Solicitud de facturas y convenios de transporte de la Empresa Casas y resultado de pérdida de objeto por derivación

Resolució 230/2017, 12 de juliol de 2017 Número d’expedient de la Reclamació: 254/2017 Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils. Informació reclamada: Factures de diverses línies de transport d’Empresa Casas. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Ajuntament ha d’aplicar la derivació regulada per l’article 30.2 LTAIPBG perquè l’Administració competent sobre el servei gestionat per una empresa privada sobre el qual es demana informació és la Generalitat. L’Ajuntament hauria d’haver aplicat la derivació quan va donar resposta a la sol·licitud d’informació, sense esperar la presentació d’una Reclamació davant la GAIP. La derivació de l’article 30.2 LTAIPBG comporta que la persona interessada haurà d’exercir el seu dret d’accés davant l’Administració derivada, començant amb la presentació d’una nova sol·licitud. Al fer la derivació de l’article 30.2 LTAIPBG, la Reclamació perd el seu objecte. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Derivació . Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 8 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 254/2017, presentada per un regidor del Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Cabrils, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 25 de setembre de 2016 la persona reclamant, mitjançant instància genèrica E/00204-2016, amb la finalitat d’exercir les funcions pròpies del seu càrrec de regidor municipal, sol·licita a l’Ajuntament de Cabrils: “1. Còpia electrònica de les factures de les línies C6 i C12 de l’Empresa Casas del període comprès entre el maig del 2016 i l’agost del 2016. 2. Còpia electrònica de l’acord mitjançant conveni assolit entre l’Empresa Casas i l’Ajuntament de Cabrils, on s’especifica el trajecte i l’import a pagar per la línia C6. 3. Anàlisi de la factura de la línia C6 amb el mateix detall que es presenta amb la línia C12. 4. L’anàlisi del número de viatges validats al bus C6 per parada. En aquests dos darrers casos, si no es disposa d’aquesta informació, sol·licitem-la a l’Empresa Casas per escrit amb un termini de presentació de resultats i una justificació motivada per part del concessionari, en el supòsit que no sigui possible facilitar-les. Aquestes dades haurien de ser des del dia de la seva posada en marxa fins el 31 d’agost de 2016”. 3. El 24 d’octubre de 2016 l’Ajuntament de Cabrils comunica per correu electrònic a la persona reclamant el conveni amb l’Empresa Casas i les factures sol·licitades. Concretament, li facilita cinc arxius en pdf amb el contingut següent: - El conveni demanat a l’apartat 2 de la sol·licitud anterior. - Factures de l’Empresa Casas en concepte de les línies C6 i C12, amb informació més o menys detallada sobre diversos aspectes del servei, en relació amb els mesos de maig, juny, juliol i agost de 2016. 4. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2017 argumenta que la informació lliurada és incompleta, ja que és molt més detallada la corresponent a la línia C12 que la de la línia C6, explica que el grup municipal d’ERC hauria reiterat la petició d’aquesta informació i que la resposta municipal s’hauria limitat a remetre’s al correu electrònic de 24 d’octubre de 2016 citat a l’antecedent anterior i insisteix que si l’Ajuntament no disposa de la informació de detall relativa a la línia C6 ha de demanar-la a l’Empresa Casas, que de ben segur ha de tenir-la, ja que fa referència a l’ús de la línia i és necessària per valorar-ne la utilitat. 5. El 14 de juny de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i li demana, per a dins del termini de deu dies, un informe sobre ella, còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva i que designi la persona que el representarà en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 6. El 28 de juny de 2017 entra a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Cabrils, que assenyala que no disposa de la informació reclamada, que s’ha de sol·licitar a la concessionària; ara bé, com que la concessionària del servei ho és de la Generalitat, l’Ajuntament, en aplicació de l’article 30.2 LTAIPBG, el 28 de juny de 2017 hauria derivat la Reclamació al Departament de Territori i Sostenibilitat Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 TRLMRLC. Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). En conseqüència, procedeix admetre aquesta Reclamació. 2. Derivació de la sol·licitud L’Ajuntament hauria facilitat la part d’informació sol·licitada que tenia a les seves mans, però com que la reclamada caldria requerir-la a l’empresa que té concedida la gestió del servei, entén que aquest requeriment només pot fer-lo l’Administració titular del servei, que és la Generalitat de Catalunya, i no la municipal i en conseqüència procedeix a derivar la sol·licitud al Departament de Territori i Sostenibilitat, de conformitat amb l’article 30.2 LTAIPBG. Aquesta apreciació municipal és correcte. Si l’Ajuntament no té a les seves mans informació relativa a la gestió d’un servei públic concedit a una empresa privada, i cal requerir-la perquè li la faciliti, és l’Administració responsable del servei qui ha de fer-ho, i pot fer-ho, d’acord amb el previst per l’article 3.2 LTAIPBG. I en aquest cas és la Generalitat, perquè el servei de transport col·lectiu de viatgers sobre el qual es demana informació no és urbà (i limitat a dins d’un únic terme municipal), sinó interurbà. Tot i la correcta apreciació municipal, no es pot deixar d’assenyalar que en aquest cas l’Ajuntament de Cabrils ha fet una tramitació molt poc diligent de la sol·licitud d’informació de la que prové aquesta Reclamació, perquè la derivació al Departament de Territori i Sostenibilitat ja l’hauria d’haver fet l’octubre del 2016, i no esperar a la tramitació d’aquesta Reclamació. L’Ajuntament ha de saber que la derivació a una altra Administració, quan procedeix, no és una mera facultat de l’Administració sol·licitada, sinó un deure que l’imposa l’article 30.2 LTAIPBG a fi d’atendre i tramitar correctament les sol·licituds d’informació afectades, i la demora de tants mesos en el seu compliment, fins a reaccionar només quan té constància de la intervenció de la GAIP, és un sacrifici injustificat evident per al dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant. La derivació regulada per l’article 30.2 LTAIPBG, que comporta redirigir la sol·licitud d’informació a una Administració del tot separada i diferent de la requerida per la persona sol·licitant, suposa que aquesta haurà de formular de nou una sol·licitud adreçada a l’Administració competent; aquesta és la interpretació que cal fer del darrer incís de l’article 30.2 LTAIPBG, quan estableix que l’Administració sol·licitada inicialment ha d’informar de la derivació a la persona sol·licitant “perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”, i l’exercici d’aquest dret, segons el Capítol III del Títol III LTAIPBG, comença amb la presentació de la corresponent sol·licitud. Un cop feta per l’Ajuntament de Cabrils la derivació comentada als paràgrafs anteriors aquesta Reclamació esdevé sense objecte, ja que qui haurà d’atendre la sol·licitud és una Administració diferent i no es pot pressuposar que denegarà la informació demanada i calgui reclamar-la, ja que com a principi general hem de suposar el contrari: que facilitarà l’exercici del dret d’accés a la informació pública, sense necessitat d’intervenció de la GAIP. En conseqüència, procedeix finalitzar aquest procediment degut a la pèrdua d’objecte de la Reclamació. 3. Improcedència de la mediació Vist que, d’acord amb l’FJ anterior, s’ha derivat a una altra Administració la sol·licitud d’informació de la que prové aquesta Reclamació, de manera que hauria perdut el seu objecte, no té sentit dur a terme el procediment de mediació, que també esdevé mancat d’objecte. Per tant, procedeix finalitzar la Reclamació, sense necessitat d’iniciar el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de juliol de 2017, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 254/2017, degut a la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que la sol·licitud de la que prové ha estat derivada a una altra Administració pública. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 12 de juliol de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.