023, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 256/2023 Administració reclamada: Consell de l’Audiovisual de Catalunya Informació reclamada: Informes de l’Àrea de continguts del CAC durant el període 2015-22. Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada aquesta informació per la GAIP a la persona reclamant, res ha manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Generalitat. Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Informes de l’Àrea de continguts del CAC. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents En data 5 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 256/2023, presentada per una persona interessada contra el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (en endavant, CAC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El dia 31 de gener de 2023 la persona reclamant sol·licita al CAC “una còpia dels informes de l'Àrea de Continguts del CAC realitzats del 2015 al 2022, ambdós inclosos, en relació amb la verificació de la correcta qualificació dels continguts emesos pels prestadors Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA i Emissions Digitals de Catalunya, SAU, atenint-se als criteris establerts en la Instrucció general sobre protecció de la infància i l'adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió”. La Reclamació presentada el 5 de març de 2023 indica que l’Administració reclamada ha estimat la seva sol·licitud però només li ha lliurat un informe. I afegeix que “S'han sol·licitat uns informes relatius a una temàtica i prestadors concrets realitzats en el transcurs de 7 anys i resulta inversemblant que, en un període tan dilatat de temps, només se n'hagi elaborat 1, que és l'únic adjunt rebut a l'acord 21/2023. A més, com a interessat tinc coneixement, degut a haver formulat queixes al mateix Consell amb anterioritat, que el CAC ha estudiat la qualificació d'almenys dos programes més, dels quals assumeixo que se'n va elaborar un informe”. El 20 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En data 21 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al CAC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El dia 13 d’abril de 2023 la GAIP rep un informe del CAC on es detallen les relacions entre el reclamant i el propi Consell, que es remunten al mes de maig de 2021. En aquest sentit, diu aquest informe, “el CAC no només ha donat resposta a les seves consultes sinó que, a la vista de l’interès mostrat pel sol·licitant sobre els temes relacionats amb la qualificació de continguts audiovisuals, ha estat rebut al CAC per explicar-li el sistema de treball utilitzat pel CAC en relació amb el seguiment de la qualificació de programes, amb indicació de les variables que s’apliquen i com s’interrelacionen”. En relació amb la petició efectuada per la persona reclamant, continua dient el mateix informe que “Cal posar de manifest que l’Informe de l’Àrea de Continguts 95/2021, de 14 de juliol de 2021, Qualificació del programa Bricoheroes, lliurat al senyor XXX, es va realitzar en relació amb uns continguts audiovisuals que presentaven incidències de categories diverses, sent l’única anàlisi de qualificació de continguts que va derivar en un informe durant el període sol·licitat”. En data 15 de maig de 2023 la GAIP trasllada l’informe del CAC a la part reclamant, per al seu coneixement, sense que aquesta hagi expressat des d’aleshores cap altra manifestació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada aquesta informació per la GAIP a la persona reclamant, res ha manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 256/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Clara I. Velasco Rico Vicepresidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.