Inadmisión de reclamación sobre competencias de bomberos en gestión de Covid-19 por ausencia de información pública preexistente

Resolució 432/2021, de 13 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 256/2021 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Competències per gestionar la Covid19 per part dels bombers. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: De la lectura de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 se’n desprèn fàcilment que té més un ànim polemitzador amb les autoritats sanitàries que l’objecte de demanar informació pública, en els termes que la defineix l’article 2.b LTAIPBG. Nogensmenys, la GAIP va considerar pertinent la seva tramitació, ja que de la seva lectura no se’n podia excloure l’eventualitat que alguna de les preguntes formulades per ella tenia, en el moment de ser formulada, una resposta elaborada al sí de l’Administració. L’informe del Departament de Salut posa clarament de manifest que no és aquest el cas, que no posseeix cap document que pugui donar resposta a les qüestions plantejades. A la vista d’aquest informe, s’ha de concloure que l’objecte de la sol·licitud no existeix com a informació pública en el moment de ser formulada, i per tant no pot ser objecte del dret d’accés regulat per l’LTAIPBG, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Sindicats. Covid19. Reclamació contra silenci. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 23 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 256/2021, presentada per un representant sindical contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta un escrit signat per la persona reclamant el 29 de juliol de 2020, que demana el següent a la Consellera de Salut i al Conseller d’Interior: “I. Per què no es fa un conveni publico- privat per a realitzar test PCR del Covid amb laboratoris privats? No, perquè Sanitat no reconeix els resultats d’un laboratori privat, malgrat tingui la mateixa formació i metodologia que Sanitat. II. Per què hi ha metges de Sanitat, i tal i com a passat amb l’AOF de Rubí/Sant Cugat, que el volia fer anar a treballar un cop la germana tingués el negatiu a la prova PCR sense esperar la recomanació (que no és una obligació) de confinament de 10 dies sense símptomes abans de poder tornar a treballar al Parc? III. Per què no es delega al GEM la capacitat de realitzar test PCR i/o per a fer proves d’anticossos del Covid i poder aplicar uns criteris d’actuació ferms, clars, operatius i amb coneixement del funcionament del Cos de Bombers i s’actua de manera més ràpida i eficaç a Bombers? IV. Per què no se li retorna al GEM la capacitat de decisió que tenia a l’estat d’alarma i que tan bé va fer per al Nostre Cos? V. Per què les recomanacions són això, recomanacions i no Procediments d’Actuació erga omnes i d’obligat compliment? VI. Per què sempre el corporativisme mèdic està, per sobre, al nostre entendre, de la bona operativitat del Cos de Bombers? VII. Que es doti al GEM i al seu Cap el Sr. Dr. xxxx de les potestats que tenien mentre va durar l’estat d’alarma pel bé del Cos i pel bé de la ciutadania. I que es mantingui en el temps i anys següents. VIII. Que es doti al GEM i al seu Cap el Sr. Dr. xxxx de la capacitat de poder realitzar test PCR i/o per a fer proves d’anticossos del Covid tal hi com tenien mentre va durar l’estat d’alarma pel bé del Cos i pel bé de la ciutadania. I que es mantingui en el temps i anys següents. IX. Que es doti al GEM i al seu Cap el Sr. Dr. xxxx dels recursos necessaris per a poder desenvolupar les tasques demanades que sí tenien mentre va durar l’estat d’alarma pel bé del Cos i pel bé de la ciutadania. I que es mantingui en el temps i anys següents. X. Que el GEM recuperi competències per ara i per sempre. XI. Per què el Departament d’Interior actua en funció de Requeriments judicials (obligació de fer PCR’s als Mossos) i mai actua per iniciativa pròpia, per prevenció i protegint els seus treballadors, els Bombers? ”. La Reclamació també adjunta un segon escrit, datat el 5 de desembre de 2020, que demana a la Consellera de Salut resposta a l’escrit anterior. 3. La Reclamació presentada el 23 de març de 2021 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta a les sol·licituds anteriors. 4. El 26 de març de 2021 la GAIP requereix el següent a la persona reclamant: “Cal que aporteu una còpia de les sol·licituds d’informació registrades, que són objecte de les Reclamacions i que acrediteu la representació d’acord amb la qual al·legueu actuar en el marc de les Reclamacions. