Pérdida de objeto 20/11/2017 · 166 días en resolverse

Acceso a expedientes de servicios de ayuda a domicilio en el municipio de Vilagrassa y resultado por pérdida de objeto

El Ayuntamiento de Vilagrassa solicitó al Consell Comarcal de l'Urgell acceso a expedientes de servicios de ayuda a domicilio. Tras alegar la administración la protección de datos personales y la extemporaneidad de la reclamación, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el solicitante recibió la información y expresó su conformidad.

Puntos clave de la argumentación

1 Se reconoce que las administraciones públicas, al poseer personalidad jurídica, son titulares del derecho de acceso a la información pública frente a otras administraciones según la LTAIPBG.
2 El plazo para interponer reclamaciones contra resoluciones producidas por silencio administrativo permanece abierto indefinidamente, desestimando así la alegación de extemporaneidad.
3 La APDCAT determinó que la protección de datos no impide el acceso a los beneficiarios y detalles del servicio cuando el Ayuntamiento debe abonar parte del coste y fiscalizar el gasto.
4 La resolución finaliza sin pronunciamiento sobre el fondo debido a que la administración reclamada entregó la información y el solicitante manifestó su plena conformidad.

Texto completo

Resolució 350/2017, de 20 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 253/2017. Administració reclamada: Consell comarcal de l’Urgell. Informació reclamada: Accés i còpies als documents d’un expedient de serveis d’ajuda al domicili al municipi de Vilagrassa. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte. Resum: Atès que un dels atributs de les administracions públiques és la personalitat jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat jurídica l’article 140 de la Constitució), caldrà concloure que el dret positiu vigent empara el dret dels municipis d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions, dret que han de poder exercir de conformitat amb les previsions de l’LTAIPBG. El termini per interposar recurs d’alçada o de reposició (i cal tenir en compte que el règim jurídic dels recursos administratius és d’aplicació supletòria a les reclamacions davant la GAIP) contra resolucions produïdes per silenci administratiu roman obert indefinidament a partir de la data en què s’ha produït el silenci administratiu. Paraules clau: Consell Comarcal. Ajuntament. Serveis socials. Ajuts. Persona interessada. Silenci administratiu. Termini per reclamar. Límits. Dades personals. Reclamacions interadministratives. Mediació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 7 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 253/2017, presentada per l’Ajuntament de Vilagrassa contra el Consell Comarcal de l’Urgell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. L ’Ajuntament reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 24 de gener de 2017 l’Alcalde de Vilagrassa va presentar la següent sol·licitud al Consell comarcal de l’Urgell: “ En data 23 de gener de 2017 s’ha rebut el seu escrit informatiu referent als serveis d’ajuda a domicili del municipi de Vilagrassa, concretament l’expedient 2016/00077, sense que figuri cap tipus d’import de l’ajut SAD, així com tampoc concreció de qui s’ha atorgat i en base a quins paràmetres. Atenent el que estableixen els articles 4, 13.d, 53.1.a i concordants de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en relació amb els articles 25.b, 31.2 i 34.3 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials (LSS), pels quals queda constatada la condició d’interessat de l’Ajuntament de Vilagrassa, doncs es corresponen a expedients de Serveis Socials la gestió dels quals està atorgada a aquest Consell Comarcal per la Llei 12/2007, així com també el Consell Comarcal supleix la titularitat de la competència pròpia dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Vilagrassa. Per tot l’exposat i mitjançant el present escrit tinc a bé sol·licitar-li poder exercir el dret d’accés i obtenció de còpies dels documents continguts en l’expedient 2016/00077, en tot cas respectant el principi de qualitat de la informació i confidencialitat. Així mateix, li comunico que l’Ajuntament de Vilagrassa no ha signat el Conveni corresponent al contracte- programa 2017- 2019, per a la coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Consell Comarcal de l’Urgell, en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social”. 