Acceso a documentación sobre el Consejo de Estudiantes, tutorías y materiales docentes de la UPF

Resolució 234/2018, de 22 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 256/2018 Administració reclamada: Universitat Pompeu Fabra Informació reclamada: Documentació diversa sobre professorat i docència. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Si bé els objectes habituals de reclamació davant la GAIP son les resolucions relatives a sol·licituds d’informació pública, també poden ser-ho les que resolen recursos (o reclamacions) administratives derivades d’elles. La pròpia LTAIPBG, al seu article 39, preveu expressament que puguin ser objecte de reclamació davant la GAIP les resolucions de recursos de reposició plantejats contra resolucions de sol·licituds de informació pública, en base a l’article 38 de la mateixa Llei. A les seves últimes al·legacions (antecedent 11) la persona reclamant demana que l’eventual confirmació de no disposició de documentació ha de fer-la la Universitat en relació amb cada tipus de document sol·licitat en aquest apartat, però aquesta petició tan concreta no es va formular ni en la sol·licitud de informació, ni en la reclamació davant del Rectorat, i ha de rebutjar-se en aplicació del principi de congruència, segons el qual no poden ser pretesos en via de Reclamació davant la GAIP objectes que no havien estat plantejats anteriorment en les sol·licituds o reclamacions de les quals deriva la Reclamació. En els termes de l’article 29.1.a per poder establir aquesta causa d’inadmissibilitat es necessari que es compleixin, acumulativament, dos tipus de requisits: per una part, que la documentació sol·licitada tingui la textura de nota, bordador, resum, opinió o document de treball intern, en general, i que, a més a més, aquest document no tingui rellevància ni interès públic; les notes o apunts utilitzats pel professorat com a recolzament per a impartir les seves classes en una universitat pública poden tenir rellevància o interès públic, en funció de si són determinants de les seves intervencions orals i de la qualitat del servei públic prestat; ha d’acreditar-ho, si és el cas, la professora afectada i, amb aquesta finalitat, aquesta Resolució ordena retrotraure el procediment al moment adequat per possibilitar la seva aportació; la GAIP entén que el legislador català pot establir causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació públ ica més exigents que les previstes per la legislació bàsica, donat que això suposa un estàndard més beneficiós pel dret d’accés a la informació pública. El fet que una resolució dictada en el marc d’un procediment anterior, que tingui un objecte similar o idèntic a un procediment present, no hagi estat impugnada en temps i forma no impedeix que pugui ser-ho la dictada en el procediment present. La LTAIPBG no impedeix que la mateixa informació pugui ser sol·licitada reiteradament, i cada nova sol·licitud, segons com sigui resolta, pot obrir noves oportunitats d’impugnació, sens perjudici, naturalment, que aquesta pràctica pugui ser considerada abús de dret, cosa que en aquest cas no s’ha plantejat. Paraules clau: Universitats. Recursos i reclamacions. Professorat. Inadmissió. Notes i apunts. Esborranys. Rellevància i interès públic. Retroacció del procediment. Congruència. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de juliol de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 256/2018, presentada contra la Universitat Pompeu Fabra, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’ antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de gener de 2018 la persona reclamant sol·licita a la UPF la informació següent: 2.1. Documentació relativa al funcionament del Consell d’Estudiants de la UPF (CEUPF), concretament la següent: 2.1.1. La documentació que justifiqui la desestimació pel Vicerector de Projectes d’acollida, participació i acompanyament d´estudiants d’una reclamació presentada per la persona reclamant el 3 de juliol de 2017. 2.1.2. La documentació que acrediti que el CEUPF ha donat resposta a les preguntes i inquietuds estudiantils durant el curs 2016-2017 (especialment a la reclamació presentada per la persona reclamant el 3 de juliol de 2017). 2.1.3. La documentació que justifiqui l’atorgament dels crèdits de participació concebuts durant l’any acadèmic 2016-2017. 