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer -nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 5. El 16 d’abril de 2021 la persona reclamant acredita la representació amb la que actua i aporta còpia de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 6. El 20 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. L’11 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament de Salut, que fa les següents consideracions: “La persona reclamant no havia presentat prèviament a la reclamació que s’ha interposat davant la Comissió de Garantia del Dret d’accés (GAIP) una sol·licitud d’accés a la informació pública. (...) Com s’exposa en els antecedents de fet, la persona reclamant únicament havia presentat una eValisa en què formulava unes preguntes als Consellers d’Interior i de Salut, i que s’han transcrit a l’apartat primer dels antecedents d’aquest informe. (...) El justificant de la eValisa és un PDF que inclou totes les dades de la valisa i que serveix com a evidència del lliurament de la valisa. El justificant està signat amb un segell electrònic del Consorci AOC i inclou la data i hora, i els números de registre de sortida i entrada per tal de que es pugui acreditar l’enviament i/o recepció de la valisa. Però en l’esmenta eValisa no queda constància de que es tracti d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, sinó que el seu contingut fonamental és formular preguntes a la Consellera de Salut. D’acord amb l’article 42 de la Llei 19/2014, es pot interposar una reclamació davant la GAIP en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, des del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o si s’escau, de la desestimació del recurs de reposició. Per tant, hagués estat necessari que amb caràcter previ a la reclamació s’hagués presentat una sol·licitud d’accés a la informació pública d’acord amb els formularis específics que són d'ús obligatori d'acord amb el 66.6 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. (...) L’article 2.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L'article 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableixen que aquest dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. La informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. I l'apartat tercer i quart de l'article 53 disposen que: "(...) no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014,del 29 de desembre. “4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions.” Inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 de la Llei 19/2014 estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. Així mateix, l'article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud que efectua la persona reclamant queda fora de l’àmbit d’actuació de la llei de transparència, atès que no demana informació pública sinó formular un conjunt de preguntes orientades a obtenir una explicació de les motivacions polítiques que orienten les decisions preses en la gestió de la Covid19 i el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquestes peticions no són contingudes en cap document que l’administració posseeixi (...) Atès que la sol·licitud no demana informació pública en poder de l'Administració, en el sentit definit pels articles 2.b de la Llei 19/2014 i 53 del Decret 8/2021, sinó formular un conjunt de preguntes orientades a obtenir una explicació de les motivacions polítiques que orienten les decisions preses en la gestió de la Covid19 i el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, inexistents en el moment de formular la sol·licitud, no poden ser objecte del dret d'accés a la informació pública i, en conseqüència, la Reclamació ha de ser inadmesa en aplicació de l'article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. De la lectura de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 se’n desprèn fàcilment que té més un ànim polemitzador amb les autoritats sanitàries que l’objecte de demanar informació pública, en els termes que la defineix l’article 2.b LTAIPBG. Nogensmenys, la GAIP va considerar pertinent la seva tramitació, ja que de la seva lectura no se’n podia excloure l’eventualitat que alguna de les preguntes formulades per ella tenia, en el moment de ser formulada, una resposta elaborada al sí de l’Administració. L’informe del Departament de Salut posa clarament de manifest que no és aquest el cas, i que no posseeix cap document que pugui donar resposta a les qüestions plantejades. A la vista d’aquest informe, s’ha de concloure que l’objecte de la sol·licitud no existeix com a informació pública en el moment de ser formulada, i per tant no pot ser objecte del dret d’accés regulat per l’LTAIPBG, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de maig de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 256/2021 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.