Un regidor solicitó al Ayuntamiento del Vendrell el pliego de prescripciones técnicas y el estudio de costes del contrato de limpieza. Tras la reclamación ante la GAIP, el Ayuntamiento entregó la información, por lo que la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para recurrir a la GAIP, ya que los representantes no pueden tener un derecho de acceso inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) es aplicable supletoriamente al régimen local para garantizar el derecho de acceso de los concejales.
3
El plazo para responder a solicitudes de información de electos locales es de cuatro días según el TRLMRLC, lo que justifica que la reclamación no fuera prematura.
4
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud y la consecuente pérdida del objeto.
Texto completo
Resolució 356/2020, de 9 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 252/2020
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Informació del contracte de neteja.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la
informació demanada de què disposa. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractació. Informes. Plecs. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 8 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 252/2020, presentada per un regidor contra
l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 27 de maig de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Som Poble- ERC-AM, va
adreçar un escrit a la Secretària Accidental i a l’Alcalde de l’Ajuntament d’El Vendrell, mitjançant
el qual, després de fer referència a una instància que hauria presentat el 26 de novembre de
2019, que l’Ajuntament hauria respost informant que la documentació de la contractació del
servei de neteja viària de l’Ajuntament s’estaria gestionant i no la tindrien completa, i a una altra
resposta de l’Ajuntament del 9 de desembre de 2019, en referència a una instància del 29 de
novembre de 2019, demana “còpia del plec de prescripcions tècniques realitzat per l’empresa Pw
Advisory & Capital Services, S.L i còpia de l’estudi de costos associats a l’expedient al que feien
referència en el seu escrit del passat 9 de desembre de 2020”
3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2020 es fonamenta literalment en aquests termes:
“Tot i ser regidor de la Corporació Municipal he fet demanda de documentació, però segons el
ROM municipal tenen 4 dies per entregar-la i encara no m’ha estat lliurada”.
4. El 10 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. En data 12 de juny de 2020 des de l’Ajuntament del Vendrell s’adreça un correu electrònic a la
Comissió mitjançant el qual es posa de manifest que la reclamació hauria estat presentada
durant el període suspensió de terminis administratius, reiniciat en data 1 de juny, per la qual
cosa entendrien que el termini per donar resposta, previ a la presentació i acceptació de la
reclamació davant la GAIP és el 30 de juny de 2020.
6. El dia 16 de juny de 2020 la GAIP dona resposta al correu electrònic assenyalat a l’antecedent
5è i justifica que la reclamació no seria prematura atès que la persona reclamant ostenta la
condició d’electa local i el termini per a donar resposta a les seves sol·licituds d’accés a la
informació pública, d’acord amb el seu propi règim jurídic, és de quatre dies a comptar de la data
de presentació de la sol·licitud, tal i com estableix l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28
d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
(TRLMRLC), termini que s’hauria exhaurit abans de la presentació de la reclamació.
7. En data 25 de juny de 2020 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament del Vendrell comunicant a la
Comissió que, en el marc de la tramitació d’aquesta la reclamació, ha lliurat tota la informació
demanda a la persona reclamant. La comunicació adjunta la tramesa de la documentació
lliurada.
8. En data 1 de juliol la Comissió notifica l’informe de l’Ajuntament del Vendrell a la persona
reclamant, i a la vista de què s’hauria lliurat la informació objecte de reclamació, li informa de
què si en el termini de tres dies no fa al·legacions en contrari, s’entendrà satisfet l’objecte
d’aquest procediment i es procedirà a la seva finalització. A data d’aquesta Resolució, la GAIP no
ha rebut cap resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb
el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes
han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha acreditat haver lliurat a la persona
reclamant la informació en el marc d’aquest procediment, sense que la persona reclamant hagi
manifestat cap oposició o al·legació en contra. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 252/2020, per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.