Acceso a la ejecución presupuestaria y facturas de proyectos de investigación de la UAB

Resolució 259/2018, de 21 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 252/2018 Administració reclamada: Universitat Autònoma de Barcelona Informació reclamada: Execució del pressupost d’un grup de recerca. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: La sol·licitud d’informació pública va ser resolta dins del termini previst legalment d’un mes, ja que es va haver d’ampliar en un màxim de 15 dies per efectuar la derivació prevista en l’article 30.1 LTAIPBG i es va suspendre a resultes del trasllat efectuat a una tercera persona afectada, de conformitat amb l’article 31 de la mateixa llei; així mateix, la informació es va lliurar dins del termini establert de 30 dies. Les factures constitueixen un instrument idoni per controlar la gestió dels recursos, ja que permeten verificar l’efectivitat de les despeses i, a més a més, tenir coneixement de les empreses i de les persones beneficiàries dels recursos públics destinats als projectes de recerca indagats, informació que pot ser útil per valorar la seva idoneïtat i els criteris que han dut a seleccionar-les; en comptes de lliurar les factures i altres justificants, l’UAB facilita informació recollida als sistemes informàtics de la Universitat, decisió que justifica en la protecció de les dades personals dels subjectes afectats; la substitució de les factures pels enregistraments de les dades que contenen als sistemes informàtics de l’UAB suposa donar una informació diferent i més limitada que la sol·licitada, amb menors garanties d’autenticitat; el principal argument amb el que la Universitat justifica aquest canvi és la protecció de les dades personals afectades; cal refusar aquest argument, per diversos motius: el dret a la protecció de les dades personals només és garantit legalment a les persones físiques, de manera no seria aplicable si les dades d’identificació que consten a les factures corresponen a persones jurídiques; si procedís protegir dades personals afectades per l’accés sol·licitat, la mesura menys lesiva per al dret d’accés a la informació pública seria tatxar la identitat de les persones físiques concernides i lliurar còpia de les factures sol·licitades; ni la resolució impugnada, ni l’informe de l’UAB justifiquen que la protecció de les dades personals hagi de prevaldre sobre el dret d’accés i l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment fa aquesta ponderació, i la resol a favor de l’accés sol·licitat. Segons la seva pàgina web, la Fundació Universitària Martí l’Humà està vinculada a l’UAB, que presideix el seu Patronat; l’article 3.1.c LTAIPBG estableix que aquesta Llei és aplicable “a les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals”; per tant, amb independència de la seva naturalesa jurídica i de la resta d’entitats i empreses fundadores o/i representades al seu Patronat, si la Fundació Universitària Martí l’Humà està vinculada a l’UAB, tal com indica la seva presentació, per disposició legal li és aplicable plenament i inequívocament la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern; el que hauria d’haver fet l’UAB, que al·lega que part de la informació sol·licitada és en poder de la Fundació, és aplicar la derivació prevista per l’article 30.1 LTAIPBG i informar-ne a la persona reclamant; atès que no hi ha constància d’aquesta derivació, és procedent resoldre requerint a l’UAB perquè l’efectuï. Vist que l’UAB no ha procedit a fer el trasllat requerit per l’article 31 LTAIPBG (llevat del efectuat a la investigadora principal) en el marc del procediment de tramitació de la sol·licitud d’informació pública, la GAIP la requereix a fer-lo durant la fase de compliment d’aquesta Resolució, tot facilitant-ne còpia a les terceres persones afectades, per tal que siguin coneixedores dels criteris de la GAIP sobre l’abast del dret de la persona reclamant a l’accés sol·licitat; en la mesura que a resultes del trasllat es posi de manifest alguna circumstància que, segons l’indicat al paràgraf anterior, pugui comportar la protecció d’algunes dades determinades, l’UAB haurà de comunicar-ho a la GAIP, que haurà de resoldre el que correspongui. Paraules clau: Universitat. Fundacions. Pressupost. Factures. Projectes de recerca. Reclamació contra estimació parcial. Derivació. Trasllat a terceres persones. Al·legacions. Límits. Dades personals. Propietat intel·lectual. