El Ayuntamiento de Vilagrassa solicitó diversos reglamentos, ordenanzas y convenios al Consell Comarcal de l'Urgell. Tras alegar la administración reclamada la extemporaneidad de la reclamación, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la información solicitada fue facilitada durante el curso del procedimiento de reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública ampara a los municipios en su condición de personas jurídicas para solicitar información a otras administraciones.
2
El término para reclamar contra estimaciones o desestimaciones presuntas por silencio administrativo permanece abierto indefinidamente desde la fecha de producción de dicho silencio.
3
La administración no puede ser obligada a facilitar información de la que no dispone, considerándose que la inexistencia de documentos en los archivos constituye una respuesta válida.
Texto completo
Resolució 229/2017, de 12 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 252/2017.
Administració reclamada: Consell comarcal de l’Urgell.
Informació reclamada: Diversos reglaments, ordenances i convenis.
Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte de la Reclamació.
Resum: L’LTAIPBG empara el dret dels municipis, atesa la seva condició de persones jurídiques,
d’accés a la informació pública a mans d’altres administracions. El termini per reclamar contra
estimacions o desestimacions presumptes de sol·licituds d’informació pública roman obert
indefinidament a partir de la data de producció del silenci administratiu. L’Administració reclamada
facilita la informació sol·licitada en el marc del procediment de reclamació; en conseqüència, aquesta
esdevé mancada d’objecte i procedeix, per tant, finalitzar-la.
Paraules clau: Consells comarcals. Ajuntaments. Dret d’accés dels municipis. Silenci administratiu.
Terminis.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 6 de juny de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 252/2017, presentada per l’Ajuntament de
Vilagrassa contra el Consell comarcal de l’Urgell, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació regulat per
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG).
2. El 2 de febrer de 2017 l’Alcalde de Vilagrassa s’adreça al President del Consell Comarcal de
l’Urgell, invoca els articles 12, 17, 26 i següents de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), en concordança amb els
articles 13.d i 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC), i li sol·licita la informació següent:
“- Reglament íntegre, vigent a 1 de gener de 2017, del Servei d’atenció domiciliària i del
servei de teleassistència a la Comarca de l’Urgell.
- Reglament íntegre, vigent a 1 de gener de 2017, del Consell d’Alcaldes de la Comarca de
l’Urgell.
- Ordenança íntegra, vigent a 1 de gener de 2017, reguladora dels preus públics del Consell
comarcal de l’Urgell.
- Convenis íntegres, signats per l’Ajuntament de Vilagrassa i el Consell comarcal de l’Urgell,
anteriors a l’1 de gener de 2017, en relació als serveis socials.
- Expedient complert de la delegació de l’Ajuntament de Vilagrassa al Consell Comarcal de
l’Urgell del servei de recollida i tractament de residus (RSU, FORM, plàstic, paper, vidre i
voluminosos)”.
3. La Reclamació presentada el 6 de juny de 2017 reitera la informació sol·licitada, indica que el
Consell comarcal de l’Urgell no hauria contestat la sol·licitud anterior i fonamenta les seves
pretensions en els articles 12, 17, 26 i següents de l’LTAIPBGE i 13.d i 53.1.a LPAC.
4. El 12 de juny de 2016 la GAIP demana al Consell comarcal de l’Urgell que designi la persona
que el representarà en el procediment de mediació demanat per l’Ajuntament reclamant, que
emeti un informe sobre aquesta Reclamació i que trameti còpia de l’expedient relatiu a la
sol·licitud d’informació de la que deriva.
5. El 5 de juliol la GAIP rep l’informe del Consell comarcal indicat al fonament anterior. Al·lega que
la Reclamació s’hauria presentat fora de termini, ja que la sol·licitud d’informació de la que deriva
es va presentar el 2 de febrer de 2017, de manera que el termini per resoldre-la finiria el 3 de
març i en conseqüència el termini d’un mes per presentar la Reclamació establert per l’LTAIPBG
acabaria el 3 d’abril, i la Reclamació es presenta havent començat juny, motiu pel qual demana
la seva inadmissió. Per una altra banda, dóna resposta a la sol·licitud d’informació citada a
l’antecedent 2 en els següents termes:
- Adjunta còpia del Reglament del Servei d’atenció domiciliària, del Reglament del Consell
d’Alcaldes i de l’Ordenança reguladora dels preus públics del Consell comarcal, a part
d’indicar els webs on també es poden consultar.