2.2. La documentació que justifiqui les tutories fetes per una professora determinada durant el curs 2016-2017: 2.2.1. La documentació que justifiqui les hores de tutoria previstes al Pla de dedicació docent (PDD) de la professora en qüestió a l’assignatura Matemàtica Discreta. 2.2.2. La documentació que demostri el compliment de la normativa en matèria de tutories. 2.2.3. La documentació que demostri qualsevol altra activitat de tutoria mentre impartia l’ assignatura Matemàtica Discreta, si ni hagués. 2.3. La guia docent utilitzada per una professora determinada per impartir les seves classes del grup 1 de Matemàtica discreta del primer curs del grau d’enginyeria Informàtica l’any 2016- 2017. Precisa que ha d’acreditar-se que es tracta de la guia que la professora tenia físicament a la seva mà a l’impartir les seves classes teòriques i a la qual en una ocasió va atribuït part dels seus errors. 2.4. La copia digital de cinc materials didàctics de l’assignatura Organització de Computadores i d’altre material didàctic de l’assignatura Estructura de dades i algoritmes 1, en la versió en que estaven disponibles quan la persona reclamant les cursava. 2.5. Una còpia de tots els exàmens de tipus prova online (“online test”) del grup 1 de l’assignatura “Introducció a les TIC”, curs 2016-2017 (2016-2017-T1). 2.6. Les següents dades estadístiques sobre el personal docent i investigador (PDI): 2.6.1. El percentatge (computat en equivalència a temps complet) del PDI de tota la Universitat que son: a) Permanent i b) de Contracte temporal. 2.6.2. El percentatge (computat en equivalència a temps complet) del PDI que va impartir de docència de qualsevol tipus al grup 1 del curs 2016-2017 del grau de la persona reclamant que son: a) Permanent i b) de Contracte temporal. 2.6.3. El percentatge (computat en equivalència a temps complet) del PDI que va impartir docència de qualsevol tipus al grup 1 del grau de Ciències polítiques i de l’Administració 2016-2017 que son: a) Permanent i b) de Contracte temporal. 2.7. Per a cada una de les assignatures del primer curs del grau d’enginyeria Informàtica 2016- 2017, el percentatge de la docència de qualsevol tipus, per una banda, i docència teòrica, per l’altra, impartida per doctorats, per professors permanents i per professors amb contracte temporal. 3. El 8 de març de 2018 el Secretari general de la UPF, després d’invocar l’article 33.2 LTAIPBG, notifica a la persona reclamant l’ampliació en quinze dies del termini d’un mes establert legalment per resoldre las sol·licituds d’informació pública, en relació amb la informació sol·licitada pels apartats següents: 2.1.3, 2.6 i 2.7. 4. El 8 de març de 2018 el Secretari general de la UPF estima parcialment la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 (a excepció dels punts assenyalats per l’antecedent anterior), amb els termes següents: 4.1. En relació amb l’apartat 2.1.2 de la sol·licitud, indica que no consta la reclamació al CEUPF que diu haver presentat la persona reclamant. Explica que el CEUPF no disposa d’un registre de les consultes presencials i li facilita un Excel de les consultes presentades a través del Centre d’atenció a l’usuari. 4.2. En relació amb la documentació sol·licitada per l’apartat 2.2 de la sol·licitud, indica a la persona reclamant que la documentació sol·licitada ja li hauria estat facilitada por dues resolucions determinades del Secretari general, la segona en compliment de la Resolució de la GAIP 383/2017. 4.3. En relació amb la informació sol·licitada per l’apartat 2.3 de la sol·licitud, es tractaria de notes, esborranys o resums de recolzament utilitzats pel professorat per a impartir les seves classes i, per aquest motiu, procediria desestimar la sol·licitud en aplicació de l’article 29.1.a LTAIPBG. 4.4. En relació amb els apartats 2.4 i 2.5 de la sol·licitud d’informació, es resol facilitar per correu electrònic en format PDF els Materials didàctics publicats a l’Aula global de l’assignatura Organització de computadores, els de l’assignatura Estructura de dades i algoritmes I i els Exàmens online del grup 1 de l’assignatura Introducció a les TIC. 5. El 29 de març i el 4 d’abril de 2018 la persona reclamant presenta una Reclamació al Rector de la UPF contra la resolució anterior del Secretari general, que argumenta amb els següents termes: 5.1. En relació amb l’apartat 2.1 dels antecedents, la resposta indicada per l’apartat 4.1 no aportaria documentació que justificaria l’atorgament dels crèdits de participació concedits el 2016-2017 i no acreditaria que el CEUPF hagi donat resposta a les preguntes i inquietuds estudiantils, ni que hagi promogut propostes per a la promoció i defensa dels seus interessos. Insisteix en demanar aquesta documentació o que se li confirmi que no existeix. 