Una persona solicitó al Ayuntamiento de Vilanova de l'Aguda información detallada sobre el control de colonias de gatos ferales y protección animal. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, ya que no existen límites legales aplicables y el Ayuntamiento no presentó alegaciones ni colaboró en el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al derivar del ejercicio de competencias municipales en materia de protección animal según el Decreto Legislativo 2/2008.
2
El derecho de acceso a la información pública no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La falta de colaboración de la Administración y la no remisión de informes solicitados por la Comisión no impiden la resolución de la reclamación.
4
No se aprecia de oficio la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso, y el Ayuntamiento no alegó obstáculo alguno.
5
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y acceso a la información.
Texto completo
Resolució 414/2024, de 4 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 251/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova de l’Aguda
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per
l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés
parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la
determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels
interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap
d’aquests límits i l’Ajuntament -atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest
procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació
sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Benestar animal. Manca de col·laboració. Reclamació contra
silenci. Estimació sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 23 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 251/2024, presentada per una persona interessada
contra l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
En data 22 de novembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda
la informació següent: “-Quines actuacions està portant a terme des de l’Ajuntament per controlar les
colònies felines. -Si estan promovent la creació de colònies controlades, sol·licitem que ens informin
amb quina entitat ho tenen concertat i quan temps fa que estan actuant. -Quants gats
ferals/comunitaris i colònies s’han calculat que hi han al terme municipal? - El nombre de gats
esterilitzats durant els últims 5 anys, i quantes colònies del municipi ja estan controlades. - Quina
partida pressupostaria s’ ha destinat al control de colònies de gats els anys 2019,2020, 2021, 2022,
2023. - Si des de l’ Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/Ministerio de Derechos
Sociales y Agenda 2030 ajudes/subvencions per la gestió de colònies de gats comunitaris/ferals
durant els anys 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023?- Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat
actualment per la recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme
municipal. -Quants gats bandonats/perduts s’ han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’ acollida
s’han portat. - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gossos
abandonats/perduts al seu terme municipal. - Quants gossos s’han recollit l’any 2019 i centre d’
acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’ any 2020 i centre d’acollida on s’ han portat. -
Quants gossos s’ han recollit l’any 2021 i centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han
recollit l’any 2022 i centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’ any 2023 i centre
d’acollida on s’ han portat. - Si l’Ajuntament disposa d’ una instal·lació temporal municipal per allotjar
els animals amb condicions de seguretat i benestar, fins la seva recollida pel centre d’acollida. - Quina
partida pressupostaria s’ha destinat a la recollida i acollida de gossos els anys 2019, 2020, 2021,
2022, 2023. - Si des de l’ Ajuntament s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/
ajudes/subvencions...”.
La Reclamació presentada el 23 de febrer de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la sol·licitud
d’accés a la informació, ni ha facilitat la informació demanada.
El 6 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 6 de març la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no
consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre
aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a
les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en
nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els
motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació
automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat
superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser
qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la
Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació
sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi, competència municipal d’acord amb el
que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text
refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública
“la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada,
si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada
informació pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les
sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir, ja que
deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que
l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i
condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés
no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in
fine de la LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat
per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un
accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i
la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels
interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap
d’aquests límits i l’Ajuntament -atès que no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el si d’aquest
procediment- tampoc ha al·legat la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació
sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada. Si
l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal fornir a la
persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental
(SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015,
de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que
permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un
seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i
estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la
implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8
afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les
mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic
entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex
electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva
recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo,
l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de
conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena
de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de
Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients
electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels
documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació
que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels
continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les
administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons
tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació
establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui
possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren
documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu
electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades
i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i
cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de
consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic
dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de
secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i
registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament
legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental,
impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació,
de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els
documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts
o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la
Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en
depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i
tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés
documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació,
abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la
documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de
conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció
de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o
entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi,
ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que sigui
possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre
de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Registre d’animals domèstics (codi 0160),
sèrie Modificacions del cens d’animals de companyia (altes, baixes i canvis de dades) (2529) i Cens
d’animals de companyia (2528); nivell Gestió del pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620)
pel que fa a la informació de partides pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords
(1374) i nivell Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’abril
de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 251//2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 251/2024 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la
Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.