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de juliol de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 252/2018, presentada contra la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de maig de 2018 la persona reclamant va presentar al registre de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (SUR) la sol·licitud d’informació pública que s’indica tot seguit. Després d’argumentar la naturalesa jurídica dels grups de recerca i que la seva informació té la condició d’informació pública, als efectes de l’aplicació de l’LTAIPBG, demana: 2.1. L’accés en format electrònic al document d’execució del pressupost i les factures que s’incorporin a mode de justificant dels projectes de recerca del Grup de Recerca consolidat “Dret Constitucional Europeu” de la UAB següents: 1. “Multilevel constitucionalism and relationships among Parliaments (...)”, 2. “Ciutadania i drets humans (...) (2006-2009) (...), 3. “Projecte Europa@you’th”, 4. “L’avaluació d’impacte de gènere: obtenció d’indicadors en relació amb l’ensenyament i la recerca”, 5. “La reforma de la directiva 76/207/CEE sobre igualdad de trato entre Hombres y mujeres (...)”. 2.2. L’accés en format electrònic al document d’execució del pressupost i a les factures que s’incorporin a mode de justificant de les publicacions del Grup de Recerca consolidat “Dret constitucional europeu” de l’UAB següents: “Protection of the gender-based violence victims in the European Union”, “Constitucionalismo multinivell y relaciones entre parlamentos”. 3. El 15 de maig de 2018 l’SUR comunica a la persona reclamant que aquesta Secretaria no disposa de la informació sol·licitada i que d’acord amb l’article 30 LTAIPBG deriva la sol·licitud anterior a l’UAB. 4. El 22 de maig de 2018 la UAB comunica a la persona reclamant la recepció de la seva sol·licitud i l’informa que ha procedit a donar trasllat a les persones afectades per ella (singularment a la directora del grup de recerca consolidat “Dret constitucional europeu” i investigadora principal dels projectes de recerca afectats, tot indicant-li que el termini per resoldre la sol·licitud resta suspès fins a la finalització del termini donat per al·legacions. 5. L’1 de juny de 2018 la directora del grup de recerca consolidat “Dret constitucional europeu” formula les seves al·legacions, segons les quals un dels projectes sobre els quals es demana informació (“Projecte Europa @ you’th”) no ha estat atorgat a l’UAB, sinó a la Fundació Universitària Martí l’Humà. També autoritza el lliurament de la informació sol·licitada posterior al 30 de juny de 2015, sempre que consentin les persones titulars de les dades personals afectades i es tracti d’informació no afectada per la legislació de propietat intel·lectual, en relació amb la investigació científica. 6. El 27 de juny de 2018 l’UAB resol estimar parcialment la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2. La resolució argumenta que la informació econòmica que hi ha en els justificants sol·licitats és la mateixa que hi ha als registres informàtics de l’UAB, que és la que es facilita i es denega l’accés als justificants perquè contenen dades personals i també perquè no formarien part de subvencions, ja que els ajuts a la recerca dels que formen part no tindrien, segons l’UAB, naturalesa de subvenció. En conseqüència, la resolució disposa el lliurament a la persona reclamant, dins del termini de 30 dies, de la justificació econòmica relativa als projectes indicats a l’antecedent 2.1, llevat del “Projecte Europa @ you’th”, que no hauria estat atorgat a l’UAB. 7. La Reclamació presentada el 9 de juliol de 2018 és motivada en la consideració següent: “estimació parcial de la sol·licitud no ajustada a la llei i terminis incomplerts”. 8. El 10 de juliol de 2018 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti i precisi l’objecte de la Reclamació, tot identificant clarament quina és la informació sol·licitada que ha estat denegada, quina li ha estat lliurada, si és el cas, i qualsevol altre motiu en què basa la Reclamació, si li sembla pertinent. 9. El 18 de juliol de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’UAB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 10. El 30 de juliol de 2018 la GAIP rep la documentació sol·licitada segons indica l’antecedent anterior: l’informe de l’UAB, l’expedient relatiu a la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta Reclamació i la llista d’identificació de les terceres persones afectades per ella. 11. L’informe argumenta que la informació sol·licitada conté dades personals (la identitat de moltes persones que han participat en els projectes, algunes d’elles ja desvinculades de l’UAB), l’accés a les quals s’ha de determinar sobre la base de la ponderació requerida per l’article 24 LTAIPBG, d’acord amb criteris de minimització (només es poden cedir les dades adequades, pertinents i no excessives, en relació amb