5.2. En relació amb l’apartat 2.2 dels antecedents, assenyala que les resolucions anteriors del Secretari general a les quals es remet la resposta indicada per l’apartat 4.2 no li haurien facilitat informació de les tutories realitzades per la professora concernida, sinó només resultats globals de l’enquesta d’avaluació docent corresponent, que no preguntava sobre les tutories, i tampoc se li hauria facilitat documentació que acrediti el compliment de les normes vigents en matèria de tutories per part de la professora en qüestió. Insisteix en demanar la documentació que acrediti les tutories realitzades i el compliment de la normativa sobre aquesta matèria per part de la professora en qüestió. 5.3. Refuta la inadmissió de l’apartat 2.3 dels antecedents, argumentant que la guia docent sol·licitada tenia una gran rellevància en la docència de l’assignatura Matemàtica discreta, que contenia errors inclús reconeguts per la professora i que era la causa d’una docència deficient d’aquesta assignatura, de manera que afectava negativament els drets de l’alumnat. 6. El 27 de juny de 2018 el Rectorat de la UPF resol la reclamació de l’antecedent anterior manifestant i disposant el següent: 6.1. En relació amb la reclamació de documentació que justifiqui els crèdits de participació al CEUPF atorgats el curs 2016-2017 (antecedent 5.1), afirma que no procedeix facilitar aquesta informació perquè forma part de l’expedient acadèmic de cada alumne i remet al reclamant a una resolució del Secretari general de 21 de març, que li hauria proporcionat informació general sobre sol·licituds i reconeixement de crèdits per participació i per altres activitats universitàries. En relació amb la reclamació de documentació que acrediti que el CEUPF ha donat resposta a les preguntes i inquietuds estudiantils i ha realitzat les seves activitats i funcions, la resolució del Rector es remet a la informació proporcionada per la resolució reclamada (antecedent 4.1) i afirma que no li pot donar mes informació perquè la Universitat no disposa d’ella. En conseqüència, desestima aquesta part de la reclamació. 6.2. En relació amb la reclamació de materials docents de l’assignatura Matemàtica discreta (antecedent 5.3), en primer lloc la resolució del Rector precisa que s’ha de referir no a la guia docent (que és un document formal que especifica l’assignatura), sinó als apunts i altre material de suport utilitzat pel professorat en les seves classes. En segon lloc, dona la raó al reclamant a l’admetre que la resolució reclamada no ha acreditat que aquest material no tingui rellevància pública. Assenyala que aquets materials són esborranys en sentit estricte, que a la Universitat no li consta la seva existència i que són interns de la professora que els ha utilitzat, que pot haver-los modificat i inclús suprimit. Considera que l’accés a aquests documents "no és necessari, ni des del punt de vista de l’interès públic, ni des de la perspectiva del dret de defensa del reclamant, el qual disposava de tots els materials necessaris per seguir l’assignatura a l’Aula Global "; conseqüentment, considera justificada l’aplicació de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG per les raons donades i conclou que procedeix denegar la pretensió del reclamant en aquesta qüestió. 6.3. En relació amb la reclamació de la documentació que justifiqui les hores de tutoria d’una professora determinada (antecedent 5.2), insisteix en la mateixa línia de la resposta donada a aquesta qüestió per la resolució del Secretari general (antecedent 4.2), en el sentit que aquesta mateixa informació ja hauria estat demanada per sol·licituds anteriors de la mateixa persona reclamant, i facilitada per les resolucions anteriors de la Universitat, que cita, resolucions que no haurien estat recorregudes i, per tant, serien fermes d’acord amb l’article 116 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), per aquest motiu la reclamació seria inadmissible en relació amb aquesta qüestió. Com a resultat de les consideracions anteriors, la resolució del Rector desestima íntegrament la reclamació. La notificació de la