Solicitud de información sobre multas de tráfico en el Casc Antic Pujolet y finalización por desistimiento

Resolució 327 /2019, de 6 de juny Número d’expedient de la reclamació: 254/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Collbató Informació reclamada: Informació relativa a les multes imposades per haver infringit un senyal de trànsit. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: La persona reclamant no ha acreditat la presentació d’una sol·licitud d’accés a l’Administració prèviament a formular reclamació a la GAIP, i no ha respost el requeriment d’esmena en aquest sentit que se li va fer, per la qual cosa, d’acord amb l’article 68 LPACAP i 30 RGAIP, se la té per desistida del procediment i correspon finalitzar-lo. Paraules clau: Ajuntament. Multes. Trànsit. Reclamació contra silenci. Manca de sol·licitud. Esmena. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 16 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 254/2019, presentada contra l’Ajuntament de Collbató, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació indica que ja feia més d’un mes des que hauria presentat una sol·licitud d’informació dirigida a l’Ajuntament de Collbató o a qualsevol altra administració a la qual li pertanyi la funció d’imposar multes de trànsit, mitjançant un formulari de la Generalitat de Catalunya. N’aporta còpia no registrada d’entrada. La petició que s’hi fa és “saber el nombre total de multes que s’han posat per haver infringit el senyal de trànsit que es va posicionar en el Casc Antic Pujolet. El senyal impedia la circulació a menys que fossin vehicles autoritzats (adjunto imatge). Però estava posicionat a mà esquerra, amb el qual era molt difícil prestar atenció perquè la circulació va per la dreta. Igualment sol·licito conèixer l’import per multa, els mesos de l’any que es van multar per aquest motiu i l’any”. 3. El 24 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Collbató i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’expedient complet. 4. El mateix 24 d’abril de 2019 l’Ajuntament de Collbató s’adreça a la Comissió i li indica que “us fem constar la falta de registre de la sol·licitud d’accés a la informació pública de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa no podem donar tràmit a aquesta reclamació i no tenim constància d’aquest escrit en el nostre registre”. 5. A la vista de les manifestacions formulades per l’Ajuntament, la Comissió s’adreça a la Secretaria de Transparència de la Generalitat de Catalunya per comprovar si efectivament es va presentar la sol·licitud esmentada, i en cas afirmatiu, conèixer el tràmit que se li havia cursat. Tanmateix, la Secretaria de Transparència manifesta que no els consta la presentació de la sol·licitud per la qual manifesta que té la voluntat de reclamar. 6. El 14 de maig de 2019, la GAIP notifica a la persona reclamant el requeriment d’esmena per tal que acrediti haver presentat una sol·licitud d’informació a un registre públic, atès que és un requisit per a l’admissibilitat de la reclamació, amb l’advertiment que de no fer-ho en el termini de deu dies, se la tindrà per desistida. La persona reclamant no acompleix amb el requeriment d’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a poder accedir a la via de garantia de la GAIP que, prèviament, s’hagi demanat a l’Administració l’accés a una informació i aquesta l’hagi desatès. L’escrit de petició d’informació annexat per la persona reclamant a l’escrit de reclamació no acredita la seva entrada en un registre públic o qualsevol altre mitjà de presentació legalment admès, i després de fer les gestions oportunes davant de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Collbató, coincideixen en negar que els hagi tingut entrada la sol·licitud que ara es reclama. Considerant que, com s’ha dit, el procediment de reclamació davant la GAIP té naturalesa revisora de les decisions administratives prèvies en matèria de dret d’accés, és requisit per a poder iniciar-lo vàlidament que s’hagi presentat prèviament una sol·licitud davant l’Administració sobre la què aquesta s’hagi pronunciat, de manera expressa o presumpta, en sentit limitatiu del dret d’accés. L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), preveu que quan una sol·licitud d’iniciació de procediment administratiu no acompleixi amb els requisits, es notificarà a la persona que l’impulsa la necessitat d’esmenar-ho dins del termini de deu dies, transcorregut el qual, si no s’ha presentat l’esmena, se la tindrà per desistida del procediment i es posarà fi al procediment amb una resolució en aquest sentit. Així s’ha procedit en aquest cas, sense que, depassat àmpliament el termini legalment establert, s’hagi obtingut de la persona reclamant la documentació que acrediti la haver presentat una sol·licitud d’informació prèvia, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 68 LPACAP, se la té per desistida de la reclamació i es declara la finalització del procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juny de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 254/2019 per desistiment 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.