la finalitat de l’accés). En aquest cas, considera que la cessió de les dades personals demanades seria una afectació excessiva per a les finalitats de la transparència. Atès que la sol·licitud d’informació demana l’execució del pressupost, les factures i les publicacions, l’informe considera que queda atesa facilitant aquesta informació de forma anonimitzada. També recalca que amb la voluntat d’atendre el millor possible la sol·licitud, tenint a més a més en compte que la cessió dels noms requeriria trasllat previ a les nombroses terceres persones afectades, hauria demanat un dictamen a la GAIP. Les consideracions anteriors haurien portat a una resolució d’estimació parcial de la sol·licitud i abans que finés el termini de lliurament de la informació la persona sol·licitant va presentar aquesta Reclamació, tot al·legant que l’UAB hauria incomplert els terminis establerts per l’LTAIPBG, motiu pel qual l’informe argumenta detalladament la tramitació de la sol·licitud dins dels terminis legalment establerts, atesos els tràmits de derivació de la sol·licitud, trasllat a terceres persones afectades i lliurament de la informació dins del termini de 30 dies de la resolució. 12. Vist que l’informe argumenta en la protecció de les dades personals afectades la denegació de la informació sol·licitada, el 31 de juliol de 2018 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’efecte que això té en la tramitació de la Reclamació, d’acord amb el que estableix l’apartat 9 d’aquest mateix precepte. 13. El 31 de juliol de 2018 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació relativa a l’execució del pressupost i a factures dels projectes i publicacions del Grup de Recerca Consolidat “Dret Constitucional Europeu” sol·licitat. Tanmateix caldria ometre prèviament a l’accés, aquelles dades identificatives (com el NIF o el domicili de les persones afectades) així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari, o dels investigadors assignats al projecte i la descripció general de l’objecte hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida”. En cas que els recursos destinats als projectes sol·licitats, o part d’ells, es destinin a la retribució de personal de la Universitat o a la contractació de personal investigador, l’informe considera que es pot divulgar la seva identitat, si bé, pel que fa a les seves retribucions, conclou el següent: “També permet accedir a informació individualitzada sobre les retribucions percebudes pels alts càrrecs i directius i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius o quan es tracti de conceptes retributius no previstos per la normativa vigent. En canvi, per a la resta de personal, aquesta informació es pot facilitar de manera agregada per grups o escales, i també a través dels conceptes retributius previstos a l’RLT o de manera anonimitzada”. 14. El 4 de setembre de 2018 la GAIP comunica el següent a la persona reclamant: “Vostè reclama contra una resolució de la Universitat que aparentment sembla ajustada a l’ordenament jurídic; en tot cas, vostè no concreta els motius o els arguments que puguin justificar la seva Reclamació, i no ho fa malgrat el vàrem convidar a fer-ho el 10 de juliol de 2018. L’única invocació més o menys concreta que fa la seva Reclamació a una eventual infracció jurídica per part de l’UAB és l’incompliment de terminis, i l’informe de la Universitat acredita que els ha respectat. Per tant, si no concreta a aquesta Comissió, dins del termini de cinc dies, els motius o els arguments en els que fonamenta la seva Reclamació, aquesta segurament serà desestimada perquè la resolució de la Universitat impugnada sembla ajustada a l’ordenament jurídic”. 15. El 12 de setembre de 2018 la persona reclamant presenta al·legacions a la GAIP amb la finalitat d’ampliar els motius de la Reclamació. Considera que a la informació que li ha facilitat la Universitat no hi ha la justificació econòmica de tots els projectes sol·licitats i que en els casos en els que se li facilita aquesta informació, no hi consta la identitat dels perceptors. Argumenta que no ha de prevaldre la protecció de les dades personals damunt del dret d’accés a la informació pública, perquè les dades que es demanen són merament identificatives de persones contractades o perceptores de recursos públics. Invoca els articles 3.1.d i 13.d LTAIPBG, per fonamentar les seves pretensions, així com també diversos fragments del dictamen de l’APDCAT citat a l’antecedent 12, per acabar concloent en afirmar el seu dret a conèixer la identitat de les persones perceptores dels recursos aplicats als projectes sol·licitats. En relació amb els projectes 4 i 5 de l’antecedent 