3. En resposta a la sol·licitud anterior, el 13 de gener de 2017 la Directora de serveis socials del Consell Comarcal de l’Urgell informa a l’Ajuntament de Vilagrassa de la suma total d’hores al mes concedides en concepte d’ajut a domicili a beneficiaris del seu terme municipal, per al primer semestre de 2017 i li avança que periòdicament “us anirem informant dels serveis que es van aprovant o donant de baixa, amb inclusió de les hores que es vagin aprovant”. També informa a l’Ajuntament que la part que haurà d’aportar per cobrir el cost d’aquests serveis és el 34%. 4. La Reclamació presentada el 6 de juny de 2017 descriu en els següents termes la informació sol·licitada: “S’ha sol·licitat una còpia de l’expedient 2016/00077, referent als serveis d’ajuda a domicili concedida pel Consell Comarcal de l’Urgell, pel qual es reclama una aportació al municipi de Vilagrassa. Als efectes de comprovar si els paràmetres utilitzats són els correctes i si els interessats tenen dret a aquest tipus d’ajuda. Així mateix, una còpia del Conveni amb el Consell, en matèria de serveis socials vigent per a l’exercici del 2016, per tal de constatar quina aportació li correspon a l’Ajuntament de Vilagrassa ”. Com a fonaments jurídics de la seva pretensió invoca els articles 4, 13.d i 53.1.a LPAC, en concordança amb l’LSS i 26.2 LTAIPBG. 5. El 14 de juny de 2016 la GAIP requereix al Consell Comarcal de l’Urgell que designi la persona que el representarà en el procediment de mediació demanat per l’Ajuntament reclamant, que emeti un informe sobre aquesta Reclamació i que trameti còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 6. El 6 de juliol de 2017 el Consell comarcal tramet a la GAI P l’informe indicat a l’antecedent anterior. Al·lega que la Reclamació s’hauria presentat fora de termini, ja que la sol·licitud d’informació de la que deriva es va presentar el 2 de febrer de 2017, de manera que el termini per resoldre- la finiria el 3 de març i en conseqüència el termini d’un mes per presentar la Reclamació establert per l’LTAIPBG acabaria el 3 d’abril, i la Reclamació es presenta havent començat juny, motiu pel qual demana la seva inadmissió. Per una altra banda, dona resposta genèrica en relació amb la informació sol·licitada, però denega informació sobre les persones a qui s’hauria prestat el servei d’ajuda a domicili, argumentant que es tractaria de dades personals que no poden ser cedides sense el consentiment exprés de les persones afectades, a les que ni tan sols s’hauria informat de la sol·licitud d’informació. La GAIP verifica que aquest informe és també a mans de l’Ajuntament reclamant. 7. El 7 de juliol de 2017, després de constatar que la denegació de la informació sol·licitada es fonamenta en la protecció de dades personals, la GAIP sol·licita un informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), segons el previst per l’article 42.8 LTAIPBG. 8. El 17 de juliol de 2017 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament de Vilagrassa, que demana mantenir obert el procediment d’aquesta Reclamació mentre el Consell comarcal no respon un escrit que l’Ajuntament li hauria adreçat a la vista de l’informe indicat a l’antecedent 6. En una posterior conversa telefònica, el ponent de la Resolució acorda amb l’Ajuntament mantenir suspesa la seva tramitació fins a mitjans de setembre del 2017. 9. El 27 de juliol de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés a les dades que permetin identificar el servei prestat, el nom i cognoms de les persones beneficiàries i la concreció dels dies i hores del servei d’ajut a domicili prestat pel Consell Comarcal, ateses les previsions legals que atribueixen a l’Ajuntament el pagament d’una part del cost del servei i de les seves obligacions de fiscalització de la despesa”. 10. Mitjançant escrits del 14 i del 22 de setembre de 2017 el Consell C omarcal d’Urgell lliura a l’Ajuntament de Vilagrassa la informació demanada. 11. El 27 de setembre de 2017 l’Ajuntament de Vilagrassa argumenta a la GAIP que les dades que li han estat facilitades pel Consell Comarcal sobre els serveis prestats d’atenció domiciliària no són prou concretes i demana que es detallin les dates de les prestacions, a fi de poder comparar aquesta informació amb la que és a mans de l’Ajuntament, que ha de pagar part de les prestacions. 