resolució indica que esgota la via administrativa i que contra ella s’hi pot interposar un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos. 7. La Reclamació presentada el 10 de juliol de 2018 exposa el següent: 7.1. La sospita de que, al menys des de l’experiència de la persona reclamant, el CEUPF no fa realment les funcions de defensa de l’alumnat que té encomanades; en conseqüència, demana documentació que les acrediti o un escrit que indiqui taxativament que aquesta documentació no existeix. La persona reclamant afirma que necessita aquesta informació de cara una demanda per responsabilitat patrimonial que vol interposar contra la UPF. 7.2. Las notes de recolzament utilitzades per la professora afectada posarien de relleu la mala qualitat de la docència rebuda i, per tant, la persona reclamant també afirma necessitar-les per la demanda que projecta interposar. 7.3. En relació amb la justificació demanada sobre l’efectivitat de les tutories de la professora indicada a la sol·licitud, considera que la resposta rebuda per part de la UPF no dona la informació sol·licitada, ja que es limita a remetre’s als resultats d’avaluació de la docència, que no ofereixen cap dada sobre la realitat de les tutories realitzades. A més a més, la invocació per la resolució del Rector de l’article 116 LPAC no bé al cas, ja que no estaríem davant d’un recurs administratiu, sinó d’una sol·licitud de informació pública. 8. El 19 de juliol de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a la UPF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li enviï un informe, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà la Universitat al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 9. El 8 d’agost de 2018 la GAIP rep el informe de la UPF, que formula les següents consideracions: 9.1. En relació amb la part de la reclamació referida per l’antecedent 5.1 l’informe assenyala que el reclamant no aporta elements nous sobre els quals es justifiqui un canvi en les resolucions anteriors de la UPF en relació amb aquest assumpte. En conseqüència, reitera que la resolució del Secretari general referida per l’apartat 4 i la del Rector impugnada ja li han facilitat tota la informació que es troba en poder de la Universitat en relació amb el sol·licitat sobre el CEUPF. 9.2. Argumenta en referència a les resolucions de la GAIP i del Consell de transparència del Estat que no procedeix estimar la part de la reclamació relativa als apunts utilitzats a classe per una professora (antecedent 5.3), en base a la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG. 9.3. En relació amb l’apartat de la reclamació davant del Rector referida a l’antecedent 5.2, reitera que la informació reclamada ja hauria estat facilitada al reclamant per resolucions anteriors de la Universitat que haurien esdevingut fermes, por no haver-les impugnat. També facilita el nom de la persona que representarà a la Universitat al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 10. El 13 d’agost de 2018 la GAIP comunica l’informe de la UPF a la persona reclamant. 11. El 16 d’agost la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació sol·licitat inicialment per a la tramitació d’aquesta Reclamació i demana que sigui finalitzada mitjançant resolució de la GAIP. En aquest mateix escrit formula les següents consideracions: En relació amb el CEUPF insisteix en demanar a la Universitat qualsevol tipus de prova documental que acrediti que aquest organisme exerceix les seves funcions, o “una confirmació expressa i individualitzada per cada document sol·licitat que no existeix o que la universitat no té en la seva possessió”. En relació amb les tutories d’una professora determinada, insisteix en demanar qualsevol documentació probatòria de la realització de les tutories previstes al Pla docent de la mateixa, així com una còpia del Pla de dedicació docent de la seva assignatura quan la va cursar la persona reclamant. En relació amb aquest mateix punt, assenyala que les consideracions de la Universitat sobre el fet que la persona reclamant hauria consentit amb el que ara reclama per no haver interposat un recurs en temps i forma no venen al cas, ja que no està interposant un recurs administratiu, sinó sol·licitant informació. Insisteix també en accedir a las notes i apunts usats per una determinada professora a les seves classes, perquè creu que contenen errors, que haurien portat a la professora