2.1, al·lega que només se li facilita una “llista de despeses”, sense la informació mínima necessària per poder considerar-les justificades. Si bé el “Projecte europa@you’th” va ser atorgat a la Fundació Martí l’Humà, motiu pel qual l’UAB no facilita la informació sol·licitada relativa a ell, la persona reclamant al·lega que aquesta Fundació és vinculada a l’UAB i que l’equip que realitza el Projecte és de la Universitat i és a ell a qui es demana la justificació econòmica d’activitats fetes en el marc d’una institució pública. I si l’ Universitat no té aquesta informació, el que ha de fer és derivar la sol·licitud a la Fundació, en aplicació de l’article 30 LTAIPBG. A partir de les consideracions anteriors, la persona reclamant demana la justificació real de les despeses de tots els projectes indicats a l’antecedent 2, sense anonimitzar la identitat de les persones beneficiàries, derivant si cal a la Fundació Martí l’Humà la sol·licitud relativa al projecte atorgat a ella. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat i objecte de la Reclamació Com es veurà tot seguit, algunes de les circumstàncies d’aquest cas porten a dubtar sobre el seu objecte i fins i tot sobre l’admissibilitat de la Reclamació. Com indica l’antecedent 7, aquesta Reclamació es fonamenta únicament en l’argumentació següent: “estimació parcial de la sol·licitud no ajustada a la llei i terminis incomplets”. La Reclamació afirma, en primer lloc, que l’estimació parcial de la sol·licitud no és ajustada a la llei. Difícilment es pot coincidir amb aquesta afirmació si no es concreten mínimament per part de la persona reclamant els motius o els arguments que la fonamenten, ja que la Resolució de l’UAB de 27 de juny de 2018 impugnada té l’aparença d’estar adequada a l’ordenament jurídic, ja que disposa el lliurament a la persona reclamant de les dades econòmiques demanades (si bé amb ocultació de les dades personals afectades, extrem que es podria arribar a considerar injustificat, però no són reclamades expressament), llevat de les relatives a un dels projectes, respecte del qual s’argumenta que no ha estat atorgat a l’UAB, argumentació que no refuta la presentació de la Reclamació. En segon lloc, la Reclamació també afirma que està motivada en l’incompliment dels terminis. Aquesta afirmació no és ajustada a la realitat, ja que si bé és cert que la persona reclamant va presentar la sol·licitud d’informació el 8 de maig de 2018, ho va fer davant la SUR, que la va derivar a l’UAB el 15 del mateix mes, dins dels terminis previstos per l’article 30 LTAIPBG. L’UAB va resoldre la sol·licitud el 27 de juny del 2018, havent transcorregut certament uns dies més del termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, però aquests dies de més corresponen al temps de suspensió previst per l’article 31 de la mateixa llei, pels casos que procedeix traslladar la sol·licitud a terceres persones afectades, com és aquest. Per tant, la resolució de l’UAB de 27 de juny es va dictar dins de termini, i la informació estimada va ser lliurada efectivament a la persona reclamant dins dels 30 dies següents a aquesta resolució (el 25 de juliol de 2018). Per tant, es pot afirmar que la resolució impugnada és ajustada als terminis establerts legalment. Cal tenir en compte, per una altra banda, que quan es presenta la Reclamació (el 9 de juliol de 2018) encara no ha vençut el termini de 30 dies previst per la resolució impugnada per fer lliurament de la informació estimada, de manera que la Reclamació s’ha de considerar presentada contra la Resolució de l’UAB de 27 de juny de 2018, i no contra l’accés efectiu a la informació sol·licitada, ja que en aquest cas s’hauria de considerar inadmissible per prematura, perquè encara no hauria finit el termini de 30 dies establert legalment per lliurar-la. Ateses aquestes circumstàncies, el 10 de juliol de 2018 la GAIP va demanar a la persona reclamant una major concreció de l’objecte de la Reclamació, requeriment que va ser reiterat el 4 de setembre de 2018. La resposta donada per la persona reclamant confirma que l’objecte central de la seva Reclamació és la resolució de 27 de juny de 2018, perquè denega la informació relativa a la identitat de les persones perceptores de recursos destinats als projectes sol·licitats i tota la informació relativa a un dels projectes, motius pels quals s’ha de concloure l’admissibilitat de la Reclamació. Pel que fa a la determinació del seu objecte, i davant la manca de major concreció en l’escrit de presentació de la Reclamació, s’ha d’entendre que és el definit per les al·legacions referides per l’antecedent 14, sempre que siguin congruents amb la sol·licitud d’informació