12. El mateix 27 de setembre de 2017 la GAIP trasllada al Consell C omarcal aquesta petició de major concreció. 13. El 20 d’octubre de 2017 el Consell Comarcal lliura a l’Ajuntament de Vilagrassa la major concreció d’informació sol·licitada i detalla les dates en les que s’haurien prestat els serveis d’atenció domiciliària. 14. El 25 d’octubre de 2017 l’Ajuntament de Vilagrassa comunica a la GAIP que ha rebut la informació sol·licitada i li dona plena conformitat. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Concorren en aquest cas dues circumstàncies que poden dur a dubtar de l’admissibilitat de la Reclamació: el fet que la persona reclamant sigui una Administració pública, per una banda, i el fet que, segons l’Administració reclamada, la presentació de la Reclamació pugui ser extemporània. Pel que fa al primer punt, és evident que el dret d’accés a la informació pública i, en general, la regulació de la transparència de les administracions públiques, han estat instituïts i regulats a diversos ordenaments jurídics per definir i emparar drets de les persones privades en relació amb les Administracions públiques, mentre que l’accés d’una Administració pública a informació d’una altra es regiria per la lògica de les relacions interadministratives. Tanmateix, aquesta valoració general sobre el sentit bàsic de la institució del dret d’accés a la informació pública no s’acompanya de cap previsió normativa concreta de la que es pugui deduir que els drets reconeguts i regulats per l’LTAIPBG siguin exclusius de les persones privades. Els articles 1 i 2 LTAIPBG consideren explícitament que els titulars del dret d’accés a la informació pública són les persones, sense més precisions i el 18 de la mateixa Llei estableix que pot ser exercit tant per persones físiques a títol individual, com en representació de persones jurídiques. Atès que un dels atributs de les administracions públiques és la personalitat jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat jurídica l’article 140 de la Constitució), caldrà concloure que el dret positiu vigent empara el dret dels municipis d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions, dret que han de poder exercir de conformitat amb les previsions de l’LTAIPBG. En quant a la segona qüestió, és a dir, l’al·legació del Consell Comarcal segons la qual aquesta Reclamació seria extemporània, ja que s’hauria presentat un cop vençut el termini d’un mes des de la producció del silenci positiu en el procediment de sol·licitud d’informació que n’és objecte, cal recordar que en els casos de resolució presumpta per silenci administratiu els articles 122 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques (LPAC) disposen que el termini per interposar recurs d’alçada o de reposició (i cal tenir en compte que el règim jurídic dels recursos administratius és d’aplicació supletòria a les reclamacions davant la GAIP) contra resolucions produïdes per silenci administratiu roman obert indefinidament a partir de la data en què s’ha produït el silenci administratiu; aquesta mateixa interpretació ha estat feta unànimement per la jurisprudència anterior a l’LPAC. Per tant, no es pot admetre aquesta causa d’inadmissibilitat al·legada pel Consell Comarcal. Ateses les consideracions anteriors i vist que aquesta Reclamació compleix els requisits d’admissibilitat establerts per la normativa aplicable, procedeix la seva admissió a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que, si bé amb el consum d’un lapse de temps molt més llarg que el previst legalment, l’Ajuntament reclamant ha obtingut finalment la informació sol·licitada i ha expressat la seva conformitat amb ella. En aquestes circumstàncies, la Reclamació esdevé mancada d’objecte, ja que no r esta cap discrepància sobre la que calgui mediar o resoldre per part de la GAIP. En conseqüència, procedeix finalitzar aquest procediment, sense necessitat de fer cap més tràmit ni formular cap pronunciament. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de novembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització de la Reclamació 253/2017, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 20 de novembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.