- Explica que no hi ha convenis sobre serveis socials entre el Consell comarcal i l’Ajuntament
de Vilagrassa, ja que el Consell comarcal exerceix aquesta competència per atribució legal.
- Indica que no consta als arxius del Consell comarcal cap delegació de l’Ajuntament de
Vilagrassa per a la gestió comarcal del servei de recollida i tractament de residus.
6. El 6 de juliol de 2017 la GAIP verifica que la informació indicada a l’antecedent anterior és també
a mans de l’Ajuntament de Vilagrassa.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
Concorren en aquest cas dues circumstàncies que poden dur a dubtar de l’admissibilitat de la
Reclamació: el fet que la persona reclamant sigui una Administració pública, per una banda, i el fet
que, segons l’Administració reclamada, la presentació de la Reclamació pugui ser extemporània.
Pel que fa al primer punt, és evident que el dret d’accés a la informació pública i, en general, la
regulació de la transparència de les administracions públiques, han estat instituïts i regulats a
diversos ordenaments jurídics per definir i emparar drets de les persones privades en relació amb les
Administracions públiques, mentre que l’accés d’una Administració pública a informació d’una altra es
regiria per la lògica de les relacions interadministratives.
Tanmateix, aquesta valoració general sobre el sentit bàsic de la institució del dret d’accés a la
informació pública no s’acompanya de cap previsió normativa concreta de la que es pugui deduir que
els drets reconeguts i regulats per l’LTAIPBG siguin exclusius de les persones privades. Els articles 1
i 2 LTAIPBG consideren explícitament que els titulars del dret d’accés a la informació pública són les
persones, sense més precisions i el 18 de la mateixa Llei estableix que pot ser exercit tant per
persones físiques a títol individual, com en representació de persones jurídiques. Atès que un dels
atributs de les administracions públiques és la personalitat jurídica (en aquest sentit, i pel que fa als
ajuntaments, els atribueix expressament la personalitat jurídica l’article 140 de la Constitució), caldrà
concloure que el dret positiu vigent empara el dret dels municipis d’accés a la informació pública a
mans d’altres administracions, dret que han de poder exercir de conformitat amb les previsions de
l’LTAIPBG.
En quant a la segona qüestió, és a dir, l’al·legació del Consell comarcal segons la qual aquesta
Reclamació seria extemporània, ja que s’hauria presentat un cop vençut el termini d’un mes des de la
producció del silenci positiu en el procediment de sol·licitud d’informació que n’és objecte, cal recordar
que en els casos de resolució presumpta per silenci administratiu els articles 122 i 124 de la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques (LPAC)
disposen que el termini per interposar recurs d’alçada o de reposició (i cal tenir en compte que el
règim jurídic dels recursos administratius és d’aplicació supletòria a les reclamacions davant la GAIP)
contra resolucions produïdes per silenci administratiu roman obert indefinidament a partir de la data
en què s’ha produït el silenci administratiu; aquesta mateixa interpretació ha estat feta unànimement
per la jurisprudència anterior a l’LPAC. Per tant, no es pot admetre aquesta causa d’inadmissibilitat
al·legada pel Consell Comarcal.
Ateses les consideracions anteriors i vist que aquesta Reclamació compleix els requisits
d’admissibilitat establerts per la normativa aplicable, procedeix la seva admissió a tràmit.
2. La informació sol·licitada ja ha estat lliurada
Atès el contingut de l’informe comentat a l’antecedent 4 s’ha d’entendre que la informació sol·licitada
per l’Ajuntament de Vilagrassa i que és objecte d’aquesta Reclamació ja li ha estat lliurada pel Consell
comarcal. En el cas dels Reglaments i de les ordenances sol·licitats, se li n’ha facilitat còpia i indicat
on les pot consultar telemàticament. I en relació amb els convenis i la delegació, el Consell comarcal
manifesta taxativament que no existeixen o no consten als seus arxius, el que també constitueix
donar resposta a la sol·licitud d’informació, i és que no es pot pretendre que una Administració faciliti
una informació de la que no disposa; si aquesta informació no existeix o no és coneguda pel Consell
comarcal no és informació pública als efectes de l’LTAIPBG.
Per tant, s’ha d’entendre que la informació sol·licitada que és a mans del Consell comarcal ja ha estat
lliurada en el marc d’aquest procediment de Reclamació i en conseqüència procedeix la seva
finalització, degut a la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12
de juliol de 2017, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 252/2017, per pèrdua del seu objecte, degut a què la informació
sol·licitada ja ha estat lliurada en el marc del procediment de reclamació.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 12 de juliol de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.