transcrita a l’antecedent 2. Per tant, s’ha d’entendre que la informació reclamada és la relativa a: a) “Les factures que s’incorporin a mode de justificant” dels projectes de recerca indicats a l’antecedent 2.1 i de les publicacions indicades a l’antecedent 2.2. La sol·licitud d’informació pública també demanava “el document d’execució del pressupost”, però ni la Reclamació ni les al·legacions del reclamant s’hi refereixen, de manera que cal entendre que aquesta informació ja li deu haver estat lliurada (la qual cosa és versemblant, ja que no deu incorporar dades personals) i en tot cas no la reclama. Per una altra banda, tot i que les al·legacions de l’antecedent 14 demanen l’accés a tota mena de justificants que hi hagi, la sol·licitud de l’antecedent 2 només demana “factures”, de manera que per raons de congruència aquesta Resolució només s’ha de pronunciar sobre el dret d’accés a les factures que s’hagin aportat, i no es pronuncia sobre l’eventual dret a altres possibles justificacions de les despeses, com ara contractes de personal investigador o altres. b) Les al·legacions de la persona reclamant demanen expressament que no s’anonimitzin les dades personals que hi pugui haver a la documentació sol·licitada, pretensió que és del tot congruent amb els termes de la sol·licitud d’informació i sobre la qual s’ha de pronunciar la Resolució. c) Les al·legacions de la persona reclamant demanen expressament que les dades indicades als dos paràgrafs anteriors es facilitin en relació amb tots els projectes sol·licitats, inclòs el que l’UAB al·lega que ha estat adjudicat a la Fundació Martí l’Humà. Es tracta d’una pretensió pertinent, ja que és del tot congruent amb l’objecte de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i, per tant, la resolució també s’ha de pronunciar sobre ella. Així mateix, i ateses les consideracions fetes per l’UAB i a les al·legacions de la investigadora principal (antecedent 5), també cal que la Resolució es pronunciï sobre el trasllat a les terceres persones afectades i sobre l’eventual concurrència del límit de la protecció de la propietat intel·lectual. 2. Dret d’accés a les factures La informació relativa a la gestió dels ajuts atorgats als grups de recerca d’una universitat pública, com és el cas de la UAB, és informació pública, atesos els termes en què l’article 2.b LTAIPBG defineix aquest concepte, ja que es tracta d’una informació que està en poder de l’Administració. Efectivament, tot i que els seus destinataris són els grups de recerca, els ajuts els perceben a través de la universitat de la que formen part, els serveis de la qual esdevenen responsables de gestionar-ne l’aplicació i de retre’n comptes, si s’escau, davant les institucions que els disposen. En conseqüència, és previsible que la informació relativa a la gestió econòmica dels ajuts de recerca, inclosos els justificants corresponents de tota mena, estigui en poder de la universitat pública de la que formen part els grups de recerca beneficiaris. A més del seu caràcter d’informació pública, la relativa al seguiment i control econòmic de la gestió d’aquests ajuts és especialment rellevant als efectes dels objectius de transparència i accés a la informació pública. El mateix preàmbul de l’LTAIPBG comença vinculant la seva promulgació amb l’obligació democràtica de les Administracions públiques de donar compte a la ciutadania “de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast”. Per tant, l’accés a la informació pública sol·licitat respon a un interès públic evident. Les factures, a més, constitueixen un instrument idoni per controlar la gestió dels recursos, ja que permeten verificar l’efectivitat de les despeses i, a més a més, tenir coneixement de les empreses i de les persones beneficiàries dels recursos públics destinats als projectes de recerca indagats, informació que pot ser útil per valorar la seva idoneïtat i els criteris que han dut a seleccionar-les. En comptes de lliurar les factures i altres justificants, l’UAB facilita informació recollida als sistemes informàtics de la Universitat, decisió que justifica en la protecció de les dades personals dels subjectes afectats. La substitució de les factures pels enregistraments de les dades que contenen els sistemes informàtics de l’UAB suposa donar una informació diferent i més limitada que la sol·licitada, amb menors garanties d’autenticitat. El principal argument amb el que la Universitat justifica aquest canvi és la protecció de les dades personals afectades. Cal refusar aquest argument, per diversos motius. En primer lloc, el dret a la protecció de les dades personals només és garantit legalment a les persones