a cometre errors en les seves exposicions a classe. Fonaments jurídics 1. Objecte de la Reclamació L’objecte formal d’aquesta Reclamació és la resolució del Rectorat de la UPF de 27 de juny de 2018 (antecedent 6), relativa a la reclamació presentada els dies 29 de març i 4 d’abril (antecedent 5) contra la resolució del Secretari general de la Universitat de 8 de març de 2018 (antecedent 4), en relació amb la sol·licitud d’informació pública presentada per la persona reclamant el 30 de gener de 2018 (antecedent 2). Si bé els objectes habituals de reclamació davant la GAIP són les resolucions relatives a sol·licituds d’ informació pública, també poden ser-ho les que resolen recursos (o reclamacions) administratives derivades d’aquestes. La pròpia LTAIPBG, al seu article 39, preveu expressament que poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les resolucions de recursos de reposició plantejades contra resolucions de sol·licituds d’informació pública, en base a allò que disposa l’article 38 de la mateixa Llei. Res impedeix que puguin ser-ho (i menys encara amb el precedent que s’acaba de citar) les resolucions dictades en relació amb reclamacions en via administrativa previstes per la normativa sectorial (en aquest cas, la pròpia de transparència i accés a la informació pública de la UPF) contra desestimacions de sol·licituds d’accés a la informació pública. L’objecte material de la Reclamació està condicionat pel seu objecte formal citat (no es pot reclamar davant la GAIP en relació amb tota la informació sol·licitada a la UPF el 30 de gener de 2018, sinó com a màxim només a la referida per la reclamació davant del Rector) i definida concretament pels termes d’aquesta Reclamació (antecedent 7), que únicament es refereixen als punts següents: (i) documentació que acrediti l’exercici efectiu de les funcions del CEUPF, (ii) notes o apunts de suport utilitzats per una professora determinada i (iii) documentació que acrediti la realització efectiva de les tutories per part de la mateixa professora. És de suposar que la resta d’informació sol·licitada per la persona reclamant el 30 de gener de 2018 ja li ha estat facilitada o bé per la resolució de la Secretaria general, o per la del Rectorat, o desisteix en relació amb la mateixa. 2. Documentació relativa a l’exercici de les funcions del CEUPF En relació amb aquesta qüestió, la Reclamació demana la documentació que acrediti l’exercici pel CEUPF de les funcions que li atribueix la normativa vigent, tant en relació amb la persona reclamant, com amb la resta de l’alumnat o, en cas de no existir aquesta documentació, que així es reconegui expressament. La resposta de la Universitat a la sol·licitud d’aquest tipus de documentació ha estat la següent: En primer lloc la resolució de la Secretaria general de 8 de març de 2018 (antecedent 4) respon a la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant que no té constància relativa a una queixa presentada per la pròpia persona reclamant i només els hi pot facilitar alguns e-mails entre el CEUPF i la persona reclamant (resposta a l’antecedent 2.1.1) i que el CEUPF no disposa d’un registre de queixes presencials i només pot facilitar la referència de les rebudes a través del Centre d’atenció a l’usuari, cosa que fa mitjançant un fitxer Excel (resposta a l’antecedent 2.1.2). En segon lloc, la resolució del Rectorat impugnada en aquesta Reclamació justifica les raons per les quals estima que no pot facilitar la informació relativa a la justificació de l’atorgament dels crèdits de participació (informació sol·licitada segons l’antecedent 2.1.3) i és de suposar que tal resposta és acceptada per la persona reclamant, ja que no inclou cap referència a aquesta qüestió en la present Reclamació. La documentació aportada pel reclamant i per la UPF a aquest procediment acredita raonablement que la Universitat li ha donat accés a la informació sol·licitada de la què disposa i ha justificat no poder facilitar-li la resta, bé per raons jurídiques o bé perquè no disposa d’ella. El fonament jurídic segon de la resolució del Rectorat impugnada és bastant clara quan argumenta que ja ha facilitat a la persona reclamant la informació que disposa relativa a l’exercici pel CEUPF de les seves funcions i que no li pot facilitar informació que no està al seu poder. A les seves últimes al·legacions (antecedent 11) la persona reclamant demana que l’eventual confirmació de no disposició de la documentació ha de fer-la la Universitat en relació amb cada tipus de document sol·licitat en aquest apartat, però aquesta petició tan concreta no es va formular ni a la sol·licitud de informació, ni a la reclamació davant del Rectorat, i ha de rebutjar-se en aplicació del principi de congruència, segons el qual no es poden pretendre en via de Reclamació davant la GAIP objectes que no havien estat plantejats anteriorment a las sol·licituds o reclamacions de les quals deriva la Reclamació. Sobre la base de las anteriors consideracions, ha de desestimar-se aquesta part de la Reclamació. 