Solicitud de ingresos por venta de entradas a fiestas con animales y resultado de inadmisión por falta de congruencia

Resolució 396/2020, de 30 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 255/2020 Administració reclamada: Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació administrativa prèvia, que per coherència ha de tenir el mateix objecte que la solꞏlicitud que revisa; no es pot reclamar davant la GAIP contra una Administració quelcom que no se li ha solꞏlicitat prèviament i l’Administració en qüestió no ha tingut ocasió de pronunciar-s’hi. Paraules clau: Entitats municipals descentralitzades. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació contra silenci. Congruència. Manca de solꞏlicitud prèvia. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 255/2020, contra l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2020 l’entitat Acción AnimaNaturalis invoca l’LTAIPBG i demana mitjançant un correu electrònic a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús: la informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen animals (correbous) durant l’any 2019. 3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el “pressupost per a les festes amb bous de l’any 2019”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud. 4. L’11 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. No consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de colꞏlaboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’EMD no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat solꞏlicitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li solꞏlicita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació solꞏlicitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de colꞏlaboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació solꞏlicitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes solꞏlicitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació solꞏlicitada i la inadmissibilitat de la Reclamació La solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana allò recaptat per l’EMD per la venda d’entrades als espectacles amb bous el 2019. Sens dubte es solꞏlicita informació pública, perquè els ingressos de l’EMD per vendes d’entrades o per qualsevol altre concepte han de constar en els registres de l’entitat. Es tracta, a més, d’informació en la que no és plausible que hi puguin concórrer límits al dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és precedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi. Tanmateix, la Reclamació indica com a informació solꞏlicitada el “pressupost per a les festes amb bous de l’any 2019”. Aquesta pretensió és incongruent amb el contingut de la solꞏlicitud d’informació en relació amb la qual es presenta la Reclamació que, com s’acaba de veure, no demana aquest pressupost, sinó els ingressos municipals únicament. La via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació administrativa prèvia, que per coherència ha de tenir el mateix objecte que la solꞏlicitud que revisa; no es pot reclamar davant la GAIP contra una Administració quelcom que no se li ha solꞏlicitat prèviament i l’Administració en qüestió no ha tingut ocasió de pronunciar-s’hi. En conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació 255/2020 per manca de congruència amb la solꞏlicitud d’informació pública de la qual deriva. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 255/2020 per manca de congruència amb la solꞏlicitud d’informació pública de la qual deriva i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.