físiques; per tant, no seria aplicable si les dades d’identificació que consten a les factures corresponen a persones jurídiques, precisió aquesta que no consta a la documentació aportada a aquest procediment. En segon lloc, si procedís protegir dades personals afectades per l’accés sol·licitat, la mesura menys lesiva per al dret d’accés a la informació pública seria tatxar la identitat de les persones físiques concernides i lliurar còpia de les factures sol·licitades. En tercer lloc, ni la resolució impugnada, ni l’informe de l’UAB justifiquen que la protecció de les dades personals hagi de prevaldre sobre el dret d’accés, malgrat que l’article 24.2 LTAIPBG requereix per al tipus de dades personals que poden constar a les factures emeses per part dels eventuals perceptors de recursos públics procedents dels ajuts aplicats als projectes de recerca (que no són dades especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG, ni merament identificatives de l’article 24.1 de la mateixa Llei) una “prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. I és que la legislació de transparència permet l’accés a aquesta mena de dades personals, segons el que resulti de la ponderació citada. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment fa aquesta ponderació, i la resol a favor de l’accés sol·licitat. En relació amb les factures sol·licitades, assenyala el següent: “Més enllà de la informació relativa a l’adjudicatari, les factures han de contenir informació sobre l’objecte del contracte. En la descripció de l’objecte pot estar referida la informació de terceres persones diferents de l’adjudicatari com serien els investigadors que participen en els projectes, per despeses d’allotjament en hotels o de despeses de viatges, bitllets d’avió, etc. en els quals consti la persona que efectua aquesta activitat. Cal ponderar en aquest cas la necessitat d’accedir a aquesta informació de manera que permeti avaluar la utilització dels fons públics, sense sacrificar injustificadament el dret a ala protecció de dades d’aquestes persones afectades. Algunes informacions poden resultar innecessàries, però la descripció general del concepte d’imputació de la despesa i la identitat de les persones beneficiaries poden ajudar a determinar que s’estan imputant despeses dels investigadors assignats al projecte i no d’altres. Per altra banda, la dada de l’investigador principal es una dada que probablement ja ha estat feta pública quan s’aprova el projecte. Per tant, altre cop el criteri ha de ser el de donar accés a la identitat d’aquestes persones ja que el seu coneixement és un element decisiu per permetre efectuar aquest control de la destinació dels recursos públics en els projectes de recerca. Per aquest motiu, es considera que la Llei 19/2014 habilitaria l’accés a les factures sol·licitades i la comunicació de dades a tercers en els termes de l’article 11. 2.a) LOPD. Amb tot, insistir en què que d’acord amb l’article 4.1 l’LOPD, “Les dades de caràcter personal només es poden recollir per ser tractades, així com sotmetre-les a aquest tractament, quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb l’àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut.” (en el mateix sentit l’article el principi de minimització contingut a l’article 5.1.c) RGPD). Així, d’acord amb aquest principi, caldria ometre prèviament a l’accés, aquelles dades identificatives (com el NIF o el domicili de les persones afectades) així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari, o dels investigadors assignats al projecte i la descripció general de l’objecte hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida”. D’acord amb les anteriors consideracions, cal concloure que és procedent declarar el dret de la persona reclamant a les factures sol·licitades, inclosa la identitat de les persones beneficiades, sens perjudici de la conveniència d’eliminar-ne les dades personals addicionals a la identitat que són innecessàries per a la finalitat de l’accés sol·licitat. 