3. Notes o apunts de suport d’una professora La persona reclamant sol·licita la guia, apunts o notes utilitzats a classe per la professora de Matemàtica discreta del primer curs del grau d’Enginyeria Informàtica l’any 2016-2017. La UPF inadmet aquesta part de la sol·licitud en base a l’article 29.1.a LTAIPBG. Aquest mateix objecte (si bé en relació amb un professor d’aquesta mateixa assignatura) ha estat sol·licitat per la mateixa persona reclamant a la UPF, en el marc de la Reclamació 244/2018, que ha estat resolta per la GAIP mitjançant la Resolució 225/2018, el Fonament jurídic 5, que es transcriu a continuació, es plenament aplicable al present cas: “La UPF al·lega la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG: “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els següents supòsits: a) Si sol·liciten notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. Abans de valorar la concurrència dels fets que l’acrediten, convé precisar l’abast de la formulació legal aplicable al cas. Cal destacar que en els termes de l’article 29.1.a per a poder establir aquesta causa d’ inadmissibilitat cal que es compleixin, acumulativament, dos tipus de requisits: d’una banda, que la documentació sol·licitada tingui la textura de nota, esborrany, resum, opinió o document de treball intern, en general, i que, a més a més, el document no tingui rellevància ni interès públic. Cal insistir en els termes esmentats perquè aquest mateix tipus de causa d’inadmissibilitat és definida de forma substancialment diferent per l’article 18.1.b LTAIPBGE: “1. S’han d’inadmetre a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds: (…) b) Referides a informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives”. Aquest precepte no fa cap menció a la necessitat que aquesta informació auxiliar o de suport, per a no poder ser objecte del dret d’accés, hagi d’estar mancada, a més, de rellevància o interès públic. La GAIP entén que el legislador català pot establir causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds de informació pública més exigents que les previstes per la legislació bàsica, ja que això suposa un estàndard més beneficiós per al dret d’accés a la informació pública. Per tant, els supòsits d’inadmissibilitat aplicables a les sol·licituds d’accés a la informació pública adreçades a les administracions de Catalunya, com és el cas de la que ens ocupa, són els previstos per l’article 29 LTAIPBG, no les de l’article 18 LTAIPBGE, de manera que les referències fetes per l’informe de la UPF als criteris del CTBG són dubtosament aplicables al present cas. La resolució i l’informe de la UPF acrediten raonablement que la informació sol·licitada que consisteix en els apunts o notes dels que se serveix un professor determinat per a impartir les seves classes ha de ser qualificada com a nota, esborrany o document de treball intern, als efectes de l’aplicació de l’article 29 LTAIPBG. Es tracta probablement de documents oberts, en poder del professor, que aquest pot modificar en qualsevol moment, en aplicació dels seus propis criteris professionals i que tenen caràcter estrictament intern, doncs només li serveixen a sí mateix com a guia o suport de la seva pròpia dissertació oral. El que no acredita la Universitat és la concurrència exigida per la segona part de l’article 29.1.a LTAIPBG, per a poder aplicar la causa d’inadmissibilitat d’aquest precepte, és a dir: que aquestes notes o apunts no tinguin rellevància ni interès públic. Tampoc la persona reclamant acredita el contrari, és a dir: que tenen rellevància o interès públic. Es pot presumir que les notes o apunts usats pel professor podrien tenir rellevància o interès públic, ja que podrien ser determinants de la docència impartida oralment i, en conseqüència, dels resultats de