3. Dret d’accés a la informació relativa al projecte Europa@you’th Els antecedents posen de manifest que l’UAB denega la informació sol·licitada relativa al projecte Europa@you’th, amb l’argument que va ser atorgat a la Fundació Universitària Martí l’Humà i l’UAB no disposa de la informació sol·licitada sobre ell. Segons la seva pàgina web, aquesta Fundació està vinculada a l’UAB, que presideix el seu Patronat. L’article 3.1.c LTAIPBG estableix que aquesta Llei és aplicable “a les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals”. Per tant, amb independència de la seva naturalesa jurídica i de la resta d’entitats i empreses fundadores o/i representades al seu Patronat, si la Fundació Universitària Martí l’Humà està vinculada a l’UAB, tal com indica la seva presentació, per disposició legal li és aplicable plenament i inequívocament la legislació de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’article 30.1 LTAIPBG estableix el següent: “En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi”. És obvi que l’UAB coneix l’entitat que disposaria de la informació sol·licitada en relació amb el projecte “Europa you’th”, ja que així ho ha al·legat expressament a la seva resolució impugnada. Per tant, el que hauria d’haver fet és aplicar la derivació prevista en aquest precepte i informar-ne a la persona reclamant. Atès que no hi ha constància d’aquesta derivació, és procedent resoldre requerint a l’UAB perquè l’efectuï. Cal tenir en compte que els efectes de la derivació regulada per l’article 30.1 LTAIPBG (que és la procedeix aplicar en aquest cas, atesa la vinculació de l’entitat derivada respecte de la derivant) són els d’obligar directament l’entitat receptora de la derivació (la Fundació Martí l’Humà) a atendre la sol·licitud formulada inicialment per la persona reclamant, sense necessitat de què aquesta presenti una nova sol·licitud d’informació. Així mateix, el termini per resoldre la sol·licitud derivada és el mateix d’un mes a comptar des de la seva presentació, ampliat en el màxim de quinze dies que poden requerir els tràmits de la derivació; en aquest cas, el compliment d’aquest termini és impossible, ja que l’UAB no ha dut a terme la derivació en el moment que calia fer-ho; precisament per això cal requerir la major celeritat que sigui possible en la pràctica de la derivació i requerir també a la Fundació derivada perquè resolgui la part de la sol·licitud que l’afecta dins del termini màxim d’un mes des de la recepció de la derivació. És convenient també facilitar aquesta Resolució a l’entitat a la que es deriva aquesta part de la sol·licitud, per tal que pugui resoldre amb coneixement del que ha resolt la GAIP sobre l’abast del dret de la persona sol·licitant i la necessitat de donar audiència a les terceres persones afectades. Si la persona reclamant no està conforme amb la futura resolució de la Fundació sobre la seva sol·licitud, podrà fer-la objecte de reclamació davant la GAIP, si s’escau. 4. Sobre el trasllat a les terceres persones afectades Segons la documentació aportada a aquest procediment, l’UAB ha fet trasllat de la sol·licitud a la investigadora principal dels projectes sobre els quals es demana informació (que ha presentat les seves al·legacions), d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG i assenyala que el trasllat a la resta de persones afectades no era necessari, perquè ha resolt no facilitar les dades personals corresponents, i suggereix que en alguns casos podria ser difícil degut a la desvinculació amb la Universitat. En relació amb el trasllat de la Reclamació a la investigadora principal, els antecedents posen de manifest que les al·legacions formulades per ella conclouen autoritzant l’accés, llevat a allò que afecti dades personals o el dret de la propietat intel·lectual. Sobre la protecció de les dades personals afectades, es fa remissió al FJ 2. I sobre l’afectació al dret de la propietat intel·lectual, al FJ 5. En tot cas, cal entendre que aquestes al·legacions no comporten l’aplicació de la demora en el lliurament de la informació prevista pels articles 34.3 LTAIPBG i 43.2 RGAIP, ja que qui les formula no ha manifestat expressament la seva oposició al lliurament d’informació que l’afecta, sinó que es remet al que resulti a l’aplicació que faci l’UAB de l’ordenament jurídic vigent. En relació amb el trasllat a les altres possibles terceres persones afectades, cal tenir en compte que l’article 31 LTAIPBG estableix el següent: “1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. 2. El tràmit d’al·legacions a què fa referència l’apartat 1 suspèn el termini per a resoldre”. En aquest cas, totes les persones de les quals se’n reveli la identitat a la persona reclamant s’han de considerar terceres afectades en els seus drets i interessos i caldria fer-los trasllat de la sol·licitud, tot oferint-los la possibilitat de formular-hi al·legacions, dins del termini garantit legalment. Als efectes de l’aplicació d’aquest precepte, és procedent formular algunes consideracions. En primer lloc, aquest trasllat s’ha de fer a les terceres persones afectades en els seus drets o interessos, si són identificades o fàcilment identificables, termes que la GAIP ha considerat reiteradament que són assimilables al de localitzades o localitzables. Per tant, si algunes d’aquestes persones s’han desvinculat de l’UAB i aquesta no les pot localitzar fàcilment, es podria considerar eximida l’obligació del trasllat a elles, fent constar aquestes circumstàncies. En segon lloc, si les terceres persones afectades formulen al·legacions i manifesten la seva oposició al lliurament de les dades que les afecten, aquestes manifestacions no són impeditives de l’accés sol·licitat i declarat per aquesta Resolució. Únicament podrien ser-ho si posen de manifest circumstàncies personals singulars en les que la difusió de la seva identitat pugui causar-les un perjudici significatiu que, a judici de la GAIP, hagi de prevaldre sobre el dret d’accés. Per una altra banda, la manifestació formal de l’oposició a l’accés sol·licitat tindrà l’efecte de la demora en el lliurament efectiu de la informació prevista per l’article 34.3 LTAIP, en relació amb les dades de les persones que la formulin. Finalment, vist que l’UAB no ha procedit a fer aquest trasllat (llevat del efectuat a la investigadora principal) en el marc del procediment de tramitació de la sol·licitud d’informació pública, la GAIP la requereix a fer-lo durant la fase de compliment d’aquesta Resolució, tot facilitant-ne còpia a les terceres persones afectades, per tal que siguin coneixedores dels criteris de la GAIP sobre l’abast del dret de la persona reclamant a l’accés sol·licitat. En la mesura que a resultes del trasllat es posi de manifest alguna circumstància que, segons l’indicat al paràgraf anterior, pugui comportar la protecció d’algunes dades determinades, l’UAB haurà de comunicar-ho a la GAIP, que haurà de resoldre el que correspongui. 5. Sobre la protecció dels drets de propietat intel·lectual Les al·legacions formulades per la investigadora principal i directora dels projectes de recerca afectats per la sol·licitud d’informació es refereixen a la possible col·lisió de l’accés sol·licitat amb el dret de propietat intel·lectual (també es refereix a la necessitat de protegir les dades personals afectades, qüestió aquesta que ja ha quedat esclarida a l’FJ 2). Segons l’article 21.1.g LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets de propietat intel·lectual o industrial. No és versemblant que en aquest cas es pugui produir cap mena de perjudici per als drets de propietat intel·lectual, ja que el sol·licitat no són els eventuals descobriments o treballs elaborats en el marc dels projectes finançats, sinó únicament les factures relatives a l’aplicació dels ajuts econòmics rebuts. No té sentit, per tant, fer cap reserva sobre l’eventual aplicació d’aquest límit a la sol·licitud d’informació pública que és objecte d’aquesta Resolució. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 252/2018 i declarar el dret de la persona reclamant d’accés en format electrònic a les factures incorporades a mode de justificant dels projectes de recerca i de les publicacions assenyalats a l’antecedent 2, incloses les dades d’identificació de les persones perceptores, amb l’abast i els criteris indicats al fonament jurídic 2, sens perjudici de les limitacions que puguin resultar, si escau, del trasllat i de les eventuals al·legacions subsegüents, d’acord amb el previst pels apartats següents. 2. Requerir a l’UAB perquè en el termini de 15 dies lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior i n’informi tot seguit a la GAIP, sens perjudici de la necessària suspensió d’aquest termini en relació amb la informació afectada pel trasllat requerit pel fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’UAB perquè, dins del termini assenyalat a l’apartat anterior, traslladi la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació i la present Resolució a les terceres persones afectades, per tal que puguin formular-hi al·legacions, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4, i que informi a la GAIP sobre les dates de les notificacions corresponents. En cas que alguna persona afectada formuli al·legacions d’oposició a l’accés sol·licitat que l’afecti, l’UAB les ha de traslladar a la GAIP, perquè resolgui el que sigui procedent. 4. Requerir a l’UAB perquè dins del termini màxim de 10 dies derivi la sol·licitud d’informació pública i aquesta Resolució a la Fundació Universitària Martí l’Humà, per tal que resolgui sobre l’accés sol·licitat a la documentació relativa al Projecte Europa@you’th, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 5. Convidar a la persona reclamant perquè informi a la GAIP sobre qualsevol incident que es plantegi en relació amb el compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 252/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de setembre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.