l’avaluació resultant i de la qualitat del servei públic prestat. Però no s’ha acreditat cap d’aquests elements, ni en sentit afirmatiu, ni negatiu, ja que ni s’ha argumentat el valor de la docència oral en el marc del pla docent de l’assignatura, ni tampoc l’eventual caràcter determinant dels apunts del professor en relació amb les seves intervencions a classe. I és que l’única font que podria precisar i resoldre aquests dubtes és el propi professor, a qui no consta que se li hagin consultat, tot i estar afectat per la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació. En conseqüència, correspon retrotraure aquesta part del procediment a la fase prèvia a la resolució per part de la UPF de la sol·licitud de informació pública que és causa d’aquesta Reclamació, i instar la Universitat perquè traslladi la sol·licitud al professor esmentat a l’antecedent 2.2, i el convidi a que, de conformitat amb l’article 31 LTAIPBG i dins del termini màxim de 10 dies, formuli les al·legacions que consideri convenients en defensa dels seus drets i interessos i el requereixi a que, en el mateix termini: (i) es pronunciï de manera raonada sobre fins a quin punt les notes o apunts que utilitza per impartir les seves classes són determinants de les seves intervencions orals en elles; (ii) valori també raonadament la transcendència de les seves intervencions orals a classe en relació amb l’avaluació de l’assignatura i la qualitat del servei docent prestat i (iii) informi sobre si conserva, i pot facilitar, sense modificació ulterior les notes i apunts que va utilitzar en mà per a impartir els seminaris i classes pràctiques de l’assignatura “Organización de Computadoras” del primer curs del grau Enginyeria Informàtica en el grup 1 del curs 2016-2017. En funció de la resposta obtinguda, la UPF hauria de resoldre segons correspongui en relació amb l’apartat 2 de la sol·licitud de informació de la que és causa aquesta Reclamació. I si la persona reclamant no està conforme amb la resposta donada per la Universitat, podrà reclamar de nou a la GAIP. En conseqüència, procedeix retrotraure aquesta part de la Reclamació a la fase prèvia a la resolució per la Secretaria general de la sol·licitud de informació presentada per la persona reclamant, als efectes de donar trasllat de la mateixa a la professora afectada, per tal que, dins del termini de 10 dies, pugui formular les seves al·legacions i (i) es pronunciï de forma raonada sobre fins quin punt les notes o apunts que utilitza per a impartir les seves classes són determinants de les seves intervencions orals en elles; (ii) valori també raonadament la transcendència de les seves intervencions orals a classe en relació amb l’avaluació de l’assignatura i la qualitat del servei docent prestat i (iii) informi sobre si conserva, i pot facilitar, sense modificació ulterior les notes i apunts que va utilitzar en mà per impartir les classes de l’assignatura “Matemàtica discreta” del primer curs del grau Enginyeria Informàtica al grup 1 del curs 2016-2017. A partir de les respostes obtingudes d’aquest trasllat, la UPF resoldrà el que consideri procedent i, en el seu cas, la persona reclamant podrà formular els recursos o reclamacions que consideri adequats o necessaris. 4. Documentació relativa a la realització efectiva de tutories La persona reclamant insisteix en demanar accés a la documentació especificada per l’antecedent 2.2 i les resolucions de la UPF insisteixen també en indicar que aquesta informació ja ha estat facilitada a la persona reclamant mitjançant diverses resolucions que, a més a més, al no haver estat impugnades en temps i forma haurien de ser considerades com a consentides per la persona reclamant, motiu pel qual ara la seva reclamació hauria de ser inadmesa. Per començar, ha de descartar-se aquesta última consideració. El fet que una resolució dictada en el marc d’un procediment anterior, que tingui un objecte similar o idèntic a un procediment present, no hagi estat impugnada en temps i forma no impedeix que pugui ser-ho la dictada en el procediment present. La LTAIPBG no impedeix que la mateixa informació pugui ser sol·licitada reiteradament, i cada nova sol·licitud, segons com sigui resolta, pugui obrir noves oportunitats de impugnació, sens perjudici, naturalment, de que aquesta pràctica pugui ser considerada abús de dret, cosa que en aquest cas no s’ha plantejat. Per tant, ha de descartar-se la causa d’inadmissibilitat d’aquesta part de la Reclamació argumentada per la UPF. D’altra banda, si bé la resolució del Rectorat impugnada, remetent-se a l’anterior de la Secretaria general, insisteix en assenyalar que la informació relativa a las tutories realitzades per la professora afectada ja ha estat facilitada a la persona reclamant per anteriors resolucions de la Universitat, el cert és que, segons la documentació aportada a aquest procediment, allò que se li ha facilitat per a respondre a aquesta part de la Reclamació són enllaços al Pla docent i resultats de les enquestes d’avaluació de la docència, que segons la persona reclamant no valoren les tutories, consideració que no ha estat desmentida per la Universitat. Cal deduir, per tant, que la documentació sol·licitada indicada per l’antecedent 2.2 no ha estat facilitada a la persona reclamant. Procedeix, per tant, estimar aquesta part de la Reclamació i requerir a la Universitat que faciliti a la persona reclamant la informació assenyalada per l’antecedent 2.2, que ha de referir-se específicament a la realització de tutories per la professora afectada i, si aquesta documentació no existeix, així ha d’assenyalar-ho expressament la Universitat. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que "l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions realitzades per a executar els acords de mediació i per donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió". Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i següents RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent adoptar les mesures que allà es preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini fixat pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió per tal que aquesta requereixi el seu compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de qualificar-se d’infracció molt greu en relació amb el dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada d’acord amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquets fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referencia l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació a la web de la Comissió dels casos en què els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal electrònic de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 d’agost de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 256/2018 i 1.1. Declarar el dret de la persona reclamant a que la UPF li doni accés a la documentació especificada pels tres apartats de l’antecedent 2 o, si s’escau, que la Universitat li manifesti expressament que tal informació no existeix o no està al seu poder. 1.2. Retrotraure la tramitació de l’apartat tercer de la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació a la fase prèvia a la resolució de la mateixa per la UPF i instar a la Universitat per tal que la resolgui de nou, a la vista del que resulti del trasllat requerit per ella conforme a l’assenyalat pels últims paràgrafs del fonament jurídic 3. 2. Desestimar la resta de la Reclamació. 3. Anular la resolució del Rectorat de la UPF de 27 de juny de 2018, en allò que s’oposi als apartats anteriors. 4. Requerir a la UPF a que entregui la informació indicada a l’apartat 1.1 a la persona reclamant en el termini de quinze dies des de la notificació de la present resolució i perquè acte seguit informi a la GAIP. 5. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució de la present resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 256/2018 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Barcelona, 22 d’agost de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen, si no s’especifica altra cosa, a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment por correu electrònic dirigit a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el seu compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’ incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu en relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula la Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós-administrativa. Aquesta acció es pot interposar després de que hagin transcorregut tres mesos des de que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment de la Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós -administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